Un moviment que encara és incipient a Catalunya
BarcelonaLa pedagogia Waldorf és present en més de 90 països arreu del món. A Alemanya i a Holanda, aquestes escoles són públiques, a diferència de Catalunya, on no reben cap tipus de subvenció de la Generalitat. Els pares paguen uns 400 euros mensuals a primària i uns 300 a infantil.
Mentre que a Alemanya existeixen uns 200 centres Waldorf, a Bèlgica gairebé 30 i als Estats Units més d’un centenar, a Catalunya no arriben a la desena. Les escoles El Til·ler i La Font (Vic) són les úniques que compten amb cicles d’infantil i primària homologats. També els centres d’educació infantil Rosa d’Abril, La Llavor (Olot) i Espígol (Ulldecona) tenen el reconeixement del departament d’Ensenyament.
A Catalunya, aquesta pedagogia encara és força nova, ja que la dictadura franquista va fer que Espanya fos impermeable a la cultura europea. Tot i això, el psicopedagog Martí Prat destaca que el mètode Waldorf s’està expandint a Catalunya, perquè té una tradició pedagògica i cultural “molt important”. Des del punt de vista didàctic, diu Prat, la tradició pedagògica catalana coincideix amb algunes de les idees de Rudolf Steiner i està en sintonia amb l’educació del centre d’Europa. Però Franco va frenar aquests moviments de renovació pedagògica, que no van reaparèixer fins als anys 80.
La implicació dels pares, vital
L’escola Rosa d’Abril és la iniciativa Waldorf més antiga de Catalunya. Funciona des del 1991, i actualment té la intenció d’ampliar l’oferta educativa, construint un centre d’educació primària. El Til·ler, per la seva banda, també està muntant una escola amb ensenyament secundari, així com l’Escola Tretzevents, a la Floresta, que està en procés d’homologació. La implicació dels pares i els mestres és essencial, sobretot si es té en compte que la majoria de les escoles i centres infantils Waldorf han sorgit a partir d’iniciatives i associacions conjuntes entre pares i professors.
