Mor Oliver Sacks, l’explorador curiós de la ment humana

Barcelona“Sobretot he sigut un ésser sensible, un animal pensant en aquest bell planeta. I només això ja ha sigut un enorme privilegi i una aventura”. Amb aquestes paraules s’acomiadava fa uns mesos el neuròleg Oliver Sacks en un article -que reproduïm al costat- al New York Times, el mateix diari que ahir anunciava en la seva edició digital la mort del popular científic i autor britànic. Sacks tenia 82 anys i feia uns mesos que li havien diagnosticat un càncer terminal. Al febrer ell mateix va explicar que un melanoma en un ull se li havia estès al fetge.

Sacks, que era professor de neurologia de la New York University School of Medicine i autor de llibres com Despertares o Musicofília, va néixer el 1933 a Londres, on va viure la Segona Guerra Mundial. Fill d’una parella de metges i científics jueus, era el petit de quatre germans. La seva vasta tasca científica, però, la va desenvolupar als Estats Units, on va emigrar el 1960 tot i que mai va arribar a demanar la ciutadania.

Una de les seves grans aportacions ha sigut acostar al públic general malalties com el Parkinson, la síndrome de Tourette o d’Asperger amb un llenguatge entenedor i entretingut que van ajudar a entendre una mica millor la complexitat de la ment humana, sobretot la d’aquells que molts cops estigmatitzem. Sacks va explorar les interioritats del funcionament del cervell i va utilitzar els trastorns dels seus pacients com a punt de partida per a les seves reflexions sobre la consciència i la condició humana. La neurologia mai havia sigut tan atractiva com amb ell. Ens va permetre conèixer pacients com Jimmie G., afectat per una amnèsia durant més de tres dècades, o el doctor P., l’home que va confondre la seva dona amb un barret (i que va donar nom al llibre del mateix nom) i que va perdre l’habilitat de desxifrar el que veien els seus ulls.

La seva tasca de divulgador científic i els seus llibres -dels quals es van vendre milions de còpies i es van fer adaptacions cinematogràfiques com Despertar - li van donar una fama i una popularitat que normalment no tenen els científics. “Sempre contesto les cartes dels menors de 10 anys, dels de més de 90 i dels que són a la presó”, va dir en una ocasió.

Li agradava definir-se com a “naturalista” o “explorador”, ja que es va endinsar en terres inexplorades de la neurologia, “els tròpics dels desordres neurològics”, en les seves paraules. Però la seva curiositat no tenia límits. Va escriure sobre la relació entre la ment i la música. “No sé de cap persona que no respongui a la música d’una manera o una altra. Som, en essència, espècies musicals”, va dir. A ell, Mozart el va fer millor neuròleg. Es devia als seus pacients. Quan li van preguntar com li agradaria ser recordat, Sacks va dir que com algú que ha escoltat amb atenció el que els pacients li han dit i que ha intentat copsar el que vivien per transmetre-ho. En definitiva, com algú “que va donar testimoni”. I els milions de lectors que té a tot el món així ho corroboren.