SALUT

La fi de la regla?

La nova generació d'anticonceptius obre la porta a la supressió de la regla però entre els ginecòlegs no hi ha consens sobre la seva idoneïtat

“Fa anys que a casa no tinc ni compreses ni tampons. Marxo de viatge i no he de portar res al bolso, per a mi és una sort no tenir la regla”. Ho diu una ginecòloga que ha decidit suprimir la menstruació mensual. Tot i que això és possible des que existeixen els anticonceptius hormonals -només caldria prendre la píndola de manera ininterrompuda, sense fer descansos-, ara també es comercialitzen anticonceptius hormonals orals amb aquest objectiu que redueixen la freqüència de la menstruació a quatre cops l’any o menys. El debat està obert: ¿cal suprimir-la per simple comoditat?

Els ginecòlegs coincideixen que en el cas d’una dona que ja està prenent anticonceptius hormonals, sagnar o no cada mes no comporta cap diferència perquè és una regla “falsa”. “No és un sagnat real perquè no s’ovula, és fictici, se sagna perquè durant el descans hi ha un canvi hormonal brusc”, explica Josep Perelló, vicepresident de la Societat Catalana de Contracepció. La píndola es pren durant 21 dies i es descansa durant set -o es prenen les de recordatori, que no tenen hormones-, i durant aquest moment se sagna. Això està pensat per imitar el cicle femení, ja que és una manera de tranquil·litzar la dona però no és realment una menstruació, tot i que moltes dones ho desconeixen. “La dona encara necessita tenir la regla per estar segura que no s’ha quedat embarassada i és difícil canviar aquesta idea”, sosté Misericòrdia Guinot, responsable de la unitat de menopausa de l’Hospital de Sant Pau. Endarrerir la regla a conveniència per evitar que coincideixi amb un viatge, un casament o una competició esportiva ja generava abans consultes al ginecòleg. Ara Perelló constata que entre les dones que ja prenen anticonceptius hormonals cada cop hi ha més interès per suprimir la regla o almenys reduir-ne la freqüència. “La demanda d’anticonceptius hormonals es manté estable, el que canvia és el tipus de pauta que volen fer”.

Les dones tenen al seu abast un ampli ventall d’anticonceptius hormonals com ara píndoles, anells vaginals, el DIU o els pegats, però la nova generació d’anticonceptius va més enllà i obre la porta a suprimir la menstruació. Drosbelalleflex permet, per exemple, una menstruació flexible, i Seasonique la redueix a un cop al trimestre -una enquesta als EUA va determinar que aquesta és la freqüència amb què les dones se sentien més còmodes-. Lybrel, que no es comercialitza aquí, la suprimeix per complet. “Això s’ha d’aprofitar. Tenir la regla no té cap avantatge, és una cosa més psicològica”, diu Elisa Llurba, directora del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau.

Tot i que la majoria de dones que volen regular la regla ho fan per motius mèdics, també hi ha cada cop “més demanda d’usuàries que sense patologia volen suprimir les seves menstruacions”, assegura Perelló, que recorda el cas d’una nedadora, el d’una model i el d’una hostessa de vol, per exemple. “La dona és qui decideix, i com a professional li hem de donar totes les opcions possibles. ¿Qui soc jo per jutjar si la seva regla impacta o no en la seva qualitat de vida?”, es pregunta. Segons un estudi de The European Journal of Contraception, un 60% de les dones voldrien reduir la freqüència de les seves menstruacions, i al·legaven com a principal motiu la vida sexual, la vida social, la feina i les activitat esportives.

Efectes secundaris

Amb tot, Perelló, especialista també de Sant Pau, insisteix que abans de receptar anticonceptius s’ha de fer una avaluació mèdica i valorar cas per cas. “S’ha de posar sobre la balança el risc-benefici. Si la balança es decanta cap als beneficis podem iniciar un mètode contraceptiu assumint uns riscos mínims i la dona n’ha de ser informada de tots”. Els efectes secundaris van des de lleus, com ara mal de cap o dolor mamari, fins als més greus, com ara risc de trombosi.

