Adrià Ramírez: "A Madrid, Rodalies els queda lluny: no tenen les pancartes a la porta"

BarcelonaAdrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.

Com definiries les últimes tres setmanes, en poques paraules?

— Faré servir una frase que em va dir una familiar que ja té una edat. Em va dir: "Què, ara han sortit tots els pecats, oi?". Trobo que res ho pot definir millor.

I com valores la resposta de l'administració?

— Diria que hi ha cert voluntarisme, però molta impotència.

Impotència o incapacitat?

— Impotència. Els problemes són tan greus que no hi ha possibilitat de resoldre-ho ara mateix, en el temps que requeriria donar una resposta adequada com a Govern. I a Madrid, el que passa és que el problema de Rodalies els queda lluny; ells no tenen les pancartes a la porta.

Què voleu exigir amb la manifestació?

— Volem mobilitzar-nos, empènyer, moure coses. El tren és un element clau per la vida a Catalunya, per la igualtat social, per la lluita ambiental, pel desenvolupament econòmic... i la situació és dramàtica. El que reclamem és que cal un canvi radical en la forma com s'inverteix i es gestiona el sistema ferroviari a Catalunya: s'ha de fer molt diferent, amb organismes més pròxims al territori i de forma integrada, per fer la vida més fàcil a l'usuari.

Per què l'ANC no forma part d'aquesta manifestació i en fa una altra al matí?

— Nosaltres vam trucar a moltes entitats catalanes que considerem que tenen un paper rellevant. I en la trucada amb l'ANC, abans que fessin pública la seva convocatòria, ens van informar que ells ja muntaven una altra manifestació. Els vam proposar d'unir-se a la nostra, tal com vam fer amb la resta, i ens van dir que no, perquè volien fer-ne una de pròpia. En aquell moment vam consensuar que no hi havia cap inconvenient en fer dues manifestacions.

Però reclameu el mateix.

— Prefereixo parlar per qui nosaltres representem. Nosaltres fem una manifestació política, per aconseguir millors decisions polítiques en l'àmbit ferroviari, perquè es gestioni millor i s'inverteixi millor. D'usuaris n'hi ha de tots els colors polítics, però hi ha un punt d'acord molt generalitzat en el fet que, des de la proximitat i la transparència, es podrien fer millor les coses. Estic segur que compartim molts punts de la diagnosi amb l'ANC.

Creus que s'ha intentat polititzar aquesta manifestació?

— Sí. Totes les plataformes, però, hem estat sempre d'acord que mai interlocutaríem amb els partits d'extrema dreta, per exemple, i els hem dit molt clarament que no eren benvinguts i, ha costat, però finalment ho han entès i ja han dit que no vindrien.

Què espera la PTP de Renfe i Adif?

— Un canvi absolut a la forma com es gestiona i s'inverteix. Molt més esforç en el manteniment, i també en millorar la capacitat del sistema.

Tres setmanes després que comencés aquesta crisi, encara hi ha més de 600 revisions, una trentena de punts crítics i més de 150 trams de la xarxa amb limitacions de velocitat. Com és que tot això ha sortit de cop?

— El tipus de manteniment que es fa és el que ens ha portat fins aquí. Potser la gent que no utilitza el tren s'ha sorprès, però als qui l'agafem sovint no ens ha sorprès gens. Els punts amb limitació de velocitat són un indicador molt clar de l'estat altament vulnerable que té aquesta xarxa. Tot plegat ha arribat a un extrem en què afecta la seguretat, fins i tot hem hagut de lamentar vides humanes. Ha passat tot de cop, accelerat per una combinació de moltes coses, també d'un gran temporal. I ens preocupa que aquests punts d'especial risc es cronifiquin.

Hi ha sectors que comencen a insinuar que els maquinistes no paren d'enviar incidències constants. Creus que hi pot haver ganes intencionades de col·lapsar-ho tot?

— Hi ha hagut vagues de maquinistes, en el passat, que els usuaris no hem entès. En canvi, en aquest cas, crec que hi ha una problemàtica que compartim. Tots volem que les vies estiguin en bon estat. Hem perdut vides humanes: és normal que tot es miri amb lupa i extremada precaució. És important que el titular del servei [la Generalitat] i l'operadora [Renfe] marquin les prioritats a la gestora de la infraestructura [Adif] i no al revés.

Algú hauria de dimitir?

— No volem caps de turc, el que volem són canvis reals. Si algú ha de dimitir que sigui perquè s'ha fet una anàlisi clara i s'han detectat persones que estan evitant fer aquests canvis.

Després d'aquests dies, creus que l'usuari està perdent del tot la confiança en el sistema ferroviari?

— No només aquests dies. L'usuari fa temps que perd confiança en Rodalies! És l'únic sistema de transport públic de Catalunya que perd usuaris quan tota la resta en guanyen, en un context d'augment de població i de creixement econòmic. Costarà molt de temps recuperar la confiança, però espero que d'aquí a uns anys puguem dir que estem orgullosos de Rodalies, de la mateixa manera que ho estem de FGC, del tramvia o del metro de Barcelona.

Si la manifestació de dissabte és un èxit, quin és el següent pas?

— El que ha passat aquests dies hauria de provocar un canvi d'escala. Hi ha un acord polític sobre la taula per transferir part d'aquesta infraestructura a la Generalitat, i creiem que aquest és el següent pas a tirar endavant. Mentrestant, cal un canvi en la gestió, com ja he dit abans.

I què fareu des de les plataformes?

— Pressionar. Pressionar el Govern, l'oposició, els alcaldes i els mitjans perquè ens facin d'altaveu. Cal molt activisme, és així com s'acaben aconseguint els canvis.