Tothom sap què cal fer, president. Per què no ho fan?

Encara flota en l'actualitat política l’afirmació del president Illa, “Sé el que cal fer, el que Catalunya necessita”, una idea que segurament desenvoluparà a l’entrevista que li faran a TV3 aquesta nit a les 10 h. Venint d’ell, només pot voler dir que col·laboració amb l’Estat, com ara fer venir el número dos del ministre de Transports a posar fi al caos de Renfe i Adif a Rodalies, i exigència a Esquerra i Comuns per aprovar els pressupostos. El cap de l’oposició a l’exili, Carles Puigdemont, li va recordar ahir a Salvador Illa, amb raó, que la legislatura no va començar ahir, que ja fa un any i mig que governa, no fos cas que l’alta mèdica volgués ser aprofitada pel Govern com una manera de posar el comptador a zero. 

Ben mirat, l’explosió de problemes d'aquest començament d’any a Catalunya (mestres, metges, trens, habitatge) és conseqüència de com van de lentes les solucions en l’entramat político-administratiu per a problemes que centenars d'experts ja fa anys que han diagnosticat: falten metges, però no en podem formar més pel districte únic universitari; no els podem pagar més perquè els diners se’n van a cabassos de Catalunya i no tornen, i els professionals mèdics se’n van a treballar a Europa i n’hem de portar de l’estranger, alguns dels quals munten numerets perquè un pacient els parla en català. El drama de Rodalies fa 20 anys que dura. Que faltava habitatge també se sap de fa temps. (De què serveix un títol de batxillerat català? Per què continua faltant mà d’obra especialitzada que hauria de proporcionar la formació professional? Per què la carrera de docent no és més exigent?, per dir-ne alguns més). Anem lents en les solucions de problemes que van molt de pressa. La frase de la consellera Paneque dient que “ens hem trobat Rodalies molt pitjor que ens havíem imaginat” és prou explícita de la falta de sentit d'urgència amb què la classe política viu els problemes de la societat.

És clar que Illa, i qualsevol altre president, i qualsevol de nosaltres mitjanament informat, sap què falta al nostre país. I no em refereixo a les grans solucions. El problema és concret, a banda de la falta de poder polític (l’autonomia és absolutament insuficient per a la magnitud dels nostres problemes), és la paràlisi político-administrativa, que amb l’excusa del garantisme ha convertit la gestió política en un laberint burocràtic on el que compta és conservar el poder, una mena de qui dia passa any empeny ben remunerat. I així ens va.

Bon dia.