Mart amaga una enorme quantitat d'aigua glaçada

BarcelonaA la zona equatorial de l’àrid planeta Mart, l’extensa regió on es fan els aterratges de les missions espacials, s’hi amaguen uns immensos dipòsits d’aigua glaçada d'origen desconegut. Una missió de l’Agència Europea Espacial (ESA, en anglès) ha confirmat que hi hauria entre 219.000 i 396.000 quilòmetres cúbics i que aquests blocs de gel de grans dimensions són la quantitat d’aigua més gran mai trobada al planeta vermell; una quantitat d'aigua suficient per omplir el mar Roig. I, en el cas que aquesta capa gelada es fongués, podria submergir en dos metres de profunditat tot el planeta.

L’existència d’aquesta gran massa de gel ajudarà a comprendre com va evolucionar el clima del planeta, però sobretot serà essencial per subministrar aigua –i combustible– a les futures missions tripulades. Les evidències que l’H₂O ha existit a Mart fa temps que s’acumulen i, de fet, l’any 2007, la nau Mars Express ja va trobar indicis d’aquesta massa congelada a la formació Medusae Fossae, una gran unitat geològica d’origen probablement volcànic. 

Fa disset anys, els investigadors van estimar que aquests dipòsits devien tenir una profunditat de fins a 2,5 quilòmetres i van sospitar que podien ser de pols i sediments o d’aigua congelada. Ara, els mateixos investigadors, liderats per Thomas Watters, de l’Institut Smithsonian dels Estats Units, han tornat a escanejar amb radars la Medusae Fossae i han aconseguit aclarir quina és la seva composició química. En una publicació a la revista Geophysical Research Letters, els científics descriuen que la sonda ha descobert que les extenses capes de diversos quilòmetres que hi ha sota el terra de l’equador de Mart són d’aigua gelada i són més profundes del que es creia. 

“Hem tornat a explorar la Medusae Fossae utilitzant dades més recents del radar de Mars Express i hem descobert que els dipòsits són encara més gruixuts del que pensàvem, fins a 3,7 km”, detalla Watters, autor principal tant de la nova investigació com de l’estudi inicial del 2007. De fet, els senyals detectats per aquesta sonda són “molt similars” als dels casquets polars de Mart, “que són molt rics en gel”, afegeix l'especialista.

Formades abans de l'aridesa

La Medusae Fossae consta de diverses formacions esculpides pel vent, de centenars de quilòmetres de diàmetre i diversos quilòmetres d’altura, i que són a la frontera entre les terres altes i baixes de Mart. A més, són, possiblement, la font més gran de pols de Mart. Les primeres observacions del radar Mars Express van mostrar que la Medusae Fossae era relativament transparent al radar i de baixa densitat –característiques típiques dels dipòsits de gel–, però en aquell moment no es podia descartar que es tractés d’acumulacions gegants de pols, cendres volcàniques o sediments arrossegats pel vent. 

La nova anàlisi, però, suggereix que aquesta formació alberga capes de gel, tot i que amagades sota una espessa capa de pols protectora de diversos centenars de metres de gruix. “Atesa la seva profunditat, si la Medusae Fossae fos simplement una pila gegant de pols, esperaríem que es compactés pel seu pes”, subratlla el coautor Andrea Cicchetti, de l’Institut Nacional d’Astrofísica d’Itàlia. Si això fos així, continua l’investigador, es generaria un element molt més dens del que els radars assenyalen. “Quan vam modelar com es comportarien diferents materials sense gel, res no va reproduir les propietats del Medusae Fossae: necessitem gel [per fer-ho]”, afegeix.

Encara que avui dia Mart és un planeta inhòspit per a la humanitat, antany va tenir aigua en abundància que, a més, va reformular la seva superfície. Així ho demostren els canals fluvials dessecats, els antics llits oceànics i lacustres, i les valls excavades per l’aigua de les quals encara hi ha rastre. També s’han trobat importants reserves de gel, com els enormes casquets polars, les glaceres enterrades a prop de l’equador i el gel a prop de la superfície que s’estén pel terra marcià. Tot plegat indica, segons els investigadors, que els magatzems massius de gel que se sospita que s’amaguen a l’equador de Mart, sota la superfície seca de la formació Medusae Fossae, no es podrien haver format en el clima actual del planeta. “S’han d’haver format en una època climàtica anterior”, anticipen els autors de l’estudi. 

Aigua menys accessible

Ara bé, ¿quant fa que es van formar aquests dipòsits de gel i com era Mart en el moment d’aquesta creació? Segons apunta Colin Wilson, del projecte de l’ESA, aquests dipòsits massius canviarien la comprensió de la història climàtica de Mart. “Qualsevol dipòsit d’aigua antiga seria un objectiu fascinant per a l’exploració humana o robòtica”, afirma. A més, l’extensió i la ubicació d’aquests dipòsits gelats també els faria "potencialment molt valuosos" per a la futura exploració de Mart, afegeix. 

Les missions a Mart hauran d’aterrar a prop de l’equador del planeta, lluny dels casquets polars rics en gel o de les glaceres d’alta latitud, però necessitaran aigua com a recurs. Doncs trobar gel en aquesta regió és gairebé una necessitat per a les missions humanes al planeta. “Malauradament, aquests dipòsits estan coberts per centenars de metres de pols, cosa que els fa inaccessibles almenys durant les pròximes dècades. Ara bé, cada tros de gel que trobem ens ajudarà a fer-nos una idea millor d’on ha fluït l’aigua de Mart abans i on pot ser avui dia”, vaticina Wilson.