Què és l'efecte 'föhn' o fogony?

Un fenomen curiós que afecta diferents indrets del país segons la direcció del vent

En situacions meteorològiques com les d'avui, que tenim vents del sud-oest, aquest fenomen apareix en zones com el nord de les comarques de Girona o la Vall d'Aran, on ja es superen els 20ºC tant a Bossòst, a la Vall d'Aran, com en diverses zones de l'Empordà.

L'efecte 'föhn', en català fogony, és un fenomen meteorològic que es dona quan una massa d'aire ha de travessar diverses muntanyes o serralades. Quan l'aire topa amb una muntanya tendeix a ascendir per superar aquest obstacle. A través d'aquest ascens, la massa d'aire va perdent temperatura, ja que, segons el gradient tèrmic vertical de la troposfera, conforme augmentem l'alçada disminueix la temperatura. Un cop aquesta massa d'aire ha arribat al pic de la muntanya comença a descendir per la vessant de sotavent. Mentre la massa d'aire descendeix va perdent humitat i va augmentant de temperatura, de tal manera que, quan arriba a la superfície, la temperatura és més gran i la humitat més petita que les que tenia quan va començar a pujar per la vessant contrària de sobrevent de la serralada.

Us mostrem un clar exemple gràfic, on s'aprecia millor el fenomen:

Així doncs, aquest fenomen és el que s'anomena efecte 'föhn' o fogony. El nom prové de Suïssa, país en què 'föhn' era el nom d'un vent sec i càlid a causa del fet que descendia de les serralades alpines. A Catalunya tenim diversos variants i exemples d'aquest fenomen. Això sí, sense arribar a ser tant exagerat com als Alps, de forma local també patim aquests reescalfaments.

L'efecte fogony al Pirineu

L'exemple més clar és al Pirineu, on amb els vents del sud-oest la màxima afectació d'aquest fenomen es dona a la Vall d'Aran -l'anomenat vent d'Espanya- amb temperatures fins i tot 10ºC superiors en els casos més extrems, respecte a la mateixa alçada al Pallars o l'Alta Ribagorça. Per exemple, a Vielha poden estar a 25ºC mentre que a Barruera o el Pont de Suert poden estar a 15ºC. D'altra banda, a l'Empordà també es produeix un reescalfament similar però sense arribar a ser tant exagerat, ja que les serralades són més baixes.

Un altre exemple el trobem amb el vent del nord, però al contrari que amb els vents del sud o sud-oest, el fenomen es trasllada a la cara sud-pirinenca i en especial a les valls del Prepirineu. Aquest fenomen s'intensifica per l'efecte venturi -canalització del vent- a les valls d'Àneu, al Pallars Sobirà -anomenat vent de port-, a la vall del Bastareny, al Berguedà o a les valls del Ter i Freser, al Ripollès. Mentre a la cara nord hi ha precipitacions i una cota de neu força baixa, a les zones citades hi pot arribar a fer un bon sol amb un ambient molt més sec i temperatures de fins a 10ºC superiors respecte a la cara nord i a la mateixa alçada.

A la resta del país també hi trobem alguns exemples

D'altra banda, quan tenim vent de ponent o mestral a les Terres de l'Ebre el fenomen es trasllada al litoral i prelitoral. Catalunya es caracteritza per ser una zona amb una orografia molt irregular, juntament amb tot el territori espanyol. Aquests irregularitats en l'orografia fan que quan la massa d'aire avança i arriba fins al litoral es produeixin també diversos ascensos i descensos del vent i, per tant, escalfaments locals que es van sumant. Finalment, això provoca que els valors màxims d'aquestes jornades s'acabin donant a la primera línia de la costa.

Normalment l'efecte fogony està associat a moviments o situacions meteorològiques ciclòniques i s'acostuma a donar quan la circulació d'aire és potent i és capaç d'elevar la massa d'aire i fer-la passar a través de les muntanyes en un curt període de temps. Difícilment es dona en situacions anticiclòniques. A Catalunya, molts dels rècords de temperatures màximes al litoral i prelitoral estan associades a aquest tipus de fenomen.