Pancartes gegants per trobar feina
Persones en atur exhibeixen el seu currículum en pancartes a Barcelona per intentar que algú les contracti
BarcelonaDoris Jiménez ha exhibit el seu currículum durant gairebé tres mesos en una pancarta de dos metres de llarg per un d'ample penjada de la façana del Centre Cívic de la Trinitat Vella, a Barcelona. No podia dir més clar i més alt que busca feina. Malgrat això continua a l'atur, encara que les estadístiques diguin que el nombre de desocupats va disminuir al juny a Catalunya per quart mes consecutiu. "Doncs jo no sé on és la feina", deixa anar amb desànim. Ni ella ni molts altres.
La Doris està a l'atur des de fa dos anys, des del desembre del 2018, i la pandèmia només ha fet que posar-li les coses més difícils. És educadora social i ambiental, i diu que cada dia sens falta envia un currículum a algun lloc. "Sempre em contesten amablement", assegura. Però la resposta també és sempre la mateixa: que el seu currículum no s'ajusta al perfil que necessiten o que el guarden per a futures convocatòries. En alguna ocasió li han ofert feina però en un lloc tan allunyat de Barcelona que li suposaria una odissea arribar-hi en transport públic. "Em dic a mi mateixa que no he de perdre l'esperança". Però ja fa mesos que pren ansiolítics.
"He treballat amb nens i amb nenes i amb persones amb diversitat funcional", diu la pancarta amb què Doris va donar a conèixer públicament que ella és una més de l'exèrcit de desocupats que engreixen les llistes de l'atur. També incloïa un retrat seu, el nom i una adreça de correu electrònic per si, per fortuna, algú es dignava a oferir-li feina.
Un projecte de denúncia
L'ocurrència de les pancartes va ser de dos treballadors del Centre Cívic de la Trinitat Vella, Sandra Carcasona i Dani Ruíz, i del fotògraf Ferran Padró. L'objectiu era fer un projecte artístic però també de denúncia, afirmen. I què més oportú que denunciar als carrers del barri que l'atur també és un dels mals de la pandèmia. Les pancartes han estat penjades a les façanes del camp de futbol, de col·legis, de l'església... La Trinitat Vella és un barri obrer de la perifèria de Barcelona, situat en un vessant de pendents de vegades impossibles.
"Vam fer difusió a les xarxes socials i vam penjar cartells en diferents idiomes a tot el barri dient que buscàvem persones que estiguessin a l'atur", explica Carcasona. Amb tot, només disset persones es van atrevir a donar la cara, és a dir, a deixar-se retratar d'una manera original per reconèixer sense embuts que busquen feina. Això sí, van trobar perfils de tota mena: un mestre, una massatgista, un dissenyador gràfic, una dona de fer feines, un conductor, un mecànic...
Les pancartes han estat exposades durant gairebé tres mesos a la Trinitat Vella i els impulsors del projecte admeten que la majoria dels que es van deixar fotografiar no han trobat feina. Per això ara pretenen fer el mateix en altres barris de Barcelona, per denunciar que, tot i la suposada reactivació econòmica, l'atur continua sent un dels principals mals de la pandèmia.
Eva García també es va oferir a participar en aquesta original exposició moguda per la mateixa motivació: potser si mostrava el seu rostre i el seu currículum en una pancarta gegant, això l'ajudaria a trobar feina. Però no ha sigut així. És maquilladora i té 19 anys. El mateix li ha passat a Alba García, de 22, que és esteticista i també confiava que les pancartes servirien per fer el miracle. La Doris es queixa que la seva edat, té 59 anys, és un obstacle més per sortir de les llistes de l'atur. "Hi ha ofertes de treball que demanen que els candidats tinguin com a màxim 36 anys”. Sigui com sigui, cap està disposada a tirar la tovallola: continuaran enviant currículums.
