Hèctor Hernández: “La gent no és conscient que en piratejar va matant el cine independent”

No passen més de 10 minuts sense que algú escrigui el nom d’Anna Fritz a Twitter. El cadáver de Anna Fritz o, en anglès, The corpse of Anna Fritz, la primera pel·lícula del mallorquí Hèctor Hernández Vicens (Palma, 1975), s’ha convertit en tot un fenomen de masses a les Filipines. Des del mes de febrer s’assegura que l’han vist més de 6 milions de filipins, descarregada il·legalment. El Facebook del film és ple de posts en tagal, l’idioma que també predomina al seu TL de Twitter. El seu director, els actors i la resta de l’equip no surten de l’astorament, alhora que es mostren impotents per aturar el pirateig. Parlem amb Hèctor Hernández, que, a més de director de cinema, és un guionista que ha treballat en nombroses sèries i pel·lícules ( El cor de la ciutat, Kubala, Moreno i Manchón, Los Lunnis, Pacient 33 o Suite de nit ), que ha coescrit Fènix 11-23, de Joel Joan, i és creador i també director de Pol&Cia (TV3).

¿Com s’explica que a Espanya El cadáver de Anna Fritz no sumés ni 10.000 espectadors i a les Filipines ja superi els 6 milions de visionats, les xarxes en vagin plenes i fins i tot se n’hagin fet samarretes?

Quan es va estrenar al Festival de Sitges, la veritat és que hauria fet falta un miracle perquè es convertís en una pel·lícula de gran públic. No teníem diners per a la promoció, el gran públic no sabia ni que existia, i no podíem estar ben situats a les sales. Amb aquestes condicions, ja sabíem que seria una pel·lícula per a petites minories. Així i tot, en sis mesos es va veure en 12 països i hem acabat anant a festivals internacionals importants. Ara mateix hi ha tiratges molt grans de DVDs als Estats Units, i en 16 països més. Hi ha televisions que s’hi interessen i TV3 l’ha agafat perquè és una producció catalana. Ara en fan el doblatge al català. Nosaltres la vàrem rodar en castellà perquè aquí no trobàrem suport. Ara bé, com que TV3 dóna l’opció de veure-la en versió original, recoman que es faci, com qualsevol altra pel·lícula. Amb tot, estam contents de com funciona el film.

I què ha passat a les Filipines?

El que puc dir és que fa poc més de quinze dies em vaig despertar i tenia un munt de whatsapps de l’equip demanant què està passant a les Filipines. Rebíem centenars, milers de comentaris al Facebook i érem trending topic en aquell país, amb 600.000 mencions en un sol dia. Primer es varen començar a descarregar la versió castellana, que la majoria no entenien; seguidament degueren aconseguir la versió danesa subtitulada en anglès, i ara crec que ja n’hi ha una de subtitulada en tagal. Hi ha hagut milions de descàrregues, tot pirateig. Hem sabut que una actriu molt coneguda a les Filipines la va recomanar i la bolla es va fer més grossa. És un boom enorme. Hem contractat una empresa que es dedica a tancar els links des d’on la descarreguen. En tanquem 50 cada dia i se n’obren 50 més.

S’ha dit que la pel·lícula va sobre la necrofília. ¿Sap si és un tema que interessa especialment a les Filipines?

El primer que he de dir és que la necrofília no és el tema de la pel·lícula. És desenvolupa al dipòsit de cadàvers i hi ha una escena: una actriu famosa mor, tres joves la van a veure i la violen, però ella no era morta. Està basada en una història real que vaig llegir quan anava a l’institut. La pel·lícula és sobre la por que et genera imaginar què poden dir de tu en saber que has comès necrofília. La de necrofílic és una etiqueta pitjor encara que la de violador, i aquests joves temen la seva mort social.

Així, vostè ha fet de la por l’eix central d’ El cadáver de Anna Fritz.

La por és el sentiment que impera a la pel·lícula. De fet, és un sentiment tan animal que es té la mateixa por a un psicòpata que al que la gent pugui pensar de tu. Quanta gent no ha matat per ocultar una malifeta. Un animal no ho fa això. La por psicològica et canvia el pensament, és un instint de supervivència. Et canvia el pensament i condiciona enormement la societat. Ho feim tot per por.

He llegit algú que la qualificava de masclista.

Doncs qui veu la pel·lícula la troba feminista. Ells són animals moguts pels instints. ¿Ha de ser masclista una pel·li sobre un violador? Com a director, cuido igual la protagonista que els tres personatges masculins. No jutjo, intent comprendre, que no vol dir acceptar.

Amb tanta descàrrega il·legal de la seva primera pel·lícula, imagino què pensa del pirateig.

Pens que la gent no és conscient que en piratejar el que fa és anar matant el cine independent, posar-hi fi. De fet, maten el cine lliure, el que no depèn de subvencions.

Com a guionista de sèries de televisió, quina opinió té de les que es fan al nostre país?

Ara les sèries es fan amb dos duros i massa pendents de l’audiència. En tot cas, TV3 ha fet darrerament un canvi significatiu, passant dels culebrons a sèries molt cuidades, amb un interès qualitatiu. El crac, Cites o les més antigues, Plats bruts o Porca misèria, les millors sèries no són d’encàrrec, són d’autor, i dignifiquen la cadena, no van per mesurador d’audiència. No s’ha de treballar per a tothom perquè llavors no pots fer qualitat. Ni un llibre, ni una pel·li, ni una peça de música, no hi ha res que pugui ser per a tothom.