Núria Garcia Quera: "Em pregunto com és que no hi ha més accidents"

Quin paper té el refugi en relació a la seguretat a la muntanya?

Als refugis els guardes es passen bona part del temps suggerint els millors camins a seguir, les vies més adequades, la conveniència o no de sortir segons el temps o l'estat de la neu, etc. Quan fa molts anys que ets guarda en un refugi de seguida intueixes si la persona que t'està preguntant està preparada o no, si coneix l'entorn on es mou o surt a la muntanya una vegada a l'any, i molt sovint t'adones que hi ha massa persones que sobrevaloren la seva capacitat física i experiència en alta muntanya. Els guardes fem de filtre.

¿Creu que hi ha, doncs, un percentatge important de gent que fa travesses i ascensions a cims sense estar prou preparada?

Sí. De vegades em pregunto com és que no hi ha més accidents. Fa poc vaig pujar a l'Aneto i em vaig esgarrifar de la massificació i de la falta de preparació tècnica de la majoria de la gent, cosa que, afegida al terrible estat de la glacera, gairebé inexistent, però molt dreta i podrida, fa que el cim més alt del Pirineu sigui un còctel explosiu. En aquest cas, a part dels excursionistes inconscients, crec que també està fallant l'administració, ja que en una situació com aquesta s'hi hauria de regular l'accés. De la mateixa manera que quan hi ha risc d'incendis es regula l'accés a zones boscoses, amb el risc actual de la glacera de l'Aneto s'hauria de fer el mateix.

Quines accions pensa que caldria dur a terme perquè la gent anés a la muntanya més preparada?

Crec que s'hauria de fer molta més difusió i pedagogia i incentivar tothom a fer cursets (de formació o de perfeccionament ). Haurien de ser cursets pensats perquè fossin atractius per als diversos col·lectius que van a la muntanya (s'hi va amb objectius cada vegada més diferents: a córrer, a fer fotografies, a observar la fauna, a caminar, a meditar, a anar en BTT, a escalar, a competir, etc.).

Pocs rescats, fins i tot els que són resultat d'una imprudència, són pagats per les persones que els han causat, oi? Què en pensa?

És un tema complicat perquè les imprudències domèstiques també provoquen molts accidents i rescats i, en canvi, no es fan pagar: aquella estufa massa a prop del llit, aquella cortina a tocar dels fogons, aquella xemeneia mai netejada... Tanmateix, hi ha una situació recurrent quan treballes en un refugi que em fa veure ben clar que, d'una manera o altra, els que provoquen rescats haurien d'assumir algunes despeses. Mira, per exemple: es fa de nit i repasses la llista de la gent que esperes a dormir; veus que et falta una persona que va sola o una parella, truques per l'emissora de ràdio al refugi del qual han sortit al matí, et diuen que han sortit a tal hora i que no en saben res, truques als altres refugis de la vora, ningú no en sap res; llavors surts amb el frontal per veure si estan arribant, fas quatre crits a la nit, tornes al refugi i avises els bombers. S'activa la recerca. Durant tota la nit els bombers es mobilitzen i al refugi estem pendents de tot. L'endemà se sap que aquelles persones que s'han estat buscant durant tota la nit són a casa seva, tan tranquils. A última hora van decidir no anar a dormir al refugi al qual havien fet la reserva i no els va passar pel cap avisar. En aquest cas, crec que està més que justificat que aquestes persones paguin les despeses que han ocasionat.