EDUCACIÓ

La selectivitat del futur: menys memorística i més competencial

El Govern estudia que les PAU siguin per competències però descarta canvis l’any que ve

Que l’examen de la selectivitat deixi de ser memorístic i sigui competencial, és a dir, que la selectivitat sigui una prova en què l’alumne demostri que ha adquirit habilitats que li permeten resoldre els reptes que se li plantegen. Aquesta és la reivindicació dels experts, que veuen que mentre Catalunya està immersa en una onada d’educació innovadora -i que les proves d’avaluació externes d’ESO i primària són de competències- la selectivitat segueix avaluant majoritàriament continguts memorístics. Aquest dimarts més de 32.000 alumnes inicien les proves d’accés a la universitat (PAU), que duraran fins dijous.

“La selectivitat actual serveix per mesurar la disciplina, els hàbits i la memòria a curt termini, però no és la manera de seleccionar les competències”, opina el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que afegeix que el que avaluen les PAU és si “l’alumne ha fet colzes”.

Palacín denuncia que el model actual “sembla natural perquè no n’hem viscut cap altre”, però defensa que el que cal és “generar alumnes amb competències avançades”. A tall d’exemple, el director de la Fundació Jaume Bofill apunta que una bona selectivitat hauria de permetre als alumnes “poder consultar Google mentre fan la prova”.

“Si no saben resoldre els reptes que se’ls proposa a l’examen, és impossible que trobin la resposta a internet”, apunta. En la mateixa línia, considera que unes autèntiques PAU haurien de mirar si l’alumne té “les competències d’anàlisi històrica, de pensament crític o de resoldre problemes reals de física o química”. “Els rectors de les universitats es queixen que els alumnes fan faltes, però també denuncien la falta de competències sofisticades com l’anàlisi crítica”, insisteix.

Les PAU condicionen el batxillerat

Davant d’aquesta situació, el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, afirma que estan estudiant que les PAU siguin “cada vegada més competencials”. No obstant això, Navarro dubta que es puguin produir canvis en la selectivitat el curs que ve perquè “haurien d’estar preparats de cara a aquest setembre”. A més, recorda que un examen per competències “és més difícil de corregir”.

“Els experts coincideixen a assenyalar que un examen competencial dona més rendiment”, diu Navarro, que afegeix que “és obvi que és millor avaluar les competències que la simple memòria”. El secretari, però, recorda que els exàmens de biologia de la selectivitat “ja es fan de forma competencial” i que, conseqüentment, les classes ja s’estan impartint d’aquesta manera. Precisament, un dels problemes que denuncien els experts és que la selectivitat condiciona la manera de fer les classes de batxillerat.

N’és un exemple l’escola Virolai de Barcelona. Es tracta d’un centre de P3 fins a 2n de batxillerat que treballa per projectes amb una metodologia innovadora. “A batxillerat intentem fer-ho el màxim de competencial possible, però hi ha coses a les quals hem de renunciar per seguir la selectivitat”, expressa la directora del Virolai, Coral Regí, que afegeix que els docents s’atrevirien a fer “moltes més coses”.

Coral Regí també apunta que “la pressió social és tan gran” que els mateixos alumnes reclamen que els professors els posin notes als exàmens. En aquest sentit, explica que la “por a la selectivitat ha calat tant en la societat” que els pares que matriculen els seus fills a P3 ja pregunten quins resultats obté a l’escola. “És pervers que els alumnes aprenguin la manera de resoldre un examen”, apunta la directora del Virolai, que afegeix que “l’avaluació hauria de ser una eina per millorar”. Per a Regí, la selectivitat hauria de plantejar reptes que “els alumnes no hagin afrontat mai abans” i, que fins i tot, els poguessin resoldre amb apunts.

Proves de cada universitat

Un altre dels models que diferents experts reivindiquen és que cada universitat faci la seva pròpia prova. Un dels seus defensors és el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, que creu que “si realment és necessari fer una selectivitat”, aquest és “el sistema més ajustat a les demandes que pugui tenir l’estudiant”.

“Actualment la selectivitat no selecciona, sinó que ordena”, apunta Prats, que afegeix que “no fa una selecció en funció dels estudis”. Per aquest motiu, creu que cal caminar “cap un altre model adaptat al context i a l’àrea de coneixement”. “L’estudiant de medicina necessitarà uns coneixements diferents dels dels estudiants d’altres carreres”, conclou.

Més continguts de