Societat 26/09/2021

Més de 500 ocells moren cada any electrocutats

Les fiscalies de Tarragona i Barcelona pressionen per arreglar les línies, que posen en risc algunes espècies

4 min
Un agent rural amb un voltor mort a Osona per electrocució l'abril d'aquest any.

BarcelonaDues cigonyes blanques van aparèixer mortes fa pocs dies als peus d’una torre d’alta tensió a Abrera, al Baix Llobregat. Els agents del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil han certificat que van morir electrocutades i han obert una investigació per “depurar responsabilitats”. Cada dia les línies elèctriques de Catalunya i els seus suports maten algun ocell: només els Agents Rurals ja n’han localitzat 537 d’electrocutats aquest any –fins al 15 de setembre–. En tot l’any passat van trobar 574 ocells electrocutats, i el que més, el 2018, van ser 626. Però algunes investigacions calculen que l’electricitat pot arribar a matar 3.000 ocells a Catalunya. Una arma letal que, a més, posa en risc algunes espècies.

La situació no és nova, però ha començat una ofensiva contra les companyies als jutjats per pressionar-les a arreglar les línies. “És un problema que va en augment”, assegura la unitat de medi ambient de la Fiscalia General de l’Estat. En la seva memòria recull que el servei de Tarragona ha obert diversos procediments per l’electrocució d’ocells a les línies elèctriques contra els encarregats del manteniment. “El tema és greu”, diu, perquè “són nombroses les espècies protegides que moren” per aquest motiu: “La nidificació de les cigonyes i l’acció de guaita dels rapinyaires es converteixen en una trampa mortal”. La Fiscalia de Tarragona explica que el canvi climàtic ha fet que la zona, abans lloc de repòs de la ruta migratòria cap a l’Àfrica, ara sigui un destí.

“La mort per electrocució de nombrosos ocells rapinyaires està provocant que la població de les seves preses, petits i grans rosegadors, estigui creixent desmesuradament a la península Ibèrica i al nord d’Àfrica”, afegeix. A Tarragona s’ha obert una investigació –per la denúncia d’una entitat– contra l’empresa distribuïdora d’electricitat, com també s’ha fet a Barcelona. En aquest últim cas, la Fiscalia va presentar una querella als jutjats de Vic contra E-distribución –abans Endesa– per la falta d’una “actuació o inversió decidida” per l’electrocució d’ocells. El jutjat va acceptar la querella i ara el fiscal l’ha ampliat amb ocells que han mort els últims mesos. També ha demanat que s’obligui l’empresa a fer reparacions urgents per evitar més electrocucions. La petició està a l’espera de la jutge de Vic, que, segons fonts judicials, encara no l’ha resolt.

L’objectiu de reformar les línies

La Fiscalia General de l'Estat destaca en la seva memòria la feina que fan els Agents Rurals –la qualifica de “molt meritòria”– en la recopilació d’ocells electrocutats: els enumeren “un a un en fitxes” que envien a la distribuïdora d'electricitat i en què consta si aquella línia ja n'ha matat d'altres. Aleshores, per què no s’ha resolt aquest problema? “Les companyies estan arranjant les línies segons les prioritats i els casos que detectem”, explica a l’ARA el cap dels Agents Rurals, l’inspector en cap Antoni Mur, que admet que “potser la velocitat no és suficient”. El govern espanyol va fer un reial decret el 2008 per definir les zones de protecció i que obliga a arreglar les línies per evitar l’electrocució. La Generalitat va publicar el 2012 les línies prioritàries per reformar en tres fases.

Dos agents rurals amb un duc mort per electrocució.

Però la Fiscalia de Barcelona argumenta que la distribuïdora, “amb absolut menyspreu i abandonament de les seves obligacions legals”, ha mantingut a les línies uns suports que incompleixen la seguretat, tot i que Endesa ha anunciat que aquest any invertirà 4,6 milions d’euros per adaptar-los a diverses comarques de Catalunya per protegir l’avifauna. Mentre els jutjats investiguen les denúncies, un estudi de la clínica jurídica ambiental de la Universitat Rovira i Virgili –sol·licitat pel Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC)– conclou que la mort d’ocells per electrocució i col·lisió amb els suports és “susceptible de ser constitutiu d’una infracció penal”.

Els més afectats: les cigonyes

Mur explica que gairebé tots els ocells electrocutats moren perquè es posen a sobre d’uns suports que “no s’han corregit”, segons el reial decret del 2008. En canvi, són menys habituals els que moren per haver-se posat sobre dels cables –passa amb les cigonyes– o perquè han xocat contra les línies –passa sobretot a les zones d’alta muntanya, com ara amb els voltors–. El cap dels Agents Rurals assegura que les parts de Catalunya que concentren electrocucions tenen més població d’ocells i densitat o són zones de pas. Per això acostumen a ser al voltant dels aiguamolls, i n’hi ha d’altres, per exemple, a Osona, per ser un lloc de migració de les cigonyes –amb electrocucions massives–, o a Lleida, per tenir una població estable d’aquesta espècie. Segons els Agents Rurals, les cigonyes, les àligues i els còrvids són els ocells més afectats per l’electrocució.

L’ornitòleg i expert en voltors Toni Carulla, responsable de comunicació del GEPEC-EdC, troba a faltar una legislació “clara” que combati la “desídia” de les companyies a l’hora d’arreglar les línies. Carulla recorda que la mort per electrocució afecta la reproducció d’algunes espècies, com ara el trencalòs i l’àguila cuabarrada, quan el problema “és fàcilment solucionable”. Pel que fa a l’acció de la Fiscalia, pensa que “arriba tard” perquè l’electrocució “fa molts anys que passa i que s’està denunciant”.

stats