El racisme de lleis i immobiliàries empeny els migrants a viure en guetos

BarcelonaHamid Hmata ha hagut d'esperar quatre anys per veure com multaven amb 10.000 euros l'agència immobiliària de Mataró que es va negar a llogar-li un habitatge, tot i que la seva nòmina està per sobre de la mitjana catalana. Al final, més que de diners, s'ha demostrat que va ser una qüestió de cognom i origen ètnic diferents dels hegemònics. Aquest cas és un exemple de manual de racisme immobiliari, una suma de pràctiques discriminatòries que van molt més enllà del comportament individual i que flueixen sobretot per unes lleis i per uns intermediaris que canalitzen les persones racialitzades –estrangeres però també gitanes– cap a habitatges de pitjors condicions.

Aquesta és la diagnosi de l'Informe per la transformació antiracista de l'àmbit de l'habitatge que signen els investigadors Marc Borràs-Batalla i Aliou Diallo, per encàrrec de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació (OITND) del departament d'Igualtat i Feminismes en compliment d'una moció impulsada per Comuns. L'estudi analitza com funciona aquesta arquitectura que suporta el racisme immobiliari per dalt.

D'una banda, assenyala un marc legal de lleis i normes "aparentment neutrals" que acaben discriminant les persones que suposadament han de protegir i reproduint els estereotips. Es refereix al fet que les polítiques públiques segueixen criteris tècnics i universals però que, a l'hora de la selecció dels beneficiaris, els professionals cauen en els paràmetres discriminatoris –segurament sense mala intenció, matisen els autors– i tendeixen a prioritzar implícitament els sol·licitants "mereixedors" perquè responen a la norma sociocultural dominant. Són perfils que tenen "més probabilitats d'èxit", i això fa que s'acabin excloent sistemàticament els considerats "complexos".

De l'altra, els professionals del sector immobiliari que actuen d'intermediaris entre la propietat dels habitatges i els potencials llogaters són agents clarament discriminatoris, perquè segons quin color de pell o passaport es troben al davant ofereixen habitatges en "pitjors condicions que als autòctons" o fins i tot apliquen "requisits abusius".

Aquest circuit propicia la segregació racial per barris i crear guetos a les ciutats amb majoria de població immigrant. A les persones discriminades per origen se les tracta amb el prejudici que no guanyen prou, que no pagaran, que no encaixaran en els paràmetres de veïns autòctons o, directament, que seran "problemàtiques", assenyalen els investigadors.

Requisits que exclouen sense dir-ho

L'informe també inclou respostes de professionals que admeten, de vegades sense ser-ne conscients, que discriminen els clients racialitzats, i s'escuden en el fet que encara hi ha propietaris racistes. “El mètode que es fa servir més és el «t'apunto i ja et direm alguna cosa, perquè ara estàs a la llista d'espera, ja que tenim molta gent i no tenim pisos». La bomba de fum que fan és aquesta. Crec que és el mètode més fàcil per a ells per tapar-ho tot”, es llegeix al document presentat aquest dilluns en comissió parlamentària.

La directora general de promoció i defensa dels drets humans del departament d'Igualtat, Noa Monràs, ha subratllat en la seva presentació que, per als perjudicats, el racisme immobiliari és "un compendi de traves alimentades per intermediaris i normes" que els condemna a viure en infrahabitatges, mentre que el sistema manté la falsa il·lusió que tot és "qüestió de mèrit i de nòmines".

A més, la responsable del departament ha fet seves les propostes dels dos investigadors sobre la necessitat de disposar de dades desglossades per origen racial i ètnic per poder advertir tant la discriminació subjectiva com els aspectes estructurals de l'accés a l'habitatge. "La invisibilització estadística és la invisibilització política", ha subratllat Monràs, que també s'ha referit a la possibilitat de formar en antiracisme els professionals de les immobiliàries com un exemple de bones pràctiques.