La matança d'Atocha i el catalanisme durant la Restauració: l'examen d'història de la selectivitat

A la prova d'història de la filosofia els han preguntat sobre John Locke i Friedrich Nietzsche

Els estudiants han començat el segon dia de selectivitat amb les proves d'història de la filosofia i d'història. Havien d'escollir una de les dues matèries. Els estudiants que han escollit l' examen d'història s'han trobat amb preguntes sobre catalanisme durant la Restauració a partir d'un text de Josep Torras i Bages, dels assassinats d'Atocha, del sistema polític de la Restauració i de la Guerra Civil a Catalunya.

A la primera opció de l'examen els alumnes han hagut de respondre a preguntes sobre els corrents del catalanisme durant la Restauració a partir d'un fragment del text ' La tradició catalana: Estudi del valor ètic i racional del Regionalisme'. L'opció es completava amb una portada de 'La Vanguardia' sobre els assassinats dels advocats laboralistes a Atocha el 1977, a partir de la qual havien de contestar preguntes sobre la gestió del president Adolfo Suárez en el seu mandat, les característiques principals de la Constitució i la política espanyola fins al 1981.

En l'opció B, els alumnes s'han trobat amb els reials decrets de dimissió d' Antonio Cánovas del Castillo i el nomenament de Mateo Sagasta. Davant d'això, havien de contestar preguntes sobre el sistema polític de la Restauració i sobre la pèrdua de les colònies espanyoles el 1898.

A més, a partir d'un cartell de Carles Fontserè, els alumnes havien de respondre qüestions sobre l'esclat de la Guerra Civil a Catalunya i sobre els fets de maig de 1937, amb les seves causes i conseqüències.

L'examen de filosofia

A l'examen d'història de la filosofia els estudiants han triat entre textos de John Locke i Friedrich Nietzsche. En l'opció de Locke, els alumnes han hagut de respondre qüestions sobre el text 'Assaig sobre l'enteniment humà' i comparar la concepció del pensador amb la idea del coneixement innat al llarg de la història de la filosofia.

L'opció B de l'examen tractava sobre un fragment del text 'La genealogia de la moral', de Friedrich Nietzsche. Els alumnes havien de respondre les principals idees del text i el significat d'algunes expressions. Els alumnes també havien de comparar la concepció de Nietzsche sobre el coneixement amb la d'altres pensadors de la història de la filosofia occidental.

Llengua estrangera, majoritàriament anglès

El segon examen obligatori ha sigut el de llengua estrangera. L'anglès ha sigut la llengua estrangera majoritària al segon examen, amb 27.161 estudiants (97,9%), molt per davant del francès (449), l'alemany (94) i l’italià (41). Després de la pausa per dinar, es faran els exàmens corresponents a ciències de la terra i del medi ambient, disseny, matemàtiques aplicades a les ciències socials, electrotècnia o història de l’art/història i fonaments de les arts.

Més continguts de