Un pas enrere per avançar en la cura de la sida

Un consorci internacional contradiu un article de 'Nature' i reenfoca la recerca contra el VIH

Toni Pou

3 min

Imatges corresponents a un nòdul limfàtic (un dels principals reservoris del VIH) d’un individu infectat pel VIH. Es pot veure com aquelles cèl·lules que estan expressant el virus (el RNA viral marcat en vermell) també expressen alts nivells del RNA codificant per CD32a (en verd). Aquesta coexpressió es troba sobretot localitzada als fol·licles (marcats amb línea discontinua), on es concentren els nivells més alts d’expressió viral dins el nòdul. IRSICAIXA

BarcelonaQui es pensi que la ciència és una veritat absoluta va ben errat. El coneixement científic està sotmès a una revisió constant. Els dogmes religiosos i les pseudociències no canvien. La ciència, sí. Justament aquesta capacitat d'evolucionar fa que la ciència sigui la manera més fiable d'obtenir coneixement.

Precisament, el consorci internacional de recerca BEAT-HIV, en què participen investigadors catalans, acaba de publicar un estudi que és una bona mostra de com es construeix el coneixement científic, en aquest cas aplicat al VIH, el virus de la sida. El treball, publicat avui a la revista 'Science Translational Medicine', corregeix un article que va aparèixer a 'Nature' el març del 2017, segons el qual s'havia trobat una manera d'identificar les cèl·lules en què s'amaga, latent, el VIH.

Aquesta capacitat d'ocultar-se, tant del sistema immunitari com dels fàrmacs, i de romandre inactiu és precisament el que fa impossible curar la malaltia. El nou estudi ha sigut coliderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Wistar Institute de Filadèlfia i la Universitat de Pennsilvània. També hi ha participat l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

Tot i que el VIH ha provocat 35 milions de morts i cada any se n'infecten 2 milions de persones a tot el món –a Catalunya en són prop de 800–, els últims 20 anys s'han desenvolupat tractaments antiretrovirals capaços de mantenir a ratlla els virus actius i de fer crònica la malaltia. Malgrat aquests avenços, com que encara no se sap com detectar i eliminar els virus latents, les persones infectades que han de conviure amb el VIH estan sotmeses a una dependència absoluta dels medicaments, a efectes secundaris dels tractaments i a processos d'inflamació que poden derivar en problemes més greus.

Per tot això, l'article que es va publicar l'any passat a 'Nature' va provocar un rebombori considerable. En aquell treball s'explicava que la presència d'una proteïna anomenada CD32 a la superfície d'una cèl·lula estava relacionada amb la presència de VIH en estat latent. Com que aquesta proteïna es pot detectar, semblava que s'havia trobat per primer cop la manera de localitzar virus latents, la qual cosa podria permetre buscar maneres d'eliminar-los. "Quan es va publicar aquest resultat, investigadors de tot el món ens vam posar a treballar per dissenyar noves estratègies terapèutiques per curar la malaltia", explica Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa, que ha participat en l'estudi.

Resultats contradictoris

"Quan vam analitzar els resultats, vam veure que la proteïna CD32 no només no identifica virus latents, sinó que serveix justament per identificar cèl·lules infectades amb virus actius", assegura María José Buzón, investigadora del Grup de Malalties Infeccioses del VHIR que ha coliderat l'estudi.

En un exemple molt interessant de com funciona la ciència, aquest nou resultat contradiu directament el que es va publicar a 'Nature' i manté, doncs, la incertesa sobre com es poden identificar els VIH latents i les línies que cal seguir per curar la malaltia.

Diferències entre els dos estudis

La diferència entre els dos estudis no es troba només en els resultats. D'una banda, el primer treball havia utilitzat un virus fabricat al laboratori mitjançant enginyeria genètica i que no tenia totes les funcions completes del VIH, cosa que podria haver introduït algun biaix en els resultats. A més, aquell article el signava un sol grup de recerca, mentre que en l'actual hi han participat més de 30 investigadors de diversos grups, que han obtingut resultats concordants.

Aquest nou estudi potser representa un pas enrere en la recerca sobre el VIH, però es tracta d'un pas necessari per trobar els camins correctes cap a la cura de la malaltia. "Això és habitual en ciència", comenta Josep Mallolas, cap de la unitat de VIH-Sida de l'Hospital Clínic de Barcelona, que no ha participat en l'estudi. "Quan es fa recerca –afegeix– és important conèixer el camí bo, però també ho és identificar els que no ho són". "Aquest resultat permetrà estalviar temps i recursos en la futura recerca sobre el VIH", conclou.