BarcelonaLes famílies que viuen de lloguer tenen més risc de patir pobresa energètica. És una de les conclusions d’un informe encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, que aquest dijous ha fet balanç del primer any de funcionament del servei de Punts d’Assessorament Energètic (PAE). En aquests primers 12 mesos de funcionament, l’Ajuntament ha evitat a través d’aquest organisme 5.000 talls de llum i aigua i ha atès 23.000 persones de les 170.000 que es calcula que a Barcelona pateixen pobresa energètica, una estimació que avui ha fet pública la tintent d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.
Segons ha explicat l’autor principal de l’informe, Sergio Tirado, la impossibilitat d’escalfar la casa a l’hivern o de posar-se al dia amb les factures està estretament lligada a la crisi habitacional, en especial entre aquella població vulnerable que viu de lloguer, sovint en habitatges en males condicions i on tenen poc marge de maniobra per poder millorar-ne les infraestructures existents. “En la majoria de cases en situació de vulnerabilitat hi predomina el corrent elèctric per escalfar, i això és problemàtic perquè els preus de la llum a Espanya són dels més elevats a la Unió Europea”, lamenta l’investigador, que afegeix: “Les persones que viuen de lloguer estan atrapades en modes molt cars de produir calor”.
En aquest sentit, Ciutat Vella, Nou Barris i Horta-Guinardó són els barris amb més pobresa energètica, un problema que té, sobretot, rostre femení, segons l’informe. De totes les persones ateses als PAE, concretament, un 67,9% són dones, i la meitat del total de persones ateses són a l’atur. D’entre totes elles, les més vulnerables, ressalta Tirado, són les que també pateixen “inseguretat residencial”. Així doncs, i el 70,2% de les persones ateses són llars en règim de lloguer.
Per tot plegat, l’estudi conclou que la defensa dels drets energètics de les persones consumidores d’aigua, llum i gas s’hauria d’entendre “com una estratègia global de ciutat”, i recomana fer un tractament integral d’aquest fenomen associant-lo amb la inseguretat residencial. De moment, l’Ajuntament de Barcelona ja ha tirat endavant algunes mesures en aquesta direcció, com ara mitjançant programes de rehabilitació d’habitatge per a persones en situació de vulnerabilitat o la inclusió del subministrament d’aigua en els drets energètics, entre d’altres.
Conveni pioner amb Agbar
En aquest sentit, la tinent de Drets Socials de l’Ajuntament ha anunciat avui la signatura d’un conveni amb Aigües de Barcelona que instaura un protocol i uns terminis clars per comunicar els possibles talls de subministrament i garantir que cap família es quedi sense aigua. L’empresa es compromet per escrit a no realitzar cap tall a persones o unitats familiars en risc d’exclusió fins que no s’hagi comprovat la seva situació. Es tracta del primer conveni d’aquestes característiques que se signa, i des de l’Ajuntament fa temps que s’intenta assolir també amb les grans subministradores elèctriques, de moment sense èxit. De fet, l’Ajuntament ha posat ja 5 sancions per un valor total de 350.000 euros imposades a Endesa per haver practicat talls de subministrament sense demanar als serveis socials municipals si es tractava de famílies en situació de vulnerabilitat.
Deures pendents
Des de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica van lamentar ahir que l’Ajuntament no hagués fet també “una reflexió” sobre el percentatge de famílies que viuen en un habitatge de forma irregular i, per tant, no tenen acés als subministraments.“Les empreses es neguen a posar comptadors a aquestes famíliese, i és un problema que cal posar sobre la taula”, va dir en declaracions a l’ARA la portaveu de la plataforma, Maria Campuzano.
Pel que fa a la llei 25/2015 contra la pobresa energètica, Campuzano va celebrar que ja s’han evitat 39.000 talls a tot Catalunya, tot i que recorda que encara està pendent la signatura de convenis amb les subministradores perquè el deute que acumulen les famílies vulnerables es pugui eixugar
