Com es calcula la temperatura global del planeta?

BarcelonaResultats lleugerament diferents

Aquesta setmana s'ha fet oficial que l'any 2015 ha estat el més càlid al planeta des del 1880, any en el qual es van iniciar el registres de dades instrumentals.

Segons l'agència nord americana NOAA, el 2015 es va situar 0,9 ºC per sobre la mitjana del segle XX. D'altra banda, la NASA va anunciar que el 2015 va superar en 0,13 ºC l'any precedent i que el 2015 va situar-se 0,87 ºC per damunt de la mitjana del període de referència 1951-1980. El servei nacional de meteorologia del Regne Unit (Mett Office) ha publicat igualment aquesta setmana que el 2015 s'ha situat 0,75 ºC per damunt de la mitjana del període de referència 1961-1990.

A més, ara fa unes setmanes l'agència meteorològica del Japó (JMA) també va fer públics els resultats preliminars que anunciaven que la temperatura planetària del 2015 se situaria 0,76 ºC per damunt la mitjana del segle XX.

Tot i les diferències lleugeres del resultat final, i del període de referència, tots quatre informes coincideixen de forma unànime en el fet que el 2015 ha estat rècord a escala global.

Com es mesura la temperatura de la Terra?

Enregistrar la temperatura planetària és més complex del que podria semblar a priori.

Els científics solen basar-se en les mesures d'estacions meteorològiques repartides per tot el món. Les mesures instrumentals es fan de forma estàndard, seguint les indicacions de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Els termòmetres o sensors de temperatura no se situen a terra, sinó que hi estan a 1,5 m, protegits de la radiació solar per un abric o gàbia meteorològica. De cadascun d'aquests observatoris meteorològics s'obté diàriament, entre altres paràmetres, la temperatura mitjana i l'anomalia d'aquesta temperatura respecte de la mitjana.

Aquests registres de la superfície terrestre es combinen amb dades de temperatura de la superfície oceànica. Les mesures es fan en vaixells o bé en boies, estàtiques o a la deriva. La xarxa d'estacions és òbviament, i malauradament, menys densa que la continental.

Un cop recollides totes les dades, per tal de calcular la temperatura global, els investigadors divideixen la Terra en quadrícules i treballen les dades de temperatura mitjana per a cadascuna d'elles.

Cal puntualitzar que les diferents agències o centres meteorològics difereixen d'entrada en el nombre d'estacions de les quals parteixen, i treballen posteriorment amb quadrícules de diferents dimensions, és a dir, de més o menys resolució. També apliquen metodologies numèriques o comparatives lleugerament diferents. Tot plegat explica les variacions en els resultats finals.

Cal destacar que algunes regions del planeta tenen poca cobertura d'estacions meteorològiques o de boies marines. Per tal de solucionar-ho, les dades se solen estimar a partir de les de les estacions més pròximes. Sovint també s'usen les observacions de satèl·lits per aproximar-se al resultat.

Els satèl·lits poden recollir dades globals de la superfície terrestre i també de la part inferior de l'atmosfera, la troposfera. Les dades de temperatura són, però, susceptibles a errors, sobretot en determinades zones del planeta.