RECERCA

La salut del cervell, clau del benestar

Arrenca a Barcelona un projecte pioner per identificar els factors que incideixen en la salut cerebral

Santiago Ramón y Cajal, premi Nobel de medicina el 1906 per la seva contribució al coneixement del sistema nerviós, deia que tothom, si s’ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell. Aquesta visió ha inspirat la Barcelona Brain Health Initiative (BBHI), un projecte de recerca que té per objectiu conèixer quins factors incideixen en el manteniment de la salut cerebral.

Només a Catalunya cada any es diagnostiquen 30.000 casos nous de malalties neurològiques i en aquests moments hi ha 450.000 persones que les pateixen en algun grau. A Europa se’n diagnostiquen dos milions a l’any i hi ha 25 milions de persones afectades. Amb aquest estudi, els científics pretenen potenciar la salut cerebral i prevenir la degeneració a través de mecanismes que ajudin a mantenir el que s’anomena reserva cognitiva, que és la capacitat que té el cervell per donar resposta a les malalties que l’afecten.

També analitzaran quins factors influencien la plasticitat neuronal, és a dir, el potencial que té el sistema nerviós de modificar la seva estructura per desenvolupar noves capacitats i adaptar-se als canvis. El BBHI és un projecte promogut per l’Institut Guttmann, i compta amb el suport de l’Obra Social La Caixa.

Aquest projecte pioner s’articula mitjançant la participació de voluntaris d’entre 40 i 65 anys residents a l’àrea de Barcelona. Els voluntaris, sans en un principi, se sotmetran a una sèrie de qüestionaris i proves mèdiques i genètiques que permetran fer un seguiment de la seva salut cerebral.

Un grup de voluntaris comptarà, a més, amb assessorament personalitzat en activitats que fins ara s’han relacionat amb la bona salut cerebral, com ara l’exercici físic i mental, la nutrició, una bona qualitat del son o la vida social. S’esperen resultats preliminars d’aquí tres anys, però el projecte s’estendrà fins a 10 anys. Actualment, el BBHI compta amb més de 4.000 voluntaris que s’han reclutat en tres mesos.

Ahir es va celebrar l’acte inaugural del projecte, que va reunir experts en neurociències i voluntaris a l’auditori del CosmoCaixa. Moderat pel periodista Antoni Bassas, l’acte es va inaugurar amb una conferència de Michael Valenzuela, investigador de la Universitat de Sydney i autor del llibre Mantain your brain. Valenzuela va explicar que els estudis que ha dut a terme el seu grup indiquen que l’activitat física i mental millora la neurogènesi, és a dir, el procés de producció de noves neurones. Contràriament al que es pensava fa temps, aquest procés es produeix durant tota la vida. La seva millora contribueix a augmentar les capacitats mentals en general i, en particular, la memòria. Per tant, és ben clar que l’estil de vida té un impacte directe sobre la salut del cervell.

A continuació, Álvaro Pascual-Leone, catedràtic de neurologia a la Harvard Medical School i director científic de BBHI, va remarcar la importància de mantenir una bona salut cerebral en una societat que avui dia ja té més persones que superen els 65 anys que persones de menys de 5.

Pascual-Leone també va destacar que les malalties neurològiques tenen un component genètic, però també depenen de les condicions ambientals sobre les quals es pot actuar. En aquest sentit, els hàbits saludables són fonamentals. Pascual-Leone va explicar que les malalties neurològiques comencen dècades abans que se’n manifestin els símptomes: una de cada tres persones està desenvolupant processos que desembocaran en malalties com l’Alzheimer al cap de molts anys. Justament un dels objectius fonamentals del BBHI és obtenir coneixement per prevenir els efectes d’aquestes malalties i mantenir la salut mental en cas que apareguin.

Afecta la resta del cos

Aquest èmfasi en la prevenció i el manteniment de la salut cerebral també és rellevant perquè afecta la salut de la resta del cos. Avui se sap, per exemple, que la mort d’una persona estimada genera un estat cerebral que augmenta les probabilitats de patir altres malalties. Això també és cert a la inversa: un cervell actiu, motivat i il·lusionat fa que persones amb diabetis, per exemple, pateixin la malaltia de manera menys intensa.

Joaquim Fuster, professor de psiquiatria i neurobiologia del comportament a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i president del comitè assessor científic del BBHI, va destacar l’ambició del projecte: “Cada participant té unes condicions culturals, ambientals i genètiques particulars. I el que volem és obtenir resultats aplicables a tothom. Es tracta d’una tasca d’una complexitat enorme”.

Més continguts de