Societat 29/01/2016

Noel Ceballos: “Els ‘millennials’ estan deixant l’escriptura i tornant al pictograma”

Referent en l'anàlisi de la cultura pop, proposa al llibre 'Internet Safari 'un viatge en primeríssima persona al món digital per mostrar com ens està canviant la vida. Sense abandonar mai l'humor, repassa des del fenomen dels 'gifs' de gatets al control de la NSA

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
Ceballos fa una expedició al costat més salvatge de la vida digital per intentar respondre una pregunta: per què mentim a internet?

MadridPer què menteixes a internet? ¿Com pot un tuit acabar amb la teva carrera? ¿Saps que Facebook ha estat fent experiments de contagi emocional al teu mur per fer que sentissis tristesa? Són només algunes de les qüestions que Noel Ceballos (Madrid, 1985) aborda a l’assaig Internet safari (Blackie Books), una expedició al costat més salvatge de la nostra vida digital. Aquest periodista i, sobretot, tuitaire -l’han contractat per comentar cada dilluns en 140 caràcters el programa Casados a primera vista, d’Antena 3- prova de descriure, tant des d’una visió més íntima com des del control de les grans empreses de comunicació, com vivim el xoc entre la vida personal i la vida digital, que encara no caminen de bracet. En definitiva, com ens manipula internet i com ens encanta deixar-nos manipular.

Per què és important que internet pensi que som feliços?

És la pregunta que em vaig fer per començar a escriure el llibre i encara no tinc una resposta clara. Crec que és per pura competitivitat. S’ha creat a les xarxes socials la sensació que si transmets tristesa no ets ningú. I així hem acabat convertint Facebook i Twitter en un videojoc: qui té més seguidors, favorits, retuits... D’aquesta manera actuem per omissió: expliquem només el que volen els nostres seguidors.

Vivim encara en dos planetes?

Va començar sent així. Pensàvem que era com un videojoc: la mort a la xarxa no tenia repercussions. Però cada cop ens adonem més que les coses que passen a internet no són una dimensió paral·lela. Un cas paradigmàtic ha sigut el del regidor de Carmena, Guillermo Zapata. Com un tuit pot forçar dimissions. Com més temps passem a internet l’escletxa d’abans entre el món real i el virtual s’anirà fent més petita.

Com demostren els millennials...

Són els primers que han entès que no és una dimensió suplementària sinó part de la realitat. Ara mateix un adolescent es fa una selfie i això equival a pàgines i pàgines del seu diari personal. Un exemple que em té meravellat és el de les selfies als funerals. A un adult li pot semblar una falta de respecte, però per a un adolescent una foto plorant o explicar com et sents és absolutament el mateix. Tendim cada cop més a la imatge. Xarxes socials com Instagram o Snapchat estan menjant terreny a Twitter precisament per això. Els millennials estan deixant l’escriptura i tornant al pictograma.

Consideres que els tests dominen la nostra vida digital. Quina importància té el test Myers-Briggs?

És un algoritme que es va inventar als anys 40 i serveix per a tot: el fan servir tant les grans empreses per contractar algú com les webs de cites per unir dues persones amb perfil similar. Quan Facebook et demana el número de mòbil no l’hi dónes, perquè et sembla una intromissió, així que la manera de tenir aquesta dada, o de saber el que t’agrada consumir per posar-ho en anuncis personalitzats, és a través de tests. Tests que moltes vegades són graciosos -quin personatge de la teva sèrie preferida ets, per exemple-, perquè així dónes molta informació sobre la teva vida que d’una altra manera no donaries.

I quina és la paradoxa d’aquest algoritme?

El més estúpid és que és un algoritme que beu d’una teoria que justament volia criticar la classificació de les persones per tipus de personalitats, i ha acabat servint per decidir si una empresa et contracta o qui pot ser el teu futur marit.

Quina importància té la nostàlgia a internet?

Crec que la nostàlgia, juntament amb la identitat, són les dues claus del nostre temps. A mesura que avança la tecnologia, el mecanisme de la nostàlgia és més ràpid. Cada cop som més ateus i la nostra religió està en la cultura pop, i sobretot en el que consumíem quan érem petits. Per això hi ha fenòmens com els de Yo fui a EGB.

¿Google té un laboratori secret on està dissenyant el nostre futur?

Sí, es diu Google X. No sabem en què treballen ara però sí que ho sabrem d’aquí un temps, com va passar amb les Google Glass. Els seus invents em tornen boig, perquè no responen a la pressió dels inversors. Per exemple, tenen una obsessió per construir una escala cap al cel. Però el seu pla a llarg termini i la raó de negoci dels mapes és crear un cotxe autònom. La seva obsessió és canviar la manera com ens movem.

Com controla Google Maps la nostra visió del món?

Bàsicament, i el més perillós és això, com ells vulguin. Tenen la clau per fer-ho, perquè cada cop donem més poder als mapes. Fem pocs esforços per aprendre’ns rutes perquè portem Google Maps a la butxaca. I tant Google com Apple ens poden dir el camí més curt que passi per un Starbucks o una Apple Store. En la història sempre s’ha dit que qui domina els mapes domina la guerra. I ara els tenen grans gegants tecnològics.

¿Veus possible en un futur un moviment fort contra internet?

El veig. Qui sap si la rebel·lió del nadius digitals, quan siguin adolescents, serà no fer el que sempre han vist del seus pares: consultar tothora el mòbil. I tindran la inquietud de viure el que no han vist mai: el temps pretecnològic.

stats