Està contraindicat, de fet, en dones amb antecedents de trombosi, en dones fumadores de més de 40 anys i en dones amb problemes hepàtics. Misericordia Guinot destaca, però, que els contraceptius d’ara “no són com els de fa uns anys”. “Les pastilles anul·len l’ovulació, però amb dosis hormonals mínimes”, afegeix Llurba. Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, adverteix que “no hi ha estudis seriosos” sobre els efectes a llarg termini.

Carreras deixa clar quina és la posició oficial de la societat científica que presideix: “Quan és per causes mèdiques la regla s’ha de regular, però fer-ho per comoditat no és un motiu mèdic”. Hi ha dones per a les quals la regla és molt més que una cita inoportuna. És invalidant. Tenen menstruacions molt doloroses, molt freqüents o molt abundants que els provoquen anèmies severes o cefalees. I les dones amb endometriosi pateixen dolor extrem amb cada menstruació. En aquests casos n’està indicada la supressió amb medicació hormonal.

Debat social

Carreras, que també és la cap del servei d’obstetrícia i ginecologia de la Vall Hebron, reconeix que l’abolició de la regla genera diversitat d’opinions. “És un debat social, i els ginecòlegs, com la societat, tenen punts de vista diferents”. Ella no està d’acord a suprimir una particularitat de la fisiologia de la dona com és “el caràcter cíclic del seu funcionament hormonal”: “La regla segueix sent un tabú al segle XXI i en lloc de reconèixer i valorar aquest canvi cíclic femení, el que es vol és abolir-lo perquè no existeixi”. Considera que cal aprofitar l’onada d’empoderament femení actual per donar visibilitat a les particularitats de la dona i no per negar-les. “¿Les dones ens hem d’assemblar als homes?”, es pregunta.

Paral·lelament a la nova generació d’anticonceptius han emergit moviments que reivindiquen la menstruació. “No és ni paleolítica ni una maledicció, és simplement humana i té un perquè”, escriu Maria del Mar Jiménez, creadora d’ El blog alternativo, on es poden trobar articles sobre “el significat” dels cicles femenins.

Per a Núria Parera, cap del servei de ginecologia de la infància i l’adolescència de Dexeus Dona, es tracta d’una “elecció personal” de les dones. “I em sembla molt bé que puguin triar si la volen tenir un cop al mes o menys sovint”. La seva experiència, però, és que tot i oferir-ho, moltes dones prefereixen menstruar. “Hi ha tota una qüestió ancestral al voltant de la regla”, observa. “També estem en un moment que la gent vol coses naturals i no vol hormonar-se”, afegeix Guinot. També n’hi ha que pregunten si suprimir la regla és anar contranatura. “És clar que és antinatural perquè el més normal és menstruar, però ho és quan l’objectiu era obtenir l’embaràs”, diu Perelló. I afegeix que “comparat amb els nostres avantpassats, les dones tenen ara moltes més regles”, ja que abans la dona passava molts anys de la seva vida fèrtil embarassada o alletant. “I el fet de menstruar més ha afavorit certes patologies com ara miomes, endometriosi o anèmies cròniques”, diu.

Tant si es vol suprimir com si no, el que ja és una fita és que la regla sigui objecte de debat i no una cosa que s’ha d’amagar. En aquest sentit, Elena Carreras creu que la copa menstrual ha sigut una “revolució” que ha permès a les dones conèixer-se i familiaritzar-se amb la seva menstruació. “I veure que la regla no és bruta sinó vermella”. Ho sap bé l’actriu Leticia Dolera, que divendres va revolucionar les xarxes amb una foto explícita de la seva regla que ha sigut molt aplaudida. I, sí, com ella mostra, la regla és vermella.

Anticoncepció hormonal

Els d’acció combinada contenen estrògens i gestagen, que tenen l’acció contraceptiva. Hi ha tres opcions:

Píndola

Es pren per via oral i és l’opció més utilitzada.

Anell vaginal

Es col·loca a la vagina durant tres setmanes i allibera hormones.

Pegats

Allibera hormones a la sang a través de la pell.

Anticonceptius amb gestagen

No contenen estrògens. Hi ha DIU hormonal, implant subcutani, injectable intramuscular i píndola.

Més continguts de