Dos llamps ascendents en un dia a Collserola i a Sant Adrià

Les descàrregues ascendents són poc habituals i estan associades sovint a altres llamps descendents

Ahir us ensenyàvem la foto d'un llamp ascendent que havia pogut capturar l'expert en fotografia meteorològica Carlos Castillejo. Doncs bé, hores després el mateix fotògraf aconseguia una segona foto del que sembla novament un llamp ascendent. En aquest cas l'element que sobresurt i canalitza la descàrrega són les tres torres de Sant Adrià de Besòs. La imatge és una sobreexposió de 5 segons en la qual s'apilen diferents llamps, i per tant no és tan clara. Els llamps més intensos a l'esquerra semblen descendents, però a la dreta, segurament com a resposta als primers, n'apareix un d'ascendent. La captura es va fer des del Masnou al voltant de les vuit del vespre.

De nit Carlos Castillejo havia captat un llamp sortint de la Torre de la Collserola i ramificant-se al cel, i no al revés, com sol ser habitual. La captura es va fer a les tres i setze minuts de la matinada, quan una línia de tempestes creuava la costa central.

Aconseguir una captura així pot suposar molta paciència. Carlos Castillejo ens ha explicat que ahir va estar un parell d'hores fotografiant el cel, però que de vegades es passa més estona amb la càmera plantada esperant que la meteorologia li regali imatges com aquesta.

Els llamps ascendents són poc habituals. Ens podem fer una idea de com són de freqüents gràcies a les gravacions fetes per l'investigador nord-americà Tom A. Warner, que ha capturat fins a 776 llamps amb càmeres que registren fins a 100.000 imatges per segon. D'aquests 776 llamps gravats, només 41 són ascendents, és a dir, només 5 de cada 100.

El treball de Tom A. Warner li ha permès observar que en molts casos aquests llamps ascendents apareixen com a resposta a una descàrrega descendent pròxima, com podria haver passat a la foto de Sant Adrià. El camp elèctric creat pel llamp descendent desencadena una descàrrega ascendent que s'inicia en un edific alt o en una torre. En la foto de la Torre de Collserola Carlos Castillejo no recorda haver vist cap altre llamp a prop. Podria haver caigut darrere de la muntanya, però.

Sense torres o edificis alts, aquest tipus de descàrregues serien molt estranyes. Els estudis de Warner també li han permès observar que a l'hivern aquests llamps ascendents es produeixen més fàcilment sense un llamp descendent previ.

Aquest tipus de vídeos estan gravats amb tantes imatges que amb una memòria de 16 GB no es poden gravar més de dos segons. Veure un d'aquests segons a la velocitat de reproducció habitual de 30 imatges per segon suposaria estar més de 5 minuts davant de la pantalla.

Més continguts de