Alimentació
Societat  /  Medi Ambient 07/09/2022

La febre dels garrofers

Els pagesos celebren l’increment del preu de les garrofes però denuncien robatoris als camps

3 min
Ignasi Batlle, investigador de l'IRTA, revisa unes garrofes de la varietat fonoll

TarragonaEls pagesos catalans no estan gaire acostumats a les bones notícies. Han de suportar les escomeses de la crisi climàtica, en forma de sequeres greus i tempestes violentes, així com l’increment del preu del carburant, necessari per moure tanta maquinària agrícola. A més, han d’entomar la forta competència d’altres països productors que poden aconseguir la fruita a un cost menor. Però de tant en tant també els acompanya la sort. El quilo de garrofes es pagava fa només tres anys a 0,30 euros, un preu tan baix que molts pagesos ni tan sols es molestaven a collir-les. Però en només tres anys el seu valor s’ha enfilat i ara el quilo es paga a 1,60 euros. L’any passat, fins i tot, va arribar a costar 2,20 euros.

"Els garrofers es plantaven a les terres més marginals, on no es podia plantar cap altra cosa, o es feien servir per marcar els camins o el límit de les finques", recorda Santi Balcells, membre del sindicat Unió de Pagesos. Si durant tot aquest temps en el més absolut oblit no s’han arrencat més garrofers ha sigut perquè ofereixen una ombra molt agradable i perquè no donen gaire feina. Gairebé no volen aigua i és molt difícil que pateixin plagues. "No tenen molta exigència, però tampoc no es podien fer diners", insisteix. L'única limitació d’aquest arbre és que no tolera el fred. A Catalunya es concentren sobretot a les Terres de l’Ebre i a Tarragona, i també hi ha força garrofers al País Valencià i a les Illes Balears.

Països productors de garrofes

Dades del 2013 en tones

Espanya

80.000

Marroc

50.000

Portugal

37.000

35.000

Itàlia

Turquia

15.000

A l'estat espanyol hi ha 50.000 ha de conreu de garrofers i es concentren sobretot al litoral mediterrani

10.000

Grècia

Algèria

10.000

Xipre

5.000

Molt present als Països Catalans

Dades en hectàrees de conreu

17.494

País Valencià

13.022

Illes Balears

Catalunya

6.743

Països productors de garrofes

Dades del 2013 en tones

Espanya

80.000

Marroc

50.000

Portugal

37.000

Itàlia

35.000

Turquia

15.000

Grècia

10.000

Algèria

10.000

Xipre

5.000

Molt present als Països Catalans

Dades en hectàrees de conreu

P. Valencià

17.494

Illes Balears

13.022

Catalunya

6.743

Països productors de garrofes

Dades del 2013 en tones

Espanya

80.000

Marroc

50.000

Portugal

37.000

35.000

Itàlia

Turquia

15.000

10.000

Grècia

Algèria

10.000

Xipre

5.000

Molt present als Països Catalans

Dades en hectàrees de conreu

17.494

P. Valencià

13.022

Illes Balears

Catalunya

6.743

Nous usos i també especulació

La febre per les garrofes ve motivada pels nous usos que s’han donat tant a la polpa de la garrofa com a les llavors que porta a l’interior, els garrofins. La polpa, que fins ara només servia per alimentar els animals, des de fa uns anys s’usa també per fer farina per a pastissos i com a succedani del cacau i del cafè. Però el veritable causant de l’increment del preu ha sigut el garrofí. Només representa el 10% del pes de la garrofa, però és la part més preuada i suposa el 80% del seu cost. Amb el garrofí es produeix l’additiu alimentari E-410, que serveix d’espessidor, emulsionant i estabilitzant en diferents productes com ara gelats, sopes, salses i cremes, i també s’utilitza en la indústria farmacèutica, segons explica l’enginyer agrònom Ignasi Batlle. Aquest investigador treballa al centre de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que la Generalitat té al Morell (Tarragona) i on es conserven més de 230 varietats de garrofers.

