EDUCACIÓ

El passat de l’institut de ‘Merlí’

El televisiu centre era l’antiga Escola Menéndez Pidal

Quan Xabi Gual es mira la sèrie Merlí de TV3 té sentiments enfrontats. El de nostàlgia, perquè coneix cada racó del fictici institut Àngel Guimerà, i el de ràbia, perquè a causa del tancament de l’Escola Menéndez Pidal -el nom real del centre- ell i els seus companys van viure un dels episodis més difícils de la seva vida. El centre en què Merlí va començar al setembre a fer classes, amb la seva particular manera d’ensenyar, va tancar les portes el juny del 2012. Ho va fer sense previ avís i es va convertir en la primera escola concertada de Barcelona que tirava la tovallola en plena crisi econòmica. El tancament va deixar 45 treballadors sense feina, entre professorat i personal no docent, i va obligar centenars de famílies a buscar en menys de 24 hores una nova escola per als seus fills perquè just l’endemà de l’anunci s’acabava el període de matriculació. “El curs 2012-13 va ser realment molt dur perquè molt pocs de la plantilla van poder refer la seva vida laboral”, reconeix Gual, que va treballar durant 22 anys a l’escola com a professor de català, castellà i de socials.

La Menéndez Pidal, que es va fundar l’any 1963, va ser ideada per Domingo Llucià. Entre finals de la dècada dels 80 i principis de la dels 90 es va convertir en un referent al barri de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta-Guinardó. Tenia tres línies d’EGB i sis de COU, l’equivalent a 2n de batxillerat. En el seu punt més àlgid va arribar a tenir una línia d’infantil, tres de primària i cinc d’ESO. Però entre la inauguració de la ronda de Dalt l’any 1992 -poc abans de la celebració dels Jocs Olímpics- i, segons els extreballadors, el traspàs del negoci del propietari als seus fills, va començar a perdre alumnes. “Les famílies van optar per escoles que no els obliguessin a pujar a Collserola”, recorda Gual.

Pendent de la indemnització

La caiguda en picat d’estudiants va obligar, primer, a eliminar el batxillerat, i al final a tancar. En el moment de fer-ho tenia una sola línia des de P-3 fins a 4t d’ESO, uns 300 alumnes. Els treballadors, que se’n van assabentar just després que els pares, van portar els propietaris davant del jutge, que va dictaminar un acomiadament improcedent. “Ens havien de pagar 1.700.000 euros en indemnitzacions, però no hem vist ni un euro perquè es van declarar insolvents”, denuncia Gual. L’exprofessor de llengües de la Menéndez Pidal està dolgut per la manera com es va fer el tancament. Tornar a encarrilar la seva vida laboral li ha costat un parell d’anys. Aquest curs ha aconseguit feina en una escola de Sabadell però només a mitja jornada. Ara ell i els seus excompanys tenen l’esperança que en els pròxims mesos el jutge autoritzi treure a subhasta el televisiu institut i així poder cobrar una indemnització.

Més continguts de