La temperatura del mar a Barcelona ha tocat sostre aquest mes d'agost

La mitjana mensual ha estat de 26,7 ºC, dues dècimes per sobre de l'anterior rècord

Si durant aquest estiu us heu posat dins l'aigua del mar, de ben segur que haureu notat que estava força calenta, sobretot a la costa central i a la Costa Daurada. En el cas de Barcelona, la temperatura de l'aigua ha arribat a assolir el valor més elevat des que l'any 2006 es van començar a prendre mesures de manera manual. Concretament, el dia 30 de juliol es va registrar una temperatura de 27,8 ºC, que va superar els 27,6 ºC del 4 d'agost del 2017.

L'aigua del mar s'ha situat clarament per sobre de la mitjana també al llarg del mes d'agost, fins al punt d'encadenar 3 rècords setmanals de temperatura màxima. Segons Diego Lázaro, l'observador que s'encarrega de mesurar cada setmana la temperatura de l'aigua a la Barceloneta, no és gaire habitual registrar rècords setmanals de manera consecutiva. Aquest fet ha estat determinant perquè la temperatura mitjana de l'aigua a l'agost hagi estat de 26,7 ºC, el valor més elevat de la sèrie de dades. S'ha superat en dues dècimes l'anterior màxim, que datava de l'agost de 2017.

Segons Lázaro, l'explicació de per què l'aigua del mar ha estat tan calenta aquest estiu rau, bàsicament, en tres factors. D'una banda, l'ambient calorós ha persistit durant bona part de l'estiu, malgrat que al litoral central no hi ha hagut cap episodi de calor extraordinari. D'altra banda, la falta de precipitacions ha evitat l'arribada d'aigua més fresca procedent de les avingudes de rius i rieres. I, per últim, el mar ha estat força encalmat durant l'estiu i això ha impedit que l'aigua més freda del fons marí es barregés amb l'aigua més càlida de la superfície. Tot plegat ha provocat que la capa d'aigua superficial s'hagi anat escalfant setmana rere setmana fins a assolir aquests valors mai registrats en 14 anys de dades.

Enguany podria haver-hi la ratxa de mesures consecutives iguals o per sobre de la mitjana més llarga de tota la sèrie. No hi ha hagut cap registre des de la setmana 50 de l'any 2019 fins a la setmana 11 del 2020 i de la setmana 24 fins a l'última observació de fa menys d'una setmana amb un valor inferior a la normal per l'època. La falta de dades durant el període del confinament fa que a hores d'ara no es pugui assegurar que aquesta dinàmica s'hagi mantingut durant la primavera. Caldrà esperar a la reconstrucció de la sèrie per estar-ne del tot segurs, però l'observador sospita que podríem estar parlant d'una ratxa de 37 setmanes consecutives.

Tant els pics de calor com la calor moderada però continuada afavoreixen l'ascens de la temperatura de l'aigua, juntament amb altres factors oceanogràfics i meteorològics. Per exemple, l'onada de calor de finals de juny de l'any passat va comportar un augment de 4,5 ºC en només quinze dies. En canvi, tot i que aquest any no hi ha hagut cap onada de calor extraordinària, hi ha hagut registres continus de temperatura de l'aigua per sobre de 26 ºC, fet que tindria relació amb la calor persistent de les últimes setmanes.

La temperatura més alta de l'any de l'aigua del mar a Barcelona se sol produir al voltant de la primera quinzena d'agost. De fet, la setmana 32 és la que té una mitjana més elevada, de 25,7 ºC. Enguany el pic màxim s'ha avançat una setmana. Per contra, la temperatura mínima se sol donar durant la primera quinzena de febrer, amb una mitjana de 13,1 ºC la sisena setmana de l'any. Podeu consultar totes les dades en aquesta pàgina web.

Les tempestes i la temperatura de l'aigua del mar

Sovint es diu que quan l'estiu és calorós i el mar s'escalfa prou, durant la tardor és probable que hi hagi grans aiguats. És certa, però, aquesta afirmació? L'any 2017 es va publicar un estudi, en el qual va participar el professor de la UPC Jordi Mazón, en el qual s'analitzava com la temperatura de l'aigua del mar influïa en l'entorn d'una tempesta violenta que va afectar Itàlia. Amb l'ajut de models meteorològics, es va observar que en els escenaris en els quals hi havia una anomalia positiva en la temperatura de l'aigua les condicions eren molt més extremes que en els que hi havia una anomalia negativa. Per tant, la temperatura de l'aigua del mar és un factor que pot afavorir que les tempestes siguin més intenses.

Ara bé, un mar calent, per si sol, no és una màquina de generar tempestes. Per tenir aquest tipus d'episodis cal, entre altres coses, que la diferència de temperatura entre les capes baixes i mitjanes de la troposfera sigui elevada, que hi hagi una massa d'aire humida a nivells baixos i la presència d'algun element que afavoreixi l'ascens de l'aire, com per exemple una muntanya o una convergència de vent.