BarcelonaLa creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, un organisme per conservar la biodiversitat i el patrimoni natural, va fer esclatar una polèmica al territori contra el centralisme barceloní i va revifar velles friccions entre sectors. A mitjans de juny el Parlament va col·locar la primera pedra per tirar endavant la seva aprovació i els partits impulsors van allargar la mà als detractors per millorar-la. Però, amb el pas de les setmanes, gran part dels opositors es van agrupar en la plataforma País Rural, que unes 150 persones van constituir ahir en l’assemblea fundacional. L’objectiu és unir ajuntaments, entitats i empreses del territori en defensa de la Catalunya rural després de la creació de l’Agència de la Natura.
El president del moviment és Josep Maria Vila d’Abadal, actual president de l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal i exalcalde de Vic, que va carregar contra el Govern per “enganyar la gent” amb l’Agència de la Natura i no acceptar ni una esmena en la llei que es va fer per crear-la. La nova associació pretén que els municipis puguin decidir el seu futur de manera autònoma i acabar amb els greuges, el desequilibri territorial i el despoblament rural, segons va informar l’ACN. “Després ens diuen que hi ha marge per canviar, però no n’hi ha”, va dir Vila d’Abadal, que va afegir que els estatuts del funcionament intern de l’Agència de la Natura no podran canviar-ne les funcions.
La direcció de País Rural està formada per nou persones, amb Vila d’Abadal com a president i quatre vicepresidents: el president de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (Boscat), Just Serra; l’alcalde de Talamanca (Bages), Josep Tarín; el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, i el síndic d’Aran, Francesc Boya.
Despoblament preocupant
El manifest fundacional de País Rural recorda que Catalunya pateix un gran desequilibri territorial -més del 70% de la població viu en 59 ciutats de Barcelona i la seva àrea d’influència-. Tanmateix, hi ha 900 municipis rurals “que han de definir, projectar i executar les polítiques que considerin més oportunes autònomament, amb la col·laboració de la Generalitat”. El text reclama posar fi als perjudicis que pateix el territori i els exemplifica amb el “preocupant despoblament rural”, que, al seu parer, és “el símptoma més clar i evident d’aquest tracte injust i d’una concepció esbiaixada de la realitat”.
També remarca que el valor d’un país es troba en l’economia de la seva àrea rural, amb qualitat de vida, serveis sanitaris i educatius, així com en la riquesa ecològica del seu entorn natural i del seu paisatge. Una altra de les peticions és promocionar els productes de proximitat i que les infraestructures arribin a tot arreu.
