INFRAESTRUCTURES

L’onada per la municipalització de l’aigua s’estén

Sant Adrià de Besòs, Molins de Rei i Montcada són algunes de les 11 noves localitats que se sumen a municipalitzar la gestió en baixa

És difícil, per als municipis, garantir que l’aigua sortirà més barata per l’aixeta dels ciutadans si la gestió és pública. Tot i això, en l’assemblea de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) del pròxim 30 de gener, 11 municipis anunciaran que s’incorporen a la plataforma, és a dir, que manifesten el seu compromís amb la gestió pública. Montcada i Reixac (ICV), Molins de Rei (PDECat), Sant Adrià de Besòs (PSC) o la Bisbal de l’Empordà (ERC) són alguns dels municipis que, amb alcaldes de partits diversos i quan falten quatre mesos per a les municipals, assumeixen un compromís polític per desafiar la gestió empresarial. Dels 947 municipis de Catalunya, ara mateix 507 tenen gestió pública de l’aigua, 391 ho tenen concedit a la privada i 48 tenen una empresa mixta (dades basades en un mapa col·laboratiu d’Aigua és Vida que poden tenir un petit marge d’error).

“Tot i que la municipalització parteix d’un posicionament ideològic, s’ha convertit en transversal perquè molts municipis estan veient que amb la privada perden el control del servei i l’accés a la informació”, defensa Arnau Comas, coordinador de l’AMAP. Als antípodes hi ha empreses com ara Agbar, que defensen la gestió público-privada. “Cal fer pedagogia de la importància de les inversions i dels costos de potabilització i transport fins a les cases, que fan que hi hagi diferències en els preus. Però casos com Xile, exemple mundial en depuració d’aigües amb aquest model, o Arenys de Munt, que ha apujat el preu des que es va municipalitzar, ho demostren”, defensa un portaveu de l’empresa.

Per al·lusions, Josep Sánchez, regidor de coordinació, economia i comunicació d’Arenys de Munt, assegura que la pujada de preu està relacionada amb el fet que la venda de l’aigua en alta (és a dir, al municipi) ha pujat un 35% i que, per tant, “depèn de factors aliens al consistori”, que va municipalitzar l’aigua el 2011 després que vencés el contracte de concessió privada. A més, Sánchez mostra l’evolució del rendiment, és a dir, de l’aigua que arriba a la xarxa, que ha passat d’un 56% el 2012 a un 68% el 2018. Arran del canvi de gestió, Sorea, empresa d’Agbar, va demanar una indemnització per les inversions fetes, però una sentència de primera instància, a l’espera dels recursos, ha resolt que no només el consistori no ha de pagar, sinó que és Sorea la que ha de compensar Arenys per imputar més despeses i inversions de les que pertocaven.

Empresa metropolitana pública

“La judicialització és un risc quan hi ha el canvi de gestió cap a la pública”, adverteix Comas, de l’AMAP. En efecte, quan venç el contracte de concessió, és habitual que les diferències entre empresa i municipi sobre com s’ha de fer el relleu o sobre els imports que ha de pagar l’Ajuntament per inversions no amortitzades acabi als tribunals. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el litigi és perquè, després d’operar històricament sense contracte, l’empresa mixta es va crear sense concurrència pública, segons la denúncia feta per altres empreses -tesi confirmada pel TSJC però que està pendent de la resposta del Suprem als recursos-. Els costos de la gestió en baixa depenen també de com es conformi la gestió en alta (des del seu origen fins al municipi), que en el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona també depèn d’un procés judicial perquè ATLL, filial d’Acciona que gestionava amb concessió privada, demana més de 1.000 milions d’euros de compensació, mentre que la Generalitat n’ofereix 56,8.

Un dels últims municipis en apostar per la pública és Corbera de Llobregat, dins una AMB que en funció de la sentència pot apostar per crear una empresa metropolitana pública o portar a concurs la mixta, tot i que després cada municipi pot decidir si s’hi adscriu. Corbera, amb gestió privada, acaba la concessió aquest any. “Necessitem una infraestructura potent, perquè tenim prop d’un 50% de pèrdues d’aigua i volem abaixar les tarifes, que són les més altes de Catalunya”. Agbar adverteix que és per la “difícil orografia” de la ciutat. El pols per la municipalització de l’aigua està més viu que mai.

OSONA

Un nou consell comarcal

Per sumar forces en la gestió pública de l’aigua, diversos municipis de la comarca d’Osona s’han unit per crear la primera empresa 100% pública de gestió d’aigua fins a les cases. El Consell d’Alcaldes d’Osona va aprovar per unanimitat l’informe previ d’establiment del servei públic d’aigua en baixa. En la sessió extraordinària del passat dia 17, els alcaldes van acceptar que es creï el servei. I aquest és el pas previ al ple del dia 30, en què el Consell Comarcal farà l’aprovació inicial del projecte. De moment, l’Ajuntament del Brull ja s’ha compromès a delegar la concessió del subministrament de l’aigua a la nova empresa pública, i està previst que Torelló i Balenyà també ho aprovin en els plens de gener. Vic, capital de comarca, no s’ha sumat a la iniciativa i manté per ara la gestió privada.

