CIÈNCIA

"Ja era hora. Uhlenbeck és un model a seguir"

Les matemàtiques celebren que la nord-americana hagi sigut la primera dona, després de 19 homes premiats, en rebre el 'Nobel' de la disciplina

El món de les matemàtiques té dos premis especialment importants: d’una banda, la Medalla Fields, que es dona cada quatre anys a joves de menys de 40 anys per reconèixer un treball o una investigació concreta; de l’altra, el premi Abel, conegut popularment com el premi Nobel de les matemàtiques, que s’entrega cada any i que se sol atorgar per guardonar tota una trajectòria. La Medalla Fields es concedeix regularment des del 1950 i, entre els 56 premiats -en cada edició hi pot haver diversos guanyadors-, només hi ha una dona: la matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani, el 2014. El segon premi, en canvi, existeix des del 2002 i mai cap dona havia sigut reconeguda. Els 19 premiats havien sigut exclusivament homes. Fins ahir.

Karen Uhlenbeck: la primera dona que guanya el 'Nobel' de matemàtiques

La nord-americana de 79 anys Karen Uhlenbeck, una prestigiosa professora de la Universitat de Texas, ha sigut l’encarregada de trencar aquesta rutina significativa. Així ho va anunciar ahir l’Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega, que va escollir vencedora Uhlenbeck del premi Abel 2019 -dotat amb 600.000 euros- pel “seu treball imprescindible, constant i innovador en els estudis d’anàlisi, geometria, física i matemàtiques”. A part del reconeixement en si mateix, el triomf de la matemàtica nord-americana s’entén com una reivindicació del paper de la dona en el món de les matemàtiques, i també de la ciència.

Una trajectòria exemplar

Segons les veus expertes, la carrera d’Uhlenbeck és imponent, innovadora i exemplar. Bàsicament, la matemàtica, que va néixer a Cleveland, Ohio, el 1942, ha treballat amb equacions en derivades parcials, desenvolupades originalment per la necessitat de descriure fenòmens com l’electromagnetisme, però que ara s’utilitzen en multitud de contextos, com l’estudi de les formes de l’espai en diverses dimensions. En el seu llibre titulat Viatges de dones en ciència i enginyeria: no hi ha constants universals, publicat el 1997, ironitzava sobre les dificultats que tenia a l’hora de compartir amb els altres la feina que feia: “Soc matemàtica. Els matemàtics fem investigacions exòtiques, així que és difícil descriure exactament el que faig utilitzant termes fàcils”.

Ignasi Mundet, professor de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona, ho intenta explicar d’una manera més plana i pràctica. “Els treballs d’Uhlenbeck van ser fonamentals en els resultats de Donaldson que van revolucionar el camp de la geometria als anys 80 i que encara avui dia inspiren moltíssima recerca a la frontera entre la física i la geometria”, assegura en declaracions a l’ARA. Mundet, a més, celebra la importància d’aquests premis a l’hora de visibilitzar el sector. “Els premis Abel ajuden a posar en relleu en un àmbit més ampli que l’estrictament acadèmic el treball de matemàtics extraordinaris que, a part de resoldre problemes profunds i fonamentals, han fet contribucions remarcablement fèrtils i han influït significativament en el desenvolupament de les matemàtiques”, apunta.

Eva Miranda, catedràtica de la Universitat de Barcelona i membre del BGSMath, també celebra aquesta visibilitat, però el seu discurs va una mica més enllà. “Ja era hora. El temps ens dona la raó. Hi ha una llarga llista de dones, el problema és que per guanyar algun premi si ets dona has de ser més que extraordinària”, denuncia Miranda, que admet que Uhlenbeck és un model a seguir. I és que aquest esperit reivindicatiu ha sigut una constant al llarg de la trajectòria de la mateixa Uhlenbeck, que ha hagut de superar molts obstacles pel simple fet de ser dona en un món tan masculinitzat. En el seu llibre en relata un d’especialment significatiu: en els seus inicis, quan li costava trobar feina, en una entrevista li van dir que “ningú contractava dones perquè les dones havien d’estar a casa i tenir fills”.

Més continguts de