Quatre anys de mobilitzacions, multes i judicis contra un negoci privat a la gola del Fluvià

GironaVeïns i entitats ecologistes fa quatre anys que es mobilitzen per aturar l'activitat de l’empresa Fluvià Nàutic de Sant Pere Pescador, a la desembocadura del riu Fluvià, a tocar de l'entorn protegit del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquest polèmic negoci privat, en funcionament des del 2021, bloqueja el camí per accedir a la platja amb una barrera que dona pas a un aparcament de cotxes. També té instal·lada una zona de pernoctació per a autocaravanes i ofereix lloguer de motos d'aigua i embarcacions.

Tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Sant Pere Pescador aposten per la renaturalització d'aquesta marina artificial sobre la qual opera el negoci, construïda fa més de 40 anys, i han obert totes les vies administratives i judicials per posar fil a l'agulla. Ara bé, el promotor, Víctor Latorre, que va comprar els terrenys als anys 2000, quan eren sòl urbanitzable, manté el pols i ha interposat tota mena de recursos i apel·lacions als tribunals, mentre continua operant amb normalitat.

L'últim embat contra el Fluvià Nàutic ha estat l'aprovació per unanimitat, fa dues setmanes, d'una resolució a la comissió de transició ecològica del Parlament de Catalunya, presentada per la CUP. El text insta el Govern a executar "els procediments per protegir el patrimoni natural de la gola del Fluvià", atès que la situació actual "vulnera l’interès públic i els drets de la ciutadania". Els veïns de Sant Pere Pescador, constituïts com a Grup en Defensa de la Gola del Fluvià, valoren positivament el dictamen, però lamenten la "tardança" i la "inacció" de les administracions per actuar: "Anem aconseguint cada vegada més resolucions que ens donen la raó, però la situació continua igual, es manté sense resoldre's, ja que els governs ens van donant llargues dient que el tema està als tribunals i que, fins que no s'esgoti la via legal, no poden fer res", manifesta Catalina Victory, una de les portaveus de la plataforma ciutadana.

Abans de la comissió parlamentària, la Diputació de Girona també es va posicionar en la mateixa línia i, fa just un any, la síndica de greuges va emetre un informe avalant totes les denúncies del Grup en Defensa de la Gola del Fluvià. El document recorda que es tracta d’una zona protegida de la Xarxa Natura 2000, classificada com a sòl no urbanitzable d’especial protecció des de l’any 2003, i constata que el negoci privat "ha instal·lat construccions i activitats no autoritzades en zones protegides". La síndica també posa èmfasi en el fet que s’han ocupat parcel·les de titularitat de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador i de l'Incasòl sense permís, i que s’ha tancat el camí del Joncar, d’ús públic.

Judicis amb l'Ajuntament i multa de la Generalitat de 31.000 €

Davant la pressió dels ecologistes, l’Ajuntament alt-empordanès respon que està “lligat de mans i peus” fins que es resolguin els tres processos que té oberts amb Latorre. De fet, el consistori ja va intentar precintar la barrera de l'aparcament per donar compliment a l'ordre d'obertura del camí, però el propietari va retirar les cintes i va reprendre l'activitat. "Posicionaments com el de la comissió del Parlament són benvinguts. Ara bé, ja hem dit per activa i per passiva que tots els passos administratius s’han esgotat i ara tot està a la via judicial. Ho tenim als jutjats i hem demanat mesures cautelars de tancament, però encara no tenim resposta", explica l’alcalde Agustí Badosa.

La Generalitat es troba en una situació similar. Actualment treballa amb el ministeri de Transició Ecològica la modificació del límit de protecció del domini maritimoterrestre de 20 als 100 metres, fet que obligaria el propietari a restringir l'ús de la làmina d'aigua on lloga embarcacions. El Govern català també va interposar a l'empresa una sanció de 31.000 euros ordenant la paralització de les obres, la suspensió de les activitats indegudes i la retirada de les instal·lacions fixes i desmuntables, però Fluvià Nàutic va interposar un recurs contenciós administratiu, que es troba en tramitació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L'expropiació, única solució possible?

Davant d’aquest entramat de requeriments i apel·lacions creuades, l'expropiació plana com a possible solució més ràpida i efectiva per resoldre el conflicte. Aquesta via ja s'ha començat a plantejar amb un primer esborrany de conveni per accelerar el procés, si bé tampoc es preveu immediat, ja que comportaria un litigi per avaluar un preu just, amb les més que previsibles apel·lacions del propietari. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, el maig del 2025 va anunciar que tot avançava en aquesta direcció, però ara mateix la resposta oficial del departament no detalla cap novetat i reconeix que treballa "per donar sortida" al cas.

El propietari no dona el braç a tòrcer: "Tots els polítics són ignorants"

El propietari Víctor Latorre, per la seva banda, continua enrocat en el discurs i afirma que tot es tracta d’una conxorxa de les administracions, amb corrupció i tràfic d’influències, destinada a beneficiar càmpings a l’altra riba del riu. "Tots els polítics són ignorants, a la comissió del Parlament fins i tot van votar a favor de la resolució PP i VOX; ningú no em va contrastar la informació d’una moció presentada per un partit, la CUP, que té membres imputats per atacar-me i que hauria d’estar il·legalitzat", afirma. Amb un to contundent, sentencia: “Tenim un país amb milers de funcionaris cobrant per corrupció i suborn, signant informes falsos, portaré el cas de la democràcia corrupte d'Espanya a la Comissió Europea”. I, sobre la proposta d’expropiació, assegura: "Des del 2014 ningú de la Generalitat m'ha rebut. Em plantaré a Madrid perquè em rebi el ministre i es trobi una solució amb permuta i indemnització, però, si em fan fora a mi, no es deslliuraran de fer fora tots els 100 bungalous de la zona".