AFERS SOCIALS

Cada dia s’atén un cas urgent de maltractament infantil

Set menors van morir a mans de la seva família el 2018 i la unitat de desemparament en va rebre un miler

1.115 menors van passar el 2018 per la unitat que atén els casos urgents de desemparament familiar a Catalunya. Prop d’una tercera part dels menors –és a dir, 345– patien maltractament físic o psíquic. Això equival pràcticament a una actuació d’emergència cada dia durant l’any passat per aquest motiu. Set dels menors maltractats van morir: eren dos nadons, un nen d’un any i quatre nasciturus –nens ja concebuts però no nascuts–. Aquest és el balanç amarg de la unitat de detecció i prevenció del maltractament infantil (Udepmi), que és el servei d’urgència de la Generalitat per atendre els menors que viuen una situació de desemparament. Les agressions suposen el 30,9% dels casos que arriben i, a més distància, se situen els infants atesos per un possible abús sexual (13,2%), una situació familiar problemàtica (12,5%) o una negligència (11,3%). La resta són casos de maltractament prenatal, violència masclista, conducta del menor, consum de tòxics i conflictes entre progenitors (vegeu el gràfic).

“Cada dia arriben casos”, explica la directora de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes. La presidenta de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM), Carme Tello, afegeix que hi ha més casos dels que surten a la llum, perquè “més del 90% dels casos de maltractament i abús sexual infantil es produeixen dins el medi familiar”. La DGAIA és la que gestiona la Udepmi i assumeix la tutela dels menors quan és necessari. Tot i això, Cabanes subratlla que no tots els 1.115 menors atesos per la unitat han quedat sota la custòdia de la Generalitat. El 47% dels casos es van derivar als serveis socials municipals perquè familiars no implicats en els fets que havien motivat la intervenció en van assumir la tutela i la DGAIA es va quedar amb la custòdia del 22% dels infants. Pel que fa al 31% restant, van ser derivats als serveis socials especialitzats, que, en funció d’una valoració de més dies, van decidir qui assumia la tutela dels menors.

Els 1.115 casos que van arribar a la Udepmi el 2018 són inferiors als 1.658 infants atesos un any abans, en què també predominaven els maltractaments físics o psíquics. El 2017, però, també hi va haver sis víctimes mortals menors d’edat per aquesta causa.

La reducció dels atesos el 2018 es deu, segons Cabanes, al fet que aquesta unitat –que funciona les 24 hores dels 365 dies de l’any– rep els infants quan els serveis ordinaris estan tancats i en casos d’urgència. També defensa que la DGAIA ha treballat per millorar la prevenció. De fet, els menors arriben a la Udepmi per diferents vies, encara que en predominen tres: a través de centres sanitaris o hospitals (el 29,7% dels infants), a través de cossos de seguretat (el 24,3%) i a través de particulars (el 22,1%).

Pel que fa al funcionament de la unitat, Cabanes explica que s’activa quan rep un avís. Aleshores un equip es trasllada al lloc on es troba el nen, parla amb la família, també recull la valoració dels professionals que l’hagin pogut atendre i al cap de poques hores fa una resolució jurídica en què estableix en quina situació queda la custòdia del menor. Cabanes subratlla que a la unitat, a part de tècnics, treballadors socials, psicòlegs i pedagogs, també hi treballen juristes perquè s’ha de redactar un informe de protecció –vinculant amb la tutela de l’infant– en qüestió d’hores.

Més formació per a la detecció

Després que en l’últim mes i mig s’hagin conegut a Catalunya dos casos de nadons amb signes de maltractament, un dels quals va morir, s’ha tornat a reobrir el debat sobre el protocol que s’aplica. L’actual protocol d’actuacions en cas de maltractament a menors es va revisar el 2017 i Cabanes considera que el protocol funciona, ja que en tot cas “fallen les persones”. “No es pot preveure la reacció d’algú quan pega”, assegura la directora de la DGAIA, que afegeix que no tots els casos de maltractament que es produeixen havien tingut un seguiment dels serveis socials i remarca que es fa una revisió periòdica de cada protocol.

La presidenta de l’ACIM corrobora que “no està malament” fer una revisió del protocol, però considera que la prioritat és que els professionals tinguin la capacitat de detectar els senyals del maltractament. Reclama que s’incorpori una assignatura curricular a totes les facultats d’universitats que formen estudiants que atendran nens, com les d’educació, medicina i treball social.