Societat 26/04/2021

6.000 joves extutelats estrangers, contra les cordes

La pandèmia i l'enduriment de la llei els aboquen a la irregularitat per les exigències exagerades per renovar la residència

4 min
Ismail extutelat estranger amb família d'acollida

BarcelonaLa via de la regularització dels menors que arriben sols a Espanya no ha sigut mai fàcil, però els retards per aconseguir la documentació i l’enduriment de la llei d’estrangeria empenyen encara més a la marginalitat els que fan 18 anys. El Tribunal Suprem va modificar els tres reglaments que fan referència als menors tutelats i els exigeix uns criteris duríssims per renovar el permís de residència. En aquest carreró sense sortida es troben 1.490 menors migrants tutelats per la Generalitat, a través de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i 4.000 joves més d'entre 18 i 23 anys que continua atenent en centres de protecció o bé oferint-los recursos formatius.

Ni el tancament de fronteres per la pandèmia ha aturat la migració i l’any passat van entrar al sistema de protecció 807 menors, una xifra sensiblement superior a la d’anys anteriors, tret del període 2017-2019, en què les dades són entre dues i quatre vegades més altes. Fins al març d’aquest any, s’han atès 160 nois més, segons les últimes dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

El circuit de protecció tracta per igual els tutelats migrants que els autòctons i quan arriben a la majoria d’edat tenen dret a rebre una prestació fins als 21 anys de 664 euros, vinculada al seguiment d’un pla individual de treball i, en el cas dels estrangers, a un permís de residència que expedeixen les subdelegacions del govern espanyol. Aquí és on comença el laberint en què molts queden atrapats, perquè la documentació sovint arriba passat el termini i ja no permet fer els tràmits. Llavors perden el dret a l’ajuda d'extutelats i queden "abocats al carrer i a un ràpid deteriorament físic i emocional", denuncia Ferran Rodríguez, vocal de l’associació Eveho. A més, Albert Parés, l'advocat de l'entitat Noves Vies que representa els interessos de molts d'aquests nois, constata l'arbitrarietat de l'administració. "A Barcelona deneguen les renovacions i a l'oficina de la subdelegació de Tarragona, no", apunta.

Una acollida temporal

L'Ismail i el matrimoni format per la Lourdes i el Pere (cap vol identificar-se amb els cognoms) tot just s’estan coneixent. A través d’un programa de Punt de Referència, la parella acull el jove marroquí, que va sortir del centre de menors sense la documentació, com la meitat dels seus companys, i, per tant, ha perdut tots els seus drets. Poder treballar és la seva “gran preocupació” perquè només té els 20 euros mensuals de l’ONG, que també aporta 300 euros més a la família per ajudar a la manutenció. De moment estudia un grau mitjà relacionat amb la dependència, amb totes les dificultats afegides de no dominar prou l’idioma i d'haver de seguir les classes online. “He tingut sort amb els educadors que em vaig trobar i vull el mateix per als nois que vinguin darrere”, afirma per explicar la voluntat de treballar en el camp de la integració. Els seus pares d’acollida no poden estar més contents i orgullosos de les “bones notes” i l'Ismail està content perquè ha trobat un bon ambient per concentrar-se en els estudis.

La pandèmia està afegint més dificultats a la integració d’aquests joves extutelats, que ja partien d'una precarietat estructural. Només el 10% tenen permís de treball, segons la DGAIA, i ara per obtenir permís de treball se'ls exigeix un contracte a jornada completa d'almenys un any. Tothom coincideix que és un criteri impossible avui en dia, amb el mercat laboral destrossat per la crisi i una taxa d'atur juvenil de més del 40%. Bàrbara Bort, educadora de Punt de Referència, assenyala la “incongruència” del sistema de passar “de la sobreprotecció dels menors a la desprotecció total el dia que fan 18 anys”.

Però si ja era un laberint ple de carrerons sense sortida per a molts, la modificació de la llei d'estrangeria ha acabat per estroncar possibilitats. Per a la primera renovació del permís de residència han d’acreditar ingressos propis –sense comptar, per tant, les ajudes monetàries o assistencials que puguin rebre– equivalents al 100% de l’IPREM, l’indicador públic de renda d’efectes múltiples, que per a aquest any s’ha fixat en 564,90 euros. En la segona renovació, l’exigència és del 400% d’aquest índex, és a dir 2.256 euros, i no se’ls té en compte els ajuts que puguin rebre de la Generalitat. “És irreal exigir-los això”, es queixa la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, que augura que si no es rectifica la norma, a finals d'any al voltant del 80% dels 6.000 menors estrangers tutelats "se’ls condemnarà a ser lladres, patir una malaltia mental, una addició o una situació de carrer”, afirma. La responsable d'infància admet que, si bé no sempre els menors arriben a la majoria amb tota la documentació en regla, l'administració catalana fa mans i mànigues per mantenir-los en el circuït de protecció per facilitar-los els tràmits de la renovació.

Comunitats autònomes, amb competències sobre aquests nois, i les ONG pressionen l’executiu espanyol perquè rectifiqui el Suprem però, més enllà de les bones paraules, no hi ha res. Cabanes defensa el model català de protecció i treu pit pel fet que s’hagi desterrat la polèmica i inexacta tècnica de la mesura del canell per determinar l’edat del noi. Per a l’advocat Parés, el gest “arriba tard” i retreu a la Generalitat haver accedit que “els seus fills” passessin aquests exàmens fins i tot quan un passaport assenyalava que eren menors.

Una d'aquestes víctimes del sistema és Nourdeen Shaibo, a qui no se li esborra el “patiment i la por” al veure’s sol, expulsat d'un centre de la DGAIA al considerar-lo "erròniament" major d'edat i que va ser acollit per la Creu Roja. Ara espera que la Generalitat li aboni els 6.000 euros d'indemnització per no haver-lo protegit. Es pot dir que Shaibo va tenir relativa sort i finalment va obtenir la residència i posteriorment un contracte de treball. “Ara em va bé i, tot i que va ser molt difícil, ara encara ho és més”, admet aquest jove, que va arribar des de Ghana fa gairebé una dècada.

stats