Societat  /  Medi Ambient 15/02/2022

La sequera posa en alerta els activistes: "No hi ha risc de talls d'aigua, però cal repensar el model per garantir el futur"

Tres entitats ecologistes avisen que les mesures per adaptar-se al canvi climàtic poden encarir el rebut de l'aigua

Gerard Mira
2 min
Els Portaveus de les ONG Aigua és Vida, Miriam Planas i Quim Pérez, i d'Enginyeria sense Fronteres, Dante Maschio a la roda de premsa de presentació de l'estudi "El Dret Humà a l'Aigua i el Sanejament davant l'emergència climàtica"

Ja fa dies que no plou i Catalunya se'n ressent. L'escassetat de pluja ha portat les reserves dels embassaments a uns nivells del 55% i a reduir el rendiment de les dessalinitzadores a un 85%. La situació de sequera ha impulsat les ONG Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció a presentar l'estudi El dret humà de l'aigua i del sanejament davant l'emergència climàtica, que anticipa quins plans hauria de tenir l'administració per adaptar el cicle de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB). Tot i que no hi ha risc de talls d'aigua, les ONG han alertat que és urgent adoptar limitacions en l'ús de l'aigua i avançar cap a un model més sostenible: "No hi ha risc de talls d'aigua, però cal repensar el model per garantir el futur".

L'àrea metropolitana és un territori molt sensible a la falta d'aigua perquè, tot i que només representa l'1% del territori, comprèn la meitat de la població del país. Ara mateix hi ha un dèficit d'aigua de dos metres cúbics per segon: és a dir, de tota l'aigua que cal per cobrir totes les necessitats de la ciutat, en falten dos metres cúbics. "Això ara no suposa un problema perquè la dessalinitzadora del Llobregat n'aporta 60 hectòmetres cúbics extra –ha apuntat Quim Pérez, d'Aigua és Vida–, però podria ser-ho si la sequera s'allarga dos o tres anys". De fet, segons les ONG la situació és "molt millor" que la viscuda durant la sequera del 2008 gràcies a l'aigua suplementària que aporten les dessalinitzadores, però avisen que en un futur "hi haurà sequeres més dures a causa del canvi climàtic".

De fet, han criticat que davant les sequeres la solució de l'Agència Catalana de l'Aigua sigui construir dues d'aquestes instal·lacions més, una al riu Tordera i una al Foix, que aportaran més aigua disponible, però amb una despesa elèctrica i un impacte ecològic "molt elevat". Les ONG proposen, per contra, quinze mesures per "diversificar les fonts d'aigua" i "apostar per la planificació hidràulica", ha explicat Dante Maschio, portaveu d'Enginyeria Sense Fronteres. La principal proposta consisteix en diversificar fonts d'aigua alternatives, és a dir, utilitzar l'aigua de la pluja per regar les zones verdes de l'àrea metropolitana o recuperar els aqüífers, tot i que són propostes que encaririen el rebut. També proposen limitar l'oferta d'aigua a sectors com el turisme, protegir el Parc Agrari Metropolità i renaturalitzar rius i ciutats. Però la mesura "més urgent", han dit, és aplicar un mínim vital d'aigua, amb l'objectiu que la gent amb més dificultats per pagar el rebut (un 10% de la població total de Catalunya) en rebi cada dia 100 litres per persona gratuïtament. "És un dret que ja està recollit a la Llei del Canvi Climàtic, així que exhortem el Parlament a treballar-hi amb urgència", ha afegit Míriam Planas, d'Aigua és Vida.

Finalment, han demanat la titularitat pública de la gestió de l'aigua argumentant que mentre aquest bé estigui en mans d'algú que n'obtingui un benefici, l'estalvi serà impossible. "A més, si hi hagués una empresa pública d'aigua també hi hauria més transparència en les dades".

stats