El burca és un altre d'aquests espantalls que la dreta infla fins al paroxisme amb la voluntat de crear alarma social, i també crispació, polarització i, per descomptat, odi contra grups de població concrets; en aquest cas, la immigració àrab. Les dones obligades a anar en burca als pobles i ciutats nostrats pertanyen a la mateixa categoria que els ocupes que entren a casa mentre un surt a fer la compra, els virus i les vacunes que experimenten amb la humanitat sencera i els violadors de pell fosca rere cantonades encara més fosques. Històries de por a partir de casos concrets (la gran majoria inventats) que els partits, els mitjans i les xarxes de la dreta i la ultradreta administren amb sensacionalisme i desinformació.
És obvi que el burca és un signe d'obscurantisme que no té cabuda en una societat democràtica. Ara bé, confondre interessadament el burca amb l'islam, i l'islam amb la població d'origen àrab que viu al teu barri o al teu poble, ja és una altra qüestió substancialment diferent. Això és el que fan PP i Vox amb les seves soflames islamòfobes i amb “iniciatives” esperpèntiques com aquesta proposta de prohibició del burca que han dut al Congrés aquest dimarts, exactament amb la mateixa absència de sentit de la realitat i del ridícul amb què Vox —que és la força tractora d'aquests discursos— va presentar Ramón Tamames com a candidat en una moció de censura. S'hauria d'aplaudir a Junts haver sabut escapolir-se aquesta vegada de l'escomesa racista, però ho ha hagut de fer presentant una proposta “alternativa”, feta amb els ulls posats en els futuribles pactes amb Aliança Catalana. Pactes, per cert, als quals la líder ultra catalana, Sílvia Orriols, ja s'ha mostrat ben disposada però —naturalment— imposant les seves condicions. L'extrema dreta fa pagar cars els seus suports, i si no, que ho demanin ara a María Guardiola a Extremadura, o a Jorge Azcón a l'Aragó. O, sense anar més lluny, al PP de Balears i a la seva presidenta, Marga Prohens, reduïts a tristes joguines en mans de Vox.
La primera part del fals debat ja ens la sabem: l'esquerra és dèbil i no sap afrontar els debats de la societat. Falta la segona part: per això nosaltres, l'extrema dreta i la dreta que s'hi doblega, presentem propostes d'odi que encendran la societat amb un foc que —oh, casualitat— només nosaltres sabrem controlar. Sobretot, perquè és un foc fet de mentides. Faria gràcia, si no fes una altra cosa, que la preocupació pel burca l'abanderin uns tios que diuen que amb el franquisme es vivia tan i tan bé: l'època en què les dones eren obligades a dur vel per assistir a funcions religioses, a dur uns dols que duraven anys quan moria un home de la casa o a tancar-se com monges de clausura si gosaven expressar alguna discrepància. Per cert: Catalunya té caps que han pensat a fons l'islam i la seva relació amb la cultura catalana, intel·lectuals catalans d'origen àrab i arabistes excel·lents. Seria recomanable escoltar-los a elles i ells, i no al primer xarlatà que surt a cridar que venen els moros a envair-nos.
