ABUSOS SEXUALS A L’ESGLÉSIA

La pederàstia a l’Església, “una plaga” arreu del món

Malgrat el discurs condemnatori del papa Francesc, els escàndols per abusos sexuals continuen i traspassen fronteres

Quan Jorge Bergoglio, el papa Francesc, va arribar a l’esglaó més alt de l’Església catòlica, el 2013, de seguida ho va fixar com un dels grans objectius. Un any després, l’abril del 2014, ho declarava públicament: “Em sento cridat a fer-me càrrec de tot el mal que alguns sacerdots han fet, i a demanar perdó pels danys que han causat pels abusos sexuals a nens. L’Església és conscient d’aquests danys”. Era el primer cop que un Papa parlava tan obertament, i sense minimitzar-lo ni relativitzar-lo, del greu problema de la pederàstia a l’Església catòlica.

Alguns celebraven aquest canvi d’actitud del Vaticà; d’altres no perdonaven que arribés tan tard, després de tant de silenci, tant d’encobriment i tanta inacció davant de milers i milers de casos d’abús sexual a menors per part de representants del catolicisme d’arreu del món.

Un discurs de denúncia

A partir d’aquí, però, els missatges del pontífex condemnant-ho s’han anat repetit en els últims anys. I també la seva suposada lluita per fer-hi front. Entre d’altres, i durant aquest quinquenni, Francesc ha creat una comissió de lluita contra la pederàstia a l’Església, ha promès que l’Església no tornarà a encobrir-ne els casos i s’ha referit a aquests abusos com “la gran plaga dins de l’Església” i “una malaltia a la qual l’Església ha fet front amb retard”. L’agost passat, el Papa va difondre una carta en què assegurava que “mai serà suficient tot el que es faci per demanar perdó i buscar reparar el dany causat” pels abusos a menors per part del clergat. “Si un membre pateix, tots pateixen amb ell”, apuntava.

Malgrat això, i durant tot aquest temps, al pontífex argentí també se l’ha acusat de no posar en pràctica totes aquestes bones intencions. També a l’agost, un ex alt càrrec del Vaticà va escriure una carta d’onze pàgines en què explicava que Francesc havia encobert i silenciat els abusos del cardenal nord-americà Theodore McCarrick. Sigui com sigui, caldrà esperar per veure fins a quin punt els seus esforços estan sent efectius per aturar un fenomen que sembla enquistat i irremeiable en alguns sectors de l’Església.

Mentrestant, i durant el seu papat, el degoteig de casos i escàndols denunciats tampoc s’ha aturat. Tot i que la majoria d’abusos trets a la llum durant l’era de Francesc van tenir lloc fa molts anys, alguns s’han produït quan el pontífex argentí ja era al capdavant del Vaticà i han afectat la seva credibilitat. En el següent mapa hi apareixen els escàndols més greus de pederàstia a l’Església descoberts aquests últims anys.

Una gran reunió al Vaticà per combatre-ho

Davant d’aquest problema persistent, el papa Francesc celebrarà entre el 21 i el 24 de febrer una reunió històrica al Vaticà amb els presidents de les Conferències Episcopals de tot el món per prevenir els abusos sexuals a l’Església. La trobada, que va ser anunciada al setembre, ha generat expectativa. Des de Roma, però, demanen cautela. “És fonamental que en tornar als seus països els bisbes siguin conscients de les regles que han d’aplicar i, per tant, prenguin les mesures necessàries per evitar els abusos”, va advertir la setmana passada el director interí de la sala de premsa del Vaticà, Alessandro Gisotti.

Els “depredadors” dels EUA

Una investigació del Tribunal Suprem de l’estat nord-americà de Pennsilvània -a l’est del país- publicada l’agost del 2018 va destapar abusos sexuals perpetrats per més de 300 “capellans depredadors” i l’encobriment del cas per part de l’Església catòlica d’aquest estat, on almenys 1.000 nens van ser víctimes d’aquests actes durant 70 anys. “Alguns van ser manipulats amb alcohol o pornografia. A alguns els van fer masturbar els seus agressors o van ser grapejats per ells. Alguns van patir violacions orals, vaginals o anals”, detallava l’informe. Gairebé tots els casos havien prescrit perquè eren anteriors a l’any 2000.

