La pressió del postpart: “Si no se’n parla, és com si no passés”

BarcelonaDesprés del part, hi ha dones que amaguen amb roba ampla els abdòmens flonjos que, nou mesos abans, havien mostrat amb orgull, quan cada vegada eren més rodons i motiu d'elogis i alabances. Tot i que cada cop més dones reivindiquen la bellesa d'aquests ventres ja buits, n'hi ha d'altres que s'avergonyeixen d'una panxa inflamada amb cel·lulitis. Però el postpart no només es converteix en un problema estètic, sinó que també causa problemes de salut.

Hi ha mares que pateixen una separació dels rectes abdominals -una afecció que es coneix com a diàstasi-, restrenyiment i dolors lumbars o un afebliment del sòl pelvià que els fa perdre capacitat per controlar els esfínters. En altres casos, les dones acaben desenvolupant hèrnies umbilicals, que no són greus però sí molestes. Amb tot, les conseqüències físiques de l'eixamplament de l'úter durant l'embaràs són sovint invisibilitzades i censurades. "Si no se'n parla, és com si no passés", apunta l'experta en activitat física durant l'embaràs i el postpart Marta Puigdomènech.

"El puerperi és una època especialment dura per a la dona, que s'ha de donar temps per acceptar el seu nou cos", diu la directora general del servei de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital Sant Pau de Barcelona, Elisa Llurba. La majoria d'aquests problemes es poden solucionar amb exercici, supervisió professional i vida saludable. Però l'arribada d'un fill relega a segon pla les necessitats de la mare, que justament viu un trasbals emocional, en què no ha de saber distingir necessàriament quines sensacions són normals i quines no ho són.

L'experta assegura que hi ha moltes mares que no se senten amb cor de dedicar-se temps a si mateixes sense sentir-se culpables i que minimitzen els seus problemes per concentrar-se en els fills. Alhora, però, la seva imatge corporal no s'adiu als cànons de dona atractiva i la mare se sent pressionada per tornar a estar en forma, recuperar la seva figura i ser una bona mare.

Una reflexió semblant a la que Ada Colau va fer pública dimecres passat: l'alcaldessa de Barcelona va operar-se abans de Nadal d'una hèrnia a la panxa causada pel seu segon embaràs: del melic -va detallar- en sobresortia teixit muscular abdominal. Una afectació que va condicionar la seva vida i la seva autoestima i que no va atrevir-se a explicar i solucionar fins ara, dos anys després. "Res m'ha fet més feliç que portar al món els meus dos nens preciosos, però aquesta felicitat no ha d'invisibilitzar els efectes col·laterals que la majoria de dones hem d'assumir com a conseqüència de l'embaràs", va lamentar.

Colau es va mostrar molt contenta dels milers de comentaris de dones que li agraïen el seu escrit i que "havien patit en silenci" una experiència similar a la que ella explicava a Facebook i que s'havia fet viral. Allà també va denunciar haver estat víctima d'insults per la protuberància que havia desenvolupat al ventre i que tenia com a única arrel l'embaràs.

El volum abdominal (per falta de to muscular) o els problemes a la paret abdominal -diu Llurba- no se solucionen per art de màgia. "Cada dona és un món. No se la pot estigmatitzar per trigar més o menys temps que altres dones a recuperar el seu cos. Tampoc si no ho aconsegueixen", assenyala la ginecòloga. La lactància i les hormones, per exemple, dificulten el procés de recuperació a un 80% de les mares, ja que fan que acumulin més el greix. I l'eixamplament del ventre durant l'embaràs per fer lloc al nadó pot desencadenar altres afectacions que obliguen el cos a reaprendre les seves funcions, com ara que l'abdomen protegeixi el sòl pelvià.

Llurba defensa que tornar a fer vida normal sense inseguretats amb el cos després del part és possible. "Potser la teva figura no torna a ser la mateixa o et costa que el cos funcioni com abans, però l'important és sentir-se a gust amb ell", assegura. Amb tot, l'experta subratlla que, perquè això es doni, la societat també ha de respectar la dona, el seu cos i els seus tempos, així com les seves pors.