Publicitat
Publicitat

DISCRIMINACIÓ

"Si portes hijab, no tens les mateixes oportunitats"

El procés polític ha deixat a "mig tancar" les ferides de l'atemptat del 17-A

“El procés polític que viu Catalunya ens ha fet girar full massa ràpid als atemptats que van patir Barcelona i Cambrils el 17 d’agost i això és perillós perquè les ferides que no es tanquen bé no es curen”. És l’opinió de Lola López, comissionada d’Immigarció de l’Ajuntament de Barcelona, que assegura que, després del cop terrorista que va patir la ciutat, sí que es van notar alguns canvis d’actitud “subtils” entre la ciutadania. Explica que en els contactes que ella ha mantingut amb algunes persones musulmanes que viuen des de fa temps a Barcelona li han comentat que, tot i que no van rebre atacs, sí que van notar petits canvis que incomoden el seu dia a dia, com les mirades o el fet que algú que fins ara els saludava hagi deixat de fer-ho.

Però el canvi de discurs més fort es va notar, assegura López, a les xarxes socials, on sí que es va detectar una deriva “perillosa”. I, per això, la Xarxa BCN Antirumors va reaccionar difonent un missatge, precisament a les xarxes, per demanar que es pensés bé quins comentaris es volien fer córrer. Un dels objectius dels agents antirumors de Barcelona és, de fet, el de combatre amb arguments certs discursos que es propaguen per les xarxes i que contribueixen a generar odi. Ara, quan es compleixen gairebé tres mesos dels atemptats, Barcelona veu com l’huracà polític ha silenciat del tot el debat sobre el que va passar a la Rambla.

“Eren joves integrats”. És, potser, una de les frases que es van repetir més en les primeres anàlisis d’aquells atacs. Els terroristes havien nascut a Catalunya o hi havien arribat de molt petits. Però, ¿realment, aquests joves tenen les mateixes oportunitats que els fills de pares d’origen català? La resposta de persones que treballen sobre el terreny acompanyant processos d’integració és que malauradament no.

“A Catalunya s’ha fet molta feina amb les famílies nouvingudes per ajudar-les a integrar-se, però s’ha treballat poc amb la societat que les ha d’acollir”, lamenta Fátima Ahmed, de l’associació intercultural Diàlegs de Dona, que forma part de la Xarxa BCN Antirumors. Explica que, en general, s’han fet molts programes per facilitar l’entrada dels immigrants, però que, en canvi, no s’han dedicat prou esforços a explicar als barcelonins que la societat canvia.

“El pis ja està llogat”

Luisa Faustini, que fa prop d’un any que treballa al carrer com a agent antirumors intentant que la gent es replantegi tòpics associats als nouvinguts, confirma aquesta realitat i assegura que només cal fer un experiment i enviar la mateixa noia amb hijab o sense a visitar un pis de lloguer per veure com la resposta és totalment diferent. “Molts cops quan la veuen li diuen que el pis ja està llogat”, lamenta. O enviar un currículum d’algú amb noms i cognoms catalans i un altre d’idèntic però amb noms àrabs i veure quina valoració se’n fa. “Són coses subtils però que demostren que la igualtat no és tan real com ens pensem. Si portes hijab o tens cognoms àrabs, no tens les mateixes oportunitats”, resumeix.

Tant Faustini com Ahmed coincideixen, a més, que la situació de desigualtat d’oportunitats és especialment dura per als fills d’immigrants, joves que ja han nascut aquí o que hi han arribat de molt petits. “Se senten catalans, però es veuen atrapats en aquest etern procés migratori”, explica Ahmed, que posa l’exemple de la seva filla ara adolescent, que ja ha nascut a Barcelona, i que a P3 quan la mestra li preguntava d’on era per abordar la diversitat a classe contestava convençuda que ella és catalana, que va néixer a la Vall d’Hebron.

La comissionada d’Immigració apunta, en aquesta línia, que ens hem de creure la frase de l’activista Angela Davis: “Europa ja no és blanca”. I insisteix que, en el cas concret de la població musulmana que viu a Barcelona, pot patir tres vegades els estralls del terrorisme: “Ells tenen la mateixa por que nosaltres de ser al lloc de l’atemptat, pateixen pel possible rebuig de la societat que els acull i també per si els seus joves es radicalitzen”.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de