La mosca negra posa en alerta els negocis turístics de la riba de l’Ebre

La proliferació de l'insecte provoca cancel·lacions hoteleres i castiga pagesos i ramaders

"Has vist aquest entorn tan meravellós? Doncs ara a l'estiu la mosca negra el converteix en un veritable infern". Ho explica explica Josep Mestres, un jove agricultor de les Terres de l'Ebre que des de fa unes setmanes ho té complicat per cultivar les quinze hectàrees de conreus (de col 'kale', remolatxa, enciams, melons o cebes) de la finca de la vall als afores de Benifallet, al Baix Ebre. "M'he de posar barret amb malles de mosquitera i he de tenir la crema repel·lent a mà. Quan poso en marxa la desbrossadora s'aixequen uns núvols de mosques que no et deixen viure, especialment a primera hora del matí i a última de la tarda", lamenta.

Aquest insecte, aparentment inofensiu, creix a les plantes aquàtiques que s'acumulen a l'aigua de l'Ebre. Des de fa uns anys, la mosca té aterrits molts ebrencs que viuen a la vora de riu, però ha calgut un incendi com el de la Ribera d'Ebre perquè la problemàtica traspassés fronteres: cossos de bombers, periodistes i polítics en van patir les conseqüències al centre de comandament de Vinebre. Fins i tot el mateix conseller d'Interior, Miquel Buch, va haver de ser atès a les dependències de la Creu Roja i el SEM per la inflamació d'una picada a la cama esquerra.

Normalment, la picada d'aquest insecte és petita, però pot provocar infeccions, reaccions al·lèrgiques en forma de fava de diversos centímetres o inflamacions que cal tractar amb medicament. I no només afecta les persones sinó també els animals. "Estressa les cabres i les ovelles, i això repercuteix en els processos de reproducció", afegeix Josep Mestres.

Ara, amb l'arribada de l'estiu, la mirada està posada també en els restaurants i allotjaments. Carles Griñó, xef i propietari del restaurant Lo Parque de Tivenys, ha hagut d'incorporar dispensadors de crema repel·lent al seu local, ubicat en una arbreda a tocar de l'Ebre. "A la tarda és impossible menjar o fer un beure a la terrassa. Quan es comença a pondre el sol i surt la mosca, els clients paguen i marxen. Els sopars els ha de fer gairebé tots a porta tancada", explica.

Però qui n'està patint més les conseqüències és Carlos Gracià, propietari de l'Alberg de Xerta. "Fa anys, al juliol i l'agost omplíem amb grups de colònies de joves amb discapacitat de la Fundació Reto i altres escoles d'educació especial de Barcelona. Però amb la proliferació de l'insecte ens han anul·lat totes les reserves", subratlla amb cara de desesperació. 

L'any passat ja van tenir problemes perquè alguns dels nens van acabar havent de ser atesos al CAP, amb les cames inflades per la reacció al·lèrgica, i requerint el subministrament de cortisona. "Ens feliciten per les instal·lacions de l'equipament, totes adaptades, pels serveis que oferim, però amb la mosca negra no poden", lamenta. Les anul·lacions de reserves són una galleda d'aigua freda, tenint en compte que els mesos de juliol i agost són els que generen més ingressos. "Estem trucant a agències i buscant alternatives als grups de colònies, però enguany serà complicat salvar la temporada", conclou.

4,5 M€ invertits en tractaments

Josep Mestres fa més d'un any que va recollint les queixes dels afectats per la mosca negra i fa unes setmanes que ha impulsat una associació per posar el problema sobre la taula de l'administració. Ja en formen part pagesos, ramaders i professionals del sector turístic de tot el curs baix de l'Ebre: de municipis com Rasquera, Tivissa, Ginestar (a la Ribera d'Ebre), el Pinell de Brai (a la Terra Alta), Benifallet, Xerta i Tortosa (al Baix Ebre). De moment, han impulsat mocions en alguns ajuntaments i aviat tenen previst reunir-se amb els responsables de la Generalitat, la Diputació de Tarragona i COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre) per buscar solucions.

Des del 2015, la Generalitat fa campanyes de fumigacions mitjançant el bacteri 'Bacillus thuringietis', un organisme que ataca les larves de la mosca negra, i treballa amb l'Institut per al Desenvolupament de les Terres de l'Ebre per retirar els macròfits –plantes d'aigua– que s'acumulen a la llera del riu, i que són el principal focus de reproducció. En els últims quatre anys, la inversió del Govern, amb les aportacions de la Diputació de Tarragona, per combatre les plagues de les Terres de l'Ebre és de 4.468.000 euros.

Però enguany una sèrie de factors han complicat els tractaments: la forta calor, la poca pluja, el baix cabal de l'Ebre, sense força per empènyer els macròfits riu avall, i una aigua clara per la manca de sediments, que a la vegada facilita que la llum del sol arribi al fons del riu i incentivi l'arrelament de les plantes. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés, ja s'ha compromès a "revisar els factors que contribueixen a la proliferació de la mosca negra per millorar la gestió de les plagues".

Per fer-ho, es proposa establir un mètode de coordinació entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) en la regulació del cabal, entre altres accions. Aquest any, el COPATE ja ha fet tres tractaments –el 30 d’abril, el 22 de maig i el 6 de juny– i se'n preveuen dos més: un aquest dimarts i un altre en les properes setmanes.

Mentrestant, els afectats per la mosca negra es miren les solucions de reüll i amb desconfiança. "El tractament s'hauria d'haver començat al febrer, que és quan creixen les larves. Les administracions han reaccionat dos mesos tard”, explica molest Mestres, però amb l'esperança de fer prou força des de la nova associació perquè aquesta mancança es pugui revisar de cara a la temporada vinent.