Publicitat
Publicitat

SANITAT

“El pensament creatiu també pot aplicar-se a la biomedicina”

Futurs emprenedors en salut fan pràctiques a la Vall Hebron

Albert Lahoz és graduat en disseny industrial però passarà els pròxims dos mesos a l’Hospital de la Vall d’Hebron, al servei de cardiologia. Creu que aplicar el big data i el disseny industrial al dia a dia de l’hospital milloraria moltes necessitats clíniques no resoltes en l’assistència als pacients. La tecnologia, diu, encara no s’explota als hospitals públics i caldran, com a mínim, cinc anys per aconseguir-ho: “Estem en una època de transició entre la medicina convencional i la nova, que està estretament lligada al potencial tecnològic, per això és evident que el pensament creatiu també pot aplicar-se a la biomedicina”.

Aquesta necessitat d’informatitzar les dades dels pacients per analitzar-les és una de les qüestions que tant l’Albert com els altres tres joves que formen part de la cinquena edició del programa formatiu Design Health (d·Health) Barcelona aniran documentant durant les pròximes vuit setmanes.

El curs posa en contacte l’Albert, la Victòria, el Nicholas i la Carmelita amb l’actuació diària dels metges a les unitats d’arrítmia, coronària, hemodinàmica i hospitalització de la Vall d’Hebron. Encara que ells provenen d’àmbits tan diferents com el disseny industrial, la biologia, els negocis o l’enginyeria biomèdica, el postgrau d’emprenedoria promogut per la Fundació Biocat pretén endinsar els quatre estudiants en la rutina mèdica. L’objectiu últim és que detectin potencials millores al centre i ofereixin propostes de solució que puguin convertir-se en nous productes o serveis en forma de start-up.

Dispositius menys invasius

Entre les més de 240 qüestions a millorar detectades pels quatre joves (tot i que s’estima que ascendeixin a 1.000 finalitzats els dos mesos), n’hi ha moltes que remeten a l’accessibilitat i a la manca d’espai, així com a aspectes tècnics, com la creació de dispositius menys invasius per al tractament de malalties cròniques. Encara que les dificultats que els nouvinguts assenyalen ja són prou conegudes entre els sanitaris, el cap del servei de cardiologia, David García-Dorado, creu que la visió externa d’aquests joves “pot proporcionar informació útil per a la presa de decisions”.

“Veure cada dia com funciona l’hospital, aprendre de medicina i estar en contacte amb els pacients és una experiència molt enriquidora”, apunta amb entusiasme Victòria Valls, biòloga de professió, que actualment està immersa en l’àrea d’hemodinàmica. Nicholas Fenger, enginyer biomèdic nord-americà, explica que l’estada a l’hospital l’ajudarà a veure amb més claredat què es necessita al mercat i que el que més el motiva és poder idear nous dispositius per millorar la vida dels pacients. El programa d·Health Barcelona és un dels quatre únics cursos, inspirats en el biodisseny de la Universitat de Stanford, que s’ofereixen a Europa. La idea última és que els estudiants escullin una de les necessitats que han identificat durant la seva immersió i desenvolupin un projecte de negoci. Després hauran de buscar finançament i, si tot va bé i la idea agrada, podrien encetar un nou model per millorar l’atenció de les persones als hospitals. És el cas de MOWOOT, un dispositiu mèdic per combatre el restrenyiment crònic, dissenyat per exalumnes del programa, que ha arribat al mercat en forma de producte.

Integrats en l’hospital

Ignasi Ferreira, metge adjunt del servei de cardiologia i un dels encarregats d’algunes sessions teòriques i de resolució de dubtes cada divendres a la tarda, s’ha mostrat impressionat amb l’adaptació dels quatre estudiants en “un món que els és aliè i que sol ser difícil d’entendre per als no metges”.

Tant Ferreira com García-Dorado coincideixen a valorar positivament la integració de tots quatre en el servei. “L’impacte de la immersió ha sigut molt petit, en el sentit que no s’ha dificultat la tasca mèdica. Això és molt bo i ha fet que la resta del personal ho vegi com una oportunitat”, sosté Ferreira.

Més continguts de