INFÀNCIA

El sacseig, el maltractament més freqüent en nadons

Els hospitals catalans reben entre tres i quatre casos a l’any i les seqüeles poden ser molt greus

Un nadó que plora. Una hora i una altra. Està irritable. Res el tranquil·litza. Pares potser novells que ja no saben què més fer. Perden la calma, l’agafen i el sacsegen. Potser ni tan sols hi havia voluntat de fer-li mal, però les conseqüències són greus i, en alguns casos, irreversibles. El sacseig és la forma de maltractament més freqüent en nadons de menys de sis mesos. A la Vall d’Hebron en reben fins a tres casos a l’any. A Sant Joan de Déu, també centre de referència, les xifres són similars: tres o quatre casos anuals. A Catalunya no s’ha comptabilitzat, però als Estats Units la taxa de sacseig és d’entre 20 i 40 casos per cada 100.000 nens. El nou protocol per detectar el maltractament infantil posa l’accent en la prevenció del sacseig. “És un tipus de maltractament que sempre ha existit, però potser no se n’havia fet difusió”, explica Anna Fàbregas, pediatra i referent del maltractament infantil a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Fàbregas, que també forma part del grup de pediatria social de l’Associació Catalana de Pediatria que ha col·laborat en el protocol, assegura que hi ha nadons més vulnerables a aquest tipus de maltractament, com són els nadons prematurs, amb baix pes o amb malalties prèvies.

Un protocol per fer pedagogia

El sacseig consisteix en un moviment brusc del cap de davant a darrere similar a la fuetada cervical en un accident de trànsit. “Com que el cervell encara és immadur, l’espai que hi ha entre el cervell i el crani és més ampli i aquests moviments fan que el cervell es mogui més. Els vasos sanguinis es trenquen i es creen hematomes interns”, explica Fàbregas. “En els primers mesos de vida, un nadó és com un flam amb vasos sanguinis. Si el sacseges, a dins s’hi fan hematomes fàcilment”, explica Francesc Domingo, pediatra de l’ABS de Balaguer. Com que l’hemorràgia és interna els pares no se n’adonen i l’hematoma va creixent fins que es manifesta en forma de “convulsions o apnees” i és, normalment, quan el nadó arriba a urgències. També pot provocar macrocefàlies perquè l’hematoma creix, i també veuen nadons amb fractures a les costelles provocades per l’acció de sacsejar el nadó. En els casos més greus hi ha dany cerebral irreversible que comportar seqüeles molt greus o la mort. El nou protocol busca fer pedagogia i informar sobre les greus conseqüències del sacseig. “A vegades tenim en ment la imatge d’anunci d’un pare i una mare somrients amb un nadó adormit, i la realitat, sobretot en un primer fill, és que el nen plora, no dormim i a vegades les expectatives no cobertes i el desconeixement fan que es perdin els nervis, encara que potser no hi ha intenció de fer mal”, assegura Marta Simó, pediatra i referent d’abús a menors de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Es calcula que entre els tres i els quatre mesos de vida, un nadó plora una mitjana de dues a tres hores diàries, encara que en algun cas pot arribar a plorar dia i nit. Si això provoca una alteració a la família, Domingo alerta que es pot passar d’abraçar dolçament el nadó a començar-lo a sacsejar, fins a sacsejar-lo de manera violenta. Per això, un dels consells que es dona un cop s’ha comprovat que no té ni gana ni son ni tampoc se li passa canviant bolquers o passejant-lo i es perd la calma, és deixar el nen plorar en un lloc segur, com el seu bressol, tancar la porta, marxar, demanar ajuda a algun familiar i desconnectar. “No estem aconsellant deixar plorar il·limitadament el nadó, però millor deixar-lo en un lloc segur i marxar que arribar a un punt de no retorn”, apunta Simó. “Si estàs a punt de perdre el control és millor deixar-lo al llit i tornar uns minuts després. Això no li farà mal, però en canvi n’hi faries si l’acabes maltractant”, diu Domingo.

Al nou protocol la primària hi té un paper rellevant per detectar de manera activa signes de fatiga dels progenitors, perquè, com diu Fàbregas, “si el nadó arriba a l’hospital ja és massa tard”. Aquest tipus de maltractament està descrit des de fa anys, però, segons Simó, ara es destapen més casos perquè hi ha més conscienciació. “No tots els casos són greus ni tots tenen seqüeles, alguns arriben amb fractures costals i petites hemorràgies que es resolen, però el risc és molt alt”, alerta. Domingo, que és membre fundador de l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM), aposta per aprofitar l’embaràs per plantejar a les famílies els moments difícils que poden viure després del naixement, amb la idea d’evitar una situació límit que derivi en un sacseig.

Un altre objectiu és detectar els maltractaments més subtils, que poden ser crònics. “Si no van a les visites mèdiques regulars però van molt a urgències, si t’expliquen coses estranyes o si davant d’una lesió de l’infant els progenitors estan tranquils”. Tot això són senyals d’alarma, diu la subdirectora general de promoció de la Salut, Carmen Cabezas, que desvincula el protocol del cas del nadó de Pineda de Mar mort al gener per maltractaments del seu pare.

El nen maltractat de Montblanc rebrà l’alta d’aquí uns dies

El nadó maltractat de Montblanc a mans, presumptament, dels seus pares rebrà l’alta d’aquí uns dies a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on va ingressar el 13 de febrer, quan tenia un mes de vida, en estat molt greu. El pare i la mare, de 22 i 21 anys, a qui es va retirar la custòdia del fill, continuen a la presó per delictes de lesions i maltractament habitual. Al pare ja se li va retirar la custòdia d’un altre fill -d’una relació anterior- per sospites de maltractament, però el cas es va arxivar per falta de proves concloents. En les dues investigacions per maltractament als seus dos fills, el jove sempre va rebre el suport incondicional de la seva família. Ara una familiar del pare podria rebre el nadó en acollida un cop rebi l’alta hospitalària, apunten persones pròximes al nen. Tot i això, abans cal un informe favorable dels serveis socials, que en aquest cas correspondria al Consell Comarcal de la Conca de Barberà, que haurà d’avaluar quina és la millor opció per al benestar del nadó.

Esther Celma

Més continguts de