Primer repte de l'euskera: que el facin servir els que el saben

BilbaoEncara que s'han fet esforços per normalitzar l'ús de l'euskera, el cert és que a Hegoalde (Euskal Herria Sud) el castellà és la llengua majoritària en molts àmbits i a Iparralde (Euskal Herria Nord) ho és el francès. És evident que s'ha recorregut un llarg camí en el procés de normalització de l'euskera des que, als anys seixanta, es van obrir les primeresikastolesi els primers centres d'aprenentatge per a adults, però encara queda molt camí. Cal tenir en compte que la situació actual de la llengua basca ha estat causada, entre altres motius, per la imposició del castellà i el francès. Una situació de preponderància que tot i que òbviament ha canviat en les formes -ja no es castiga per parlar en euskera com en el franquisme-, encara perdura.

L'extensió del basc en el conjunt d'Euskal Herria està desequilibrada, perquè es troba amb un primer obstacle: la diferència d'estatus jurídic que té en cadascun dels territoris. Així, a la comunitat autònoma basca l'euskera és llengua oficial juntament amb el castellà, a Iparralde no té cap reconeixement legal i a Navarra la llei ha dividit el territori en tres zones: bascòfona, mixta i no bascòfona. L'euskera és oficial només a la primera. Aquesta situació comporta enormes dificultats per a la normalització i, sobretot, per garantir els drets lingüístics.

Segons l'última Enquesta Sociolingüística (2012 ), un de cada tres ciutadans bascos és bilingüe (600.050), quan fa trenta anys ho era un de cada cinc. Una altra dada a tenir en compte és que abans era la gent gran la que tirava del carro i ara la màxima és que com més jove és la societat, més euskaldun és. El 60% de la gent d'entre 16 i 24 anys ja són bilingües. Dit això, el grup que continua guanyant per majoria absoluta -tot i que pels pèls per l'efecte que exerceix Guipúscoa, l'únic territori on els bilingües s'imposen en nombre- és el dels que ni parlen ni entenen el basc (951.000 persones, un 50,8% de la població).

Per territoris no avança de la mateixa manera. On pugen més els bilingües és a la comunitat autònoma basca i després, en menys grau, a Navarra, mentre que a Iparralde va a la baixa el nombre de persones que parlen basc -aquesta tendència només s'inverteix entre la població més jove-. Els últims anys està apareixent un col·lectiu relativament nou: el dels bilingües passius, que entenen el basc però no el parlen. Aquest col·lectiu se situa ara en el 14,7% del total, quan fa 20 anys representaven la meitat. En aquest apartat hi intervenen no només la facilitat d'expressió del parlant en una llengua, sinó la seva xarxa de relacions i els àmbits decisius d'ús de la llengua. En els últims anys, per corregir la anormalitat que és que els euskaldunsno trobin xarxes per expressar-se en la seva llengua s'estan creant grups de persones que es reuneixen per practicar l'euskera. Són els coneguts com a mintzalagunak.

Llengua apresa

També cal fixar-se en el fet que molts dels parlants, sobretot entre la gent jove, són euskaldunberris (la seva llengua materna no és l'euskera, sinó que l'han après posteriorment). Avui el 52% de les persones bilingües d'entre 16 i 24 anys són euskaldunberris. En canvi, el 1991 aquest tipus de parlants constituïen només el 14%. El basc ha conquerit molts àmbits en què fa trenta anys no estava present, com l'educació, els mitjans de comunicació, el món laboral, la ciència i internet, entre d'altres. Però encara no és suficient, ni tan sols perquè s'entrevegi el bilingüisme efectiu. L'euskera necessita un doble esforç: personal -perquè els que el saben el facin servir- i col·lectiu, sobretot institucional -perquè el seu avanç sigui efectiu i equilibrat.