La Rosetta mostra una atmosfera més activa del que es creia

BarcelonaAl novembre, la missió Rosetta va fer història, ja que va ser la primera que aconseguia fer aterrar un robot, el Philae, sobre un cometa. Però el millor encara ha d’arribar. A mesura que el cometa s’acosta al Sol i allibera més gasos les dades sobre la seva composició són més abundants. I més sorprenents. El punt màxim arribarà a l’estiu, quan sigui més a prop del Sol i n’aparegui la cua. Aquesta setmana, la revista Science publica quatre articles científics amb les primeres dades obtingudes des de la superfície del cometa 67P/Txuriúmov-Guerassimenko. El cometa té forma d’ànec de goma, com ho descriuen els mateixos científics. I és pel coll per on el cometa perd més gasos, segons han observat investigadors de la Universitat de Maryland.

Les observacions sobre el nucli d’aquesta formació també han sorprès. És molt més porós i esponjós del que es pensava. L’altra sorpresa és que la seva atmosfera és encara més activa del que es pensava, encara que el ritme al qual el cometa emana gasos també és més irregular del que es creia. Tot i que és evident que la sublimació s’incrementa a mesura que s’acosta al Sol, la proporció de les substàncies que componen els gasos va canviant. “Hem observat que hi ha pics en la producció d’aigua, i també en la producció de diòxid de carboni. Són variacions que poden dependre de la temperatura o ser estacionals”, indiquen els investigadors que signen un dels articles, del SouthWest Research Institute, als Estats Units. En la forma d’ànec del cometa els científics esperen trobar-hi la resposta sobre els orígens de l’objecte estudiant els gasos que allibera el punt d’unió entre els dos lòbuls que el formen.

Esperant l’estiu

La troballa posa sobre la taula dues hipòtesis sobre la formació del cometa. Una, que és el resultat de la suma de dos objectes diferents que en algun moment es van trobar. Una altra, que va començar sent un gran objecte que va començar a encongir-se per la part central, com una poma que es mossega al voltant del cor. Els cometes són cossos sòlids formats per gel, pols i roques que orbiten al voltant del sol. Els seus materials canvien d’estat sòlid a gasós a mesura que s’acosten al Sol. Aleshores la superfície gelada i altres materials sublimen, i es forma una atmosfera que envolta el nucli, la coma, que segons les observacions de la missió Rossetta actualment està en plena formació. Arriba un moment en què els vents solars afecten la coma i es genera la cua que caracteritza els cometes. El cometa 67P/Txuriúmov-Guerassimenko assolirà el seu punt més pròxim al Sol el 13 d’agost. La missió Rosetta està impulsada per l’Agència Europea de l’Espai (ESA).