ENTREVISTA

“Quant pot aguantar el model sanitari? Cinc anys més?”

Manel Balcells, director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya defensa donar suport als emprenedors, sentir la veu de pacients i professionals i apostar per la tecnologia

L’augment progressiu de l’esperança de vida i la cronicitat de les malalties ha dinamitat el sistema català de salut tal com el coneixem i, si bé el model sanitari català és un dels millors del món i el nivell de la seva recerca és altíssim, la innovació és encara una assignatura pendent. Un repte que el comissionat de salut del Centre Tecnològic Leitat i director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya (CIMTI) defensa que es pot assolir donant suport als emprenedors, sentint la veu de pacients i professionals i apostant per la tecnologia. Tot plegat, sense perdre de vista un dels béns més preuats de la sanitat catalana: el factor humà.

Diu que a Catalunya hi ha una bretxa entre trobar solucions als problemes del sistema (recerca) i posar-les a l’abast dels pacients (innovar) en forma de producte.

No ho dic jo, ho diuen les publicacions científiques. La innovació es mesura per patents, per transferències de tecnologia, per creació d’empreses i retenció de talent, i els resultats del mapa català evidencien que som a la cua d’Europa. Hi ha un forat entre la innovació i la comercialització del producte final.

A què es deu?

A Catalunya la recerca ha estat sempre molt amoixada en aquest país. Sense oblidar-la, ara toca que també ho estigui l’aplicació d’aquestes investigacions i que les solucions arribin al mercat. La innovació no és una amenaça, és una oportunitat per fer arribar bons productes als pacients. Però en aquest país, per exemple, fem moltes proves pilot i totes fragmentades.

Amb tot, fa temps que s’alerta que cal transformar el sistema sanitari abans que col·lapsi mitjançant la innovació i la tecnologia.

És urgent. Quant de temps aguantarà el model sanitari tal com el coneixem? Cinc anys? Sis? Deu anys més no, per descomptat. No hi ha recursos suficients per atendre les demandes de la població, i, si no es canvia substancialment el sistema, aquest no sobreviurà.

Les llistes d’espera i les urgències col·lapsades són senyals que el sistema ja no és sostenible...

Sí. Per això és urgent fer una revolució des de diversos fronts. En primer lloc, fer un bon ús de la tecnologia, ja que encareix les peces del sistema. Amb això vull dir que l’ streaming o els termòmetres amb Bluetooth no són útils per si sols, però si es fan servir adequadament poden millorar l’eficiència i la qualitat de vida de les persones, així com obtenir un retorn econòmic per als seus creadors. Tot és una roda. I apostar per innovar i traslladar les bones idees i els bons productes al mercat ha de ser l’objectiu d’un país de primer nivell.

¿Per on es comença la revolució?

Entenent que la nostra realitat és diferent a la de fa 20 anys. La població sortosament envelleix més i millor, i els nadons que neixen ara tenen moltes probabilitats de viure més de 100 anys. El càncer o les infeccions aniran perdent força, però les patologies cròniques augmentaran, i serà la gestió d’aquestes afeccions del que dependrà envellir bé.

¿D’això n’és conscient el Govern? Tant el departament de Salut com el d’Afers Socials, responsables de la cura de les persones, ens han proporcionat un llistat de demandes prioritàries i coincideixen que un dels problemes més greus és que hi ha 360.000 persones majors de 65 anys que viuen soles. Aquest és un dels fronts que cal abordar urgentment.

¿Aquesta intervenció passa perquè la tecnologia arribi a totes les cases o es pot assolir amb petits canvis?

Fa uns anys pensàvem que tothom havia de tenir dispositius nous, però ara veiem que potser són els serveis els que han de ser innovadors. Per exemple, que hi hagi una infermera referent que ofereixi atenció personalitzada i optimitzi l’atenció domiciliària concentrant, durant una franja horària, els pacients que viuen en una mateixa zona.

Què fa el CIMTI per pal·liar aquesta falta d’estratègia conjunta?

S’han invertit 14 milions d’euros en dos anys per estimular la creació del talent. La voluntat dels 19 projectes que tenim -la majoria neixen de l’experiència dels professionals-és aplicar-los per, si pot ser, generar un retorn social i econòmic. Penseu en el fet que la gent pugui ser atesa a casa seva: això també es tradueix en una reducció de les urgències i dels ingressos hospitalaris.