La llavor o garrofí s'utilitza com aliment per a persones i per a la indústria farmacèutica

Batlle explica que darrere de l’increment del preu també hi ha l’especulació: "El garrofí es conserva molt bé en sec i pràcticament és com un bitcoin: hi ha empreses que el compren i l’aguanten fins que puja de preu per vendre’l més car".

Robatoris als camps

A més de provocar especulació, l’increment del preu també ha estat una crida per als lladres. "Les garrofes sempre es collien al setembre, que és quan cauen a terra, però si t’esperes massa temps hi ha el risc que els lladres te les robin", lamenta Balcells. Davant d’aquest perill, enguany els pagesos ja fa setmanes que les estan collint dels arbres.

Els Mossos d’Esquadra han incrementat la vigilància als camps i han fet detencions i decomisos, però és relativament fàcil que algú s’hi coli de nit i en poc temps aconsegueixi quilos de garrofes. El botí el venen després a algunes cooperatives i magatzems que per ingressar uns diners extres s’estimen més no preguntar la procedència del producte. Segons la normativa, per vendre productes a la cadena alimentària cal estar registrat i haver fet una Declaració Única Agrària (DUN), un document que dona el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i que cal renovar cada any. La DUN, a més, permet seguir la traçabilitat dels aliments en cas que es detecti alguna partida en mal estat. Davant l’evidència que el mercat negre prescindeix d’aquest document, el departament també fa inspeccions a cooperatives i magatzems i ha interposat algunes sancions. D'altra banda, a partir d’ara es limitarà la quantitat de garrofes que pot vendre un pagès en funció de les hectàrees que tingui plantades. "Si algú ven més de 5.000 quilos de garrofes per hectàrea plantada s’activarà com una alarma i es revisarà –explica Jesús Gómez, director de Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre–. Aquest any l’oliva torna a anar malament, i les garrofes, que han estat com un regal, han de compensar".

Un arbre que vol veure el mar

Els investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) conserven més de 230 varietats de garrofers al Centre Mas Bové (el Morell, Tarragona) i coneixen prou bé aquest arbre que es va introduir a la península Ibèrica i a les Illes Balears al segle VIII. Segons l’estudi publicat per Mercè Rovira, Antònia Ninot, Agustí Romero i Ignasi Batlle, Varietats de garrofers dels Països Catalans: caracterització i estructura poblacional, el garrofer o garrover (Ceratonia siliqua L.) és una lleguminosa arbòria d’entre 4 i 10 metres d’altura. És un arbre vigorós, de tronc irregular i amb una escorça llisa i grisa. Pertany a una espècie poligamotrioica, és a dir, presenta flors hermafrodites, femenines i masculines. Un exemplar maculí o hermafrodita pot polinitzar unes vuit femelles.

Les garrofes es cullen al final de l’estiu, quan l’arbre ja està començant a florir per produir el que seran les garrofes de l’any vinent. El fruit conté de quinze a disset llavors o garrofins de 8-10 mm, de color marró fosc i molt dures. Se n’utilitza tant la polpa (consum animal i humà) i sobretot la llavor (que s’usa com a espessidor i estabilitzant per a aliments i també per a la indústria farmacèutica). És un arbre de secà molt característic de la conca mediterrània. És rústic i resistent a la sequera i tolera la salinitat. Presenta unes exigències mínimes de cultiu, i com que és resistent a les plagues se’n fa un cultiu ecològic.

Habita al contorn de la Mediterrània, Califòrnia i alguns estats d’Austràlia. Hi ha una dita popular que assegura que «el garrofer vol veure el mar», ja que requereix un clima suau i difícilment se’l pot veure a més de 25 quilòmetres del mar. Si el termòmetre baixa dels -4 graus es poden danyar els arbres joves.  

stats