Els Maristes xilens

Ha sigut la causa de pederàstia més gran que s‘ha descoberta a l’Església xilena, en un país on actualment hi ha 148 investigacions vigents per delictes sexuals comesos per integrants de l’Església catòlica. El cas, que va ser destapat el 2018, va demostrar que els Germans Maristes xilens van abusar de menors durant almenys 50 anys, entre el 1967 i el 2016, en diversos centres educatius. De moment hi ha 25 imputats per abús i violació -entre ells, set capellans espanyols- i almenys una trentena de víctimes, pràcticament totes nens que cursaven els primers anys d’escola.

Irlanda, un país marcat

Una visita del papa Francesc a Irlanda el 2018 va fer reviure els fantasmes del passat en un país marcat pels casos de pederàstia a l’Església catòlica. El 2009 el país irlandès va publicar un informe que revelava que almenys 35.000 nens havien sigut víctimes d’abusos sexuals per part de sacerdots catòlics entre els anys 50 i els 80. En el seu viatge, a l’agost, el pontífex es va reunir amb algunes d’aquestes víctimes, mentre que part d’Irlanda rebutjava la seva visita. I és que, com en altres casos, la investigació també va denunciar que alts càrrecs de l’Església van protegir de “forma sistemàtica” molts d’aquests agressors.

L’últim cas de França

A França, com en molts altres països, s’han impulsat iniciatives per mirar de treure a la llum aquests casos de pederàstia. La Parole Libérée n’és una. Recentment ha portat a judici un arquebisbe de Lió i cinc membres de la seva diòcesi acusats d’haver encobert els abusos sexuals del capellà Bernard Preynat des de finals dels anys 70 fins al 1990. Malgrat que la fiscalia de Lió va abandonar una investigació prèvia, el 2016 el paper de La Parole Libérée va ser clau per reprendre-la, i el 9 de gener passat es va celebrar el segon dia del judici. Preynat ja ha admès haver comès abús sexual i anirà a judici a finals d’aquest 2019. Segons la investigació, el Vaticà estava al cas de la situació i ho va voler ocultar per evitar un escàndol públic.

Negació de les autoritats

“Una vegada i una altra demanem perdó. Perdó per no haver-vos escoltat, cregut, fet justícia”. Són les paraules de Scott Morrison, primer ministre australià, el 22 d’octubre passat. El 2017, Austràlia va acabar una investigació de cinc anys sobre l’abús infantil en esglésies i altres institucions religioses feta arran de les acusacions creixents arreu del món que denunciaven que el clergat del país havia protegit capellans pederastes traslladant-los de parròquia en parròquia. L’estudi va determinar que el 7% dels mossens australians que van exercir entre el 1950 i el 2010 havien sigut acusats de pederàstia i que gairebé 1.100 menors ho havien denunciat.

Itàlia: silenci i impunitat

A Itàlia, les associacions per destapar els abusos sexuals de religiosos també agafen força. L’octubre passat l’associació Rete l’Abuso va difondre que a Itàlia hi ha hagut almenys 300 casos de mossens denunciats per haver abusat de menors en els últims quinze anys, és a dir, des del 2003. L’associació recalcava que d’aquests 300 capellans només entre 150 i 170 han sigut condemnats de forma definitiva al país. Segons el president d’aquest grup, Francesco Zanardi, el papa Francesc coneixia quatre casos recents de sacerdots presumptament pederastes i no va intervenir

3.677 víctimes a Alemanya

Que a Alemanya l’Església catòlica també havia comès abusos sexuals contra menors ja se sabia. Un informe encarregat per la Conferència Episcopal Alemanya i publicat al setembre detallava la magnitud de la tragèdia. Segons el document, des del 1946 almenys 3.677 menors van ser víctimes de la pederàstia del catolicisme alemany: la majoria eren nens i no arribaven als 13 anys. L’informe calculava que, com a mínim, 1.670 capellans hi estaven implicats, un 4,4% del total de sacerdots que hi ha hagut durant tot aquest temps. La majoria d’abusos es van produir per la relació de confiança i autoritat que els religiosos havien establert amb els infants.

Més continguts de