Els metges estrangers tornen a casa

BarcelonaSegueixen sent majoria entre els nous col·legiats, però la crisi ha frenat l’arribada de metges estrangers i, sobretot, n’ha fet augmentar les baixes. Tornen als seus països per la precarietat laboral aquí.

Els metges estrangers són des del 2008 el col·lectiu més nombrós entre les noves incorporacions, però el seu creixement s’ha moderat. Segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona -que representa el 85% dels metges de Catalunya-, dels 1.157 professionals que s’han col·legiat el 2013, el 41,8% són estrangers -els llatinoamericans lideren el rànquing-, el 36,8% són catalans i el 21,4% venen de la resta de l’Estat. El pic es va assolir el 2010 quan els facultatius de fora d’Espanya van arribar a representar el 58,8% dels nous metges. “Molts vénen a formar-se per marxar després. No podem invertir diners en metges que no es quedaran aquí mentre d’altres queden fora”, diu el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, en referència a l’elevada nota de tall per accedir a les facultats de medicina, que obliga molts joves a renunciar a la seva vocació. “Que vinguin els millors, siguin d’on siguin, però no queda clar que estiguem aprofitant la potencialitat de tots els estudiants”, afegeix Padrós, que defensa repensar el model. I més quan d’aquí 15 anys faltaran metges per cobrir les jubilacions massives.

Els metges estrangers vénen a Catalunya a fer l’especialització per la qualitat de la formació. “Per als metges estrangers és atractiu examinar-se aquí del MIR i obtenir plaça. Però què passa? Que som un país que forma metges però encara un volum important d’estudiants que voldrien fer medicina no poden fer-ho, i aquest espai és normal que l’ocupin d’altres”, explica Marc Soler, director adjunt corporatiu del Col·legi. No només ha disminuït l’arribada de professionals de fora -també s’ha restringit l’accés al MIR a llicenciats estrangers-, sinó que en 5 anys pràcticament s’ha triplicat el nombre de metges estrangers que marxen. Això s’atribueix a la crisi econòmica del sector salut, a la precarietat de la professió que s’ha accentuat, sobretot, en els metges joves, però també a l’augment de les perspectives professionals als seus països d’origen. Dels 301 metges que l’any passat van marxar a fora, un 70% eren estrangers que van tornar a casa. Una xifra que entre el 2011 i el 2012 va créixer un 23%. “Els que poden es queden en funció de les condicions laborals, però ara són poc atractives i tornen al seu país”, diu Soler. Els que tenen més capacitat de mobilitat marxen.

Jubilació massiva de metges

El fre en la incorporació de metges estrangers, combinat amb un augment de les jubilacions, fa que el balanç de col·legiats en actiu hagi estat negatiu els últims dos anys per primer cop des del 1980. L’edat mitjana dels col·legiats és de 49,6 anys, i es preveu que en els pròxims quinze anys es jubilaran gairebé 10.000 metges, un terç dels que ara hi ha col·legiats. “Hem de tenir gent formada per ocupar aquests espais. I des de les facultats s’ha de pensar quina cobertura hi donarem”, alerta Soler. Reformular els estudis de medicina i fer front a les jubilacions dels pròxims anys són alguns dels reptes de la professió.

Canvis a l'Hospital de Sant Pau

El patronat de la fundació que gestiona l’Hospital de Sant Pau va acordar ahir per unanimitat nomenar nou director gerent de l’hospital el doctor Albert Salazar. Salazar ja exercia el càrrec des que va dimitir l’abril passat Xavier Corbella per problemes de salut, només 11 mesos després de ser nomenat. La seva dimissió també es va relacionar amb el clima de tensió que viu el centre. El nou gerent haurà de fer front a la forta crisi econòmica i laboral que afecta Sant Pau des de fa dos anys. Salazar és especialista en medicina interna i abans havia treballat a l’Hospital de Bellvitge.