Per què es veuen llamps a les fotos de l'erupció de l'Etna?

BarcelonaUna de les imatges més espectaculars d'aquesta setmana és sens dubte la del volcà Etna en erupció, i més concretament una fotografia nocturna en la qual d'entre el núvol de cendres que provoca el fenomen en surten dues descàrregues elèctriques. Són llamps tal com els coneixem en les tempestes? La resposta és que sí.

Els núvols de tempesta es generen bàsicament quan es produeix una diferència prou marcada entre l'aire càlid de les capes baixes de l'atmosfera i l'aire fred que hi ha a les capes més altes. Aquesta diferència genera corrents ascendents d'aire, la humitat que hi ha a l'aire es condensa i es forma el núvol. Si els corrents ascendents són prou forts el núvol generarà un camp elèctric, les càrregues positives s'acumularan a la part alta del núvol, i les baixes a la part baixa. Quan aquesta diferència de potencial és prou gran es produeix una descàrrega, un llamp, que compensa el desequilibri.

Quan es produeix una erupció volcànica la temperatura de l'aire en superfície puja tant, que força aquest moviment ascendent de l'aire i la formació dels anomenats 'pirocúmulus', una classificació que també serveix per anomenar als núvols que es formen quan hi ha grans incendis. Si el núvol és suficientment potent se l'anomena 'pirocumulunimbus', i pot arribar a provocar llamps com els de la foto o fins i tot fenòmens com pluja i pedra. S'han donat casos en què la pròpia pluja generada per aquests núvols ha extingit l'incendi que els havia generat.

Aquests dies que la cimera de París obliga a parlar tant dels efectes que generem els éssers humans sobre el clima, és interessant recordar que les erupcions volcàniques poden ser també un factor clau per entendre'n algunes variacions. El gran nombre de cendres que s'alliberen a l'atmosfera quan es produeix una gran erupció tendeix a estendre's horitzontalment molt més enllà del lloc on s'ha produït, quan això passa l'acció del sol a les capes baixes de l'atmosfera disminueix, i es pot produir un descens de la temperatura no pas local, sinó en grans regions del planeta. El cas més conegut i més famós d'aquest fenomen és de l'erupció fa 200 anys del Tambora, una brutal erupció volcànica a Indonèsia que va provocar l'anomenat 'any sense estiu' a Europa.