Els pagesos amenacen amb protestes si el Govern no mou fitxa contra conills, senglars i cabirols
Les organitzacions agràries reclamen que els Agents Rurals tornin a caçar aquests animals
Lleida"La Generalitat és un desgavell". Així de contundent s'ha manifestat aquest dimarts el representant d'Unió de Pagesos al Consell Territorial de Caça de Lleida, Ramon Comes, per denunciar que els pagesos estan rebent poca ajuda per afrontar els atacs de conills, senglars i cabirols. Comes assegura que ni el departament d'Agricultura ni el d'Interior estan facilitant les eines que havien promès per lluitar contra els estralls als cultius de fruiters, vinya i cereal causats per la sobrepoblació de la fauna salvatge. "No volem exterminar, volem equilibrar. El desequilibri entre pagesia i fauna és cada cop més important", ha afegit. Si això no passa, ha advertit Comes, "hi haurà conseqüències al carrer" en forma de mobilitzacions.
L'emergència cinegètica, declarada el 30 de març del 2023, incloïa la contractació de personal per part de l'administració perquè actués allà on no arribessin els vedats de caça, així com actuacions nocturnes, a més de l'habilitació d'agricultors i caçadors per sortir a caçar amb visors nocturns i calibres especials. Tot i que l'emergència va finalitzar administrativament el 30 d'abril d'aquest any, el Govern va prometre que continuaria activa a través del decret llei 5/2024.
Segons les organitzacions agràries, però, ni tan sols s'ha posat en marxa l'anunciat Pla de Control de Població (PCP) que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, va prometre recentment. "Continuem tenint problemes greus: s'estan menjant els nostres camps, posant en perill els ramats i provocant accidents de trànsit", argumenta el responsable de Fauna Cinegètica d'Unió de Pagesos, Joan Guitart, en referència a la fauna salvatge.
Per als pagesos, el principal element de discòrdia és la desaparició total dels agents rurals perquè l'emergència cinegètica ha caducat. El cos, a les ordres del departament d'Interior, operava en les captures juntament amb les associacions de caçadors i els mateixos pagesos. "Ara ja no intervenen, i fins i tot els han retirat els vehicles que utilitzaven", asseguren els sindicats, que reclamen la represa de l'activitat.
Més captures i més parcel·les afectades
Només en el primer trimestre d'aquest any, el Govern ha registrat fins a 26.694 captures de conills, més del triple que en el període anterior. I els Serveis Territorials del Govern a Lleida van registrar durant el primer trimestre d'enguany fins a 2.067 parcel·les que han reportat danys en cultius, una xifra que multiplica per cinc les 418 declaracions de l'últim trimestre del 2024. "Fins i tot el president Illa va assegurar davant nostre que la fauna era un problema de país, però no està actuant", afirma el coordinador d'Unió de Pagesos a la plana de Lleida, Néstor Serra.
Segons fonts del sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), la situació és "crítica": "Tres quartes parts dels danys registrats al sector agrari són a causa de la fauna salvatge, una problemàtica que no només afecta els cultius, sinó que també representa un risc sanitari important per a les granges".
Per això, juntament amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), l'entitat va fer arribar al conseller Ordeig un document on exigia més compensacions econòmiques i ajuts, més plans de control de fauna, autoritzar l'ús de silenciadors a les armes i, sobretot, incentivar el fosfur d'alumini, el polèmic biocida únicament permès en infraestructures i xarxes viàries.
