ENSENYAMENT

El mètode ‘antibullying’ que triomfa a Finlàndia

El programa ha eliminat l’assetjament escolar al 80% dels centres i ja s’ha exportat a altres països

Quan es parla de bullying, de seguida es pensa en l’assetjador i en la víctima. Però sovint s’oblida que, perquè el botxí tingui èxit, li cal un públic, un grup d’alumnes que li riguin les gràcies o, si més no, observin la vexació sense dir res. Aconseguir que el màxim nombre possible d’espectadors trenquin el silenci i es posicionin a favor de l’assetjat és un dels objectius del KIVA, el programa contra l’assetjament escolar que triomfa a Finlàndia i que ja ha aconseguit eliminar aquest flagell gairebé al 80% de les escoles.

Va començar a desplegar-se el 2007 i des de llavors el 98% de les víctimes que han participat en el programa asseguren que la seva situació ha millorat. “Any rere any la proporció d’estudiants que pateixen o duen a terme actes de bullying decreix. Entre el 2009 i el 2016, per exemple, els assetjadors s’han reduït a la meitat, i els assetjats en un terç”, explica la fundadora del programa, Christina Salmivalli.

Finlàndia és un país de referència per l’alta qualitat del seu sistema educatiu. Però els resultats acadèmics van de la mà del benestar dels alumnes. Per això, davant l’alarma generada pel bullying, el govern va decidir invertir en un pla especial per erradicar-lo. Salmivalli va rebre l’encàrrec de posar-lo en marxa i, juntament amb el seu equip de la Universitat de Turku, van idear el KIVA, acrònim de Kiusaamista Vastaan (“contra l’assetjament escolar”), que es basa en anys de recerca científica sobre aquest fenomen.

El 90% de les escoles finlandeses ja l’han posat en pràctica i fa poc s’ha començat a exportar a altres països com Suïssa, França, el Regne Unit, Bèlgica, Itàlia, Nova Zelanda, Xile, Mèxic i l’Argentina.

Quatre experiències catalanes

Fa un parell d’anys també va arribar a Espanya a través de l’Institut Escalae, que l’imparteix en anglès en una vintena d’escoles, quatre de les quals catalanes. Al País Basc i Navarra, la Federació d’Ikastoles el va traduir a l’euskera i el va començar a aplicar en 53 centres a començaments d’aquest any, i Macmillan Education acaba d’arribar a un acord amb la Universitat de Turku per impartir-lo en castellà a partir del setembre. Aquesta mateixa organització està sondejant l’interès que desperta el programa a Catalunya per aplicar-lo també aquí.

Perquè el KIVA funcioni, “ha de convertir-se en una part permanent de les tasques de l’escola i no només en un projecte d’un any”, precisa Salmivalli. La primera fase del programa es dedica a la prevenció. Per això, el principi és començar a desplegar-lo encara que no hi hagi casos concrets d’assetjament. “Cal trencar el tabú i parlar d’aquestes coses abans que passin, reforçant actituds i valors positius com el respecte i la inclusió”, detalla la directora del KIVA a l’Institut Escalae, Tiina Mäkelä.

Els alumnes solen tenir dues sessions KIVA de 45 minuts al mes. A part, tornen a treballar alguns conceptes de manera transversal en el transcurs d’altres matèries, com l’educació física o l’art. “Es tracta d’aprendre fent, amb representacions o simulacions de situacions imaginàries, com pot ser l’arribada a classe d’un alumne nou. Es treballa tant la inclusió per part del grup com els esforços per integrar-se del nouvingut”, concreta. Aquesta part preventiva també inclou videojocs i una autoavaluació personalitzada perquè l’alumne identifiqui on pot millorar la relació amb els altres.

“És molt important detectar l’assetjament molt d’hora, ja que el més perillós és quan aquestes situacions s’allarguen”, ressalta Mäkelä. El programa marca unes pautes d’intervenció concretes. Es parla amb l’assetjador i amb l’assetjat, però sobretot s’intenta identificar els alumnes que podrien donar suport a la víctima. Es parla amb ells i els demanen propostes: “És una altra característica del KIVA, escoltar i tenir en compte el que diuen els alumnes, ja que quan la solució surt d’ells mateixos, sol ser més eficaç”. Mäkelä insisteix que el bullying és un fenomen grupal, amb el qual l’assetjador o els assetjadors busquen popularitat i poder i que, per tant, requereix un públic. “Si aconseguim reduir aquest públic tenim més possibilitats de tenir èxit”, conclou.

Més continguts de