IGUALADA

Mobilitzacions per la pública

Igualada és un dels municipis que han treballat amb concessió mixta sense contracte, amb l’empresa Aigua de Rigat, que és majoritàriament d’Agbar però en què participa l’Ajuntament d’Igualada. Segons denuncia l’enginyer i activista per l’aigua pública Pau Ortínez, “l’Ajuntament té una auditoria feta amb els resultats sobre els costos de passar a la municipalització i no l’ha fet pública”. A l’octubre 2.000 persones es van manifestar al municipi per demanar el canvi de gestió i pressionar els grups municipals perquè es posicionin.

BARCELONA I AMB

Pendents de la sentència per decidir cap on van

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha de decidir el seu futur pel que fa a la gestió de l’aigua en funció de la sentència del Suprem que podria anul·lar la concessió mixta amb Agbar del 2012 que afectava 23 municipis. Un cop es decideixi quin és el model metropolità (públic, mixt o privat), les localitats tornaran a tenir la possibilitat de decidir si aposten pel model municipal o el metropolità. A l’entitat supramunicipal hi ha 36 municipis en diferents moments, entre els quals Sant Adrià i Corbera, que anunciaran en breu que apostaran pel model públic. De fet, Corbera ja ho té en marxa. Barcelona també ho vol fer, però no ha pogut dur a terme la famosa multiconsulta durant aquest mandat. “Si el model metropolità és públic ens hi sumarem, i, si no, intentarem municipalitzar”, expliquen fonts internes de l’Ajuntament de Barcelona, que recorden que tota la vida l’aigua s’ha gestionat a la ciutat sense contracte. Això generava, segons la mateixa font, “una falta de control” que obria la porta a irregularitats difícils de demostrar avui dia. Des del consistori creuen que amb un model públic podrien rebaixar un 10% els rebuts de l’aigua. Agbar, mentrestant, ha anunciat que rebaixarà un 3,9% les seves tarifes de cara al 2020 i que crearà una comissió de transparència.

GIRONA

Procés judicial i gestió pública cautelar

Mentre es jutgen les irregularitats presumptament comeses entre el 1992 i el 2012 per l’empresa mixta que gestionava l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter, Girona SA, els municipis han assumit la gestió municipal de manera cautelar per ordre judicial. El contracte de concessió acaba el 2020. L’alcaldessa, Marta Madrenas, del PDECat, es va comprometre al juliol a assumir una gestió 100% pública de l’aigua en baixa. D’altra banda, el passat dia 21 l’entitat Aigua és Vida va denunciar que sis municipis gironins paguen tres vegades més per l’aigua que Girona, Sarrià de Ter i Salt, cautelarment amb aigua pública. Els municipis són Vilablareix, Aiguaviva, Sant Julià de Ramis, Fornells de la Selva, Bescanó i Quart.

SANT CUGAT

Un estudi determinarà quin és “el millor model de ciutat”, diu el consistori

A Sant Cugat del Vallès al juny s’acaba el contracte de concessió amb Sorea. Una moció de la CUP que demanava un estudi a fons sobre la remunicipalització va frenar una nova concessió privada. La regidora d’Entorn Urbà i Mobilitat, Cristina Paraira, calcula que l’estudi estarà enllestit després de les eleccions municipals i no planegen posicionar-se fins que hi hagi un resultat. Per fer l’estudi han demanat ajuda a la Diputació de Barcelona i a l’AMB. “Volem el millor model per a la ciutat, així que no predeterminem si aquest és públic o privat; per a nosaltres l’important és que el servei es presti bé i amb el mínim cost possible”, va defensar Paraira.

TERRASSA

Vol reduir un 30% els costos amb la gestió pública

Tan sols un mes després de començar la gestió pública de l’aigua i de convertir-se en la primera gran ciutat de Catalunya que fa el pas, Terrassa calcula que pot estalviar-se un 30% dels costos pels sous d’estructura directiva, beneficis d’empresa i altres despeses que s’eliminen amb la concessió pública. “És possible que en un principi, per ineficiències i altres despeses inicials, la reducció sigui del 15%”, reconeix Marc Cadevall, regidor de Territori i Sostenibilitat. Abans de fer el traspàs a la pública amb garanties, Terrassa va haver de demanar diverses pròrrogues amb l’empresa privada MINA. A més, un cop ha començat la gestió pública, continua llogant alguns serveis a la privada, com ara el servei informàtic, de manera provisional.

Més continguts de