Societat 20/02/2021

¿És realista una estratègia covid zero a Catalunya?

Europa opta per aplanar la corba i salvar el sistema sanitari però no elimina el virus

4 min
Sanitàries vacunant gent gran amb dependència a l'hotel Europa Plaza de l'Hospitalet de Llobregat.
Disponible en:

BarcelonaEspanya la va anomenar “nova normalitat” i Catalunya “la represa” però, nomenclatures a part, el missatge que les autoritats van enviar a la sortida del confinament, al juny, va ser el mateix: el virus no desapareixerà i la població haurà d’aprendre a conviure-hi. I per contenir la corba, les autoritats van a cop de restriccions io-io: quan es controla la propagació, es relaxen les mesures, i quan repunten els indicadors, s’endureixen de nou.

Aquesta ha estat l’estratègia seguida per Europa i els Estats Units al llarg dels set mesos de pandèmia. Però no és la única i, de llarg, tampoc és la més efectiva en termes de contagis, mortalitat i impacte econòmic. Alguns països asiàtics com Corea del Sud, Taiwan o la Xina, però també Austràlia i Nova Zelanda, han implementat un pla molt més dràstic però eficaç: aplicar restriccions molt dures en un període de temps breu i abaixar els casos a nivells residuals per assolir l’eliminació del virus durant 28 dies, dos períodes d’incubació. Sembla quimèric, però no és impossible. Tots aquests països segueixen una estratègia covid zero.

El covid zero es basa en una actuació preventiva de vigilància epidemiològica bàsica: la cerca de casos sospitosos, el testeig massiu, el traçat de cadenes i identificació dels contactes, i l’aïllament acompanyat d’una gran despesa en ajuts socials. Els confinaments només es fan servir quan hi ha pocs casos per poder recuperar la gestió dels brots i sempre de forma dirigida. 

“El covid zero és epidemiologia clàssica: poses el focus en la transmissió per reduir els danys d’una malaltia que és prevenible”, resumeix l’epidemiòloga de l’Hospital Clínic i investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Anna Llupià. Una actuació oposada a l’europea, que només planteja els confinaments un cop l’epidèmia s’ha descontrolat. 

Però, ¿com funciona l’estratègia covid zero? I, sobretot, ¿és realista desplegar aquest pla a Catalunya?

Contenció vs eliminació

El covid zero és una estratègia radicalment diferent de la que se segueix a Catalunya i Espanya, però també a la resta d’Europa. “Es veu el contagi com una cosa inevitable i es prenen mesures de contenció, que no d’eliminació. L’objectiu no és fer desaparèixer el virus sinó aplanar la corba per evitar sobrecarregar els hospitals”, explica Llupià. 

Els països europeus cronifiquen així la transmissió i queden atrapats en un cercle d’escalada i desescalada de restriccions que haurien de ser excepcionals, com el toc de queda i la prohibició de sortir del seu municipi o comarca en el cas català. “Amb aquesta actuació s’infravaloren les fases de transmissió baixa i cal tornar a actuar amb contundència, generant més danys socioeconòmics, perquè el contagi es descontrola”, argumenta l’estudi de l’ISGlobal Què és una estratègia de Covid-0 i com pot ajudar-nos a minimitzar l’impacte de la pandèmia? 

Els efectes de l'estratègia imperant a Europa són greus: es manté un degoteig elevat de mortalitat, l’ocupació a les UCI es dispara i no hi ha temps material per reduir-la abans d’una nova onada. I com més circula el virus més muta i més risc hi ha que neixin noves variants. A més, en el cas de Catalunya i Espanya, no es donen prou ajuts econòmics ni es garanteix a tothom una baixa laboral en cas de positiu o contacte, cosa que amplifica les desigualtats socials i perpetua la crisi.

“El que hauríem d’entendre tots és que els hospitals s’omplen quan fracassen els veritables frens de la pandèmia: una salut pública potent i una atenció primària ben dotada”, explica l’investigador de l’Instituto de Salud Carlos III i coportaveu de l’associació madrilenya de salut pública Fernando García. 

Els països que despleguen el covid zero, eminentment asiàtics, ja tenien experiències prèvies amb altres epidèmies i han tingut sempre present la importància de reduir a zero les infeccions per evitar tot aquest greuge. ¿Com? A través d’un seguiment de casos i contactes exhaustiu. “El resultat és sorprenent: la taxa de mortalitat mitjana a Europa i els Estats Units és de 618 casos per milió d’habitants, i en els països amb covid zero d’11”, destaca García, que també remarca que la caiguda del PIB és gairebé quatre vegades superior a Occident. 

Compromís polític

“Hi ha països que ho han fet millor i els hem de mirar per aprendre'n”, afirma Llupià, en relació a Austràlia o la Xina, on els ciutadans poden fer una vida pràcticament prepandèmica. Tant Llupià com García creuen que si alguns països han pogut desplegar un covid zero, Espanya i Catalunya també podrien. “És sens dubte l’estratègia òptima”, afirma García. “Hi ha països com el Vietnam o l'Uruguai que fan màxima supressió sense tants recursos econòmics. ¿No som prou rics? Les economies més fortes també ho són perquè es protegeixen més”, defensa Llupià, que afegeix que hi ha molta resistència al canvi: a dins dels governs i als sectors afectats per les restriccions. 

Els experts defensen que hi ha alternativa al model de gestió que se segueix a Europa, i Alemanya n'és l’exemple: la cancellera Angela Merkel abraça un pla covid zero, tot i que una mica menys ambiciós (vol reduir a 35 els casos cada 100.000 habitants). Ara bé, els epidemiòlegs alerten que una estratègia així requereix un compromís polític ferm per garantir el suport econòmic als afectats per les mesures i per les quarantenes, i un sistema de vigilància sòlid, amb un exèrcit de rastrejadors. Ni a Catalunya ni a Espanya es donen prou ajuts ni hi ha encara una estructura de Salut Pública formada en vigilància i que conegui la comunitat. Però el canvi és imperatiu. El covid és la primera pandèmia del segle, però, avisen, no serà l’última i cal estar preparats.

stats