Societat  /  Salut 26/01/2022

16 contractes en un sol mes: les infermeres es revolten contra la precarietat

Tot i que la pandèmia gairebé elimina l'atur de la infermeria, les professionals reclamen millores laborals i salarials

4 min
Infermeres manifestant-se aquest dimarts a les portes de la conselleria de Salut per reclamar reconeixement i millors condicions laborals.

BarcelonaL’atur de les infermeres és pràcticament inexistent, però les professionals asseguren que ho és a canvi de contractes temporals –alguns de dies o per hores–, sous baixos i poques oportunitats de projecció a la feina. Tot i que els centres d’atenció primària (CAP), els hospitals i els geriàtrics no troben mans i es fan la competència entre ells per ampliar plantilles, les ofertes no sobrepassen, en el millor dels casos, l’any de durada. “No ens falta feina, però a costa d'assumir una sobrecàrrega de treball enorme i, en molts casos, acceptar unes condicions laborals nefastes”, afirma Rosa Maria Famadas, portaveu del sindicat Satse, majoritari entre les infermeres.

Satse, que ha organitzat aquest dimarts una protesta a les portes del departament de Salut per exigir canvis estructurals, alerta que les professionals estan esgotades després de dos anys de pandèmia treballant sense descans i fent hores extres per la falta crònica de mans que es pateix al país. Denuncien que se senten menystingudes, que ningú se les escolta i que cada vegada hi ha més professionals que decideixen abandonar la professió. Les contractacions en són el detonant en molts casos. Per posar-ne un exemple, el desembre passat, a Barcelona, 179 infermeres a l’atur van signar 2.893 contractes; és a dir, cadascuna en va acumular 16 de mitjana, la majoria de curta durada.

A Catalunya hi ha 47.000 infermeres en actiu i la presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Paola Galbany, admet que ara mateix és complicat trobar professionals a l'atur. Amb tot, puntualitza, hi ha trampa: l'encavalcament de contractes temporals impossibilita que s'hi puguin registrar com a demandants de feina. "I tenim milers d’infermeres, algunes amb més de 15 anys d'experiència i una gran expertesa, signant una barbaritat de contractes temporals cada any", explica. Malgrat la necessitat de disposar d’elles com mai, lamenta que no hi ha manera de fidelitzar-les amb contractes de com a mínim tres anys de durada.

"És cert que s’han hagut de fer contractes d’hores o de dies perquè n'hi ha hagut la necessitat, però a l’ICS són molt pocs. N'hem fidelitzat molts dins del que ens permet la llei", defensa a l'ARA la infermera i directora de Cures de l'Institut Català de la Salut (ICS), Montserrat Artigas. I posa com a exemple que la modalitat de substitucions s’ha reduït a la meitat en tres anys: si el 2018 els hospitals van fer 600 contractes d’aquest tipus, l’any passat en van fer 300. 

Manifest de la protesta d'infermeres i infermers d'aquest 25 de gener.

La infermera i presidenta de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) explica que ara es comencen a signar més contractes i més llargs, que poden ser d'un any o una mica més, per cobrir la demanda excepcional generada per la pandèmia. "Però el canvi estructural no s'està donant i les infermeres reclamen contractes estables perquè es tradueixen en una assistència de més qualitat", planteja. Hi coincideix Famadas, que exposa que les contractacions en centres públics –gestionats per ICS– han millorat i moltes infermeres d'altres sectors han fet el salt. "És normal. Hi ha patronals que volen que els contractes parcials, que ja són precaris, siguin flexibles en un 40% i que la disponibilitat sigui a demanda del centre. Això és una vergonya", critica. I afegeix: "No pot ser que treballar en el nostre sector signifiqui no tenir un contracte fix fins als 40 anys i, per tant, no tenir vida, sempre pendent del telèfon per saber si aquell dia treballes o no".

Artigas, però, assegura a l'ARA que, tot i disposar de poques mans i compartir en part les reivindicacions del col·lectiu, l'administració ha fet "tot el que ha pogut i més" per reforçar les plantilles, com ara contractar professionals d’altres comunitats autònomes –d’Andalusia, per exemple, n'han fitxat 600 durant un any–, així com millorar el tipus de contractació. També reivindica que s'han incorporat al sistema 279 estudiants d’infermeria de tercer curs amb contractes d’auxili sanitari (977 durant tota la pandèmia) "que no tenen el títol però ajuden les graduades", apunta.

600 places més a les universitats

La pandèmia ha visibilitzat el dèficit crònic d'infermeres que pateix Catalunya des de fa vint anys i el mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, calcula que en caldria incorporar entre 8.000 i 10.000. Segons el COIB, però, en falten almenys 20.000 més, 11.000 de les quals només a Barcelona. Una infermera d'atenció primària hauria de tenir 1.300 pacients assignats com a màxim, però actualment en tenen més de 2.000. Als hospitals, en el torn de dia i en el millor dels casos, es fan càrrec de 12 pacients, però la majoria en tenen entre 16 i 18, i a les nits, pràcticament el doble. Als sociosanitaris, la mitjana és de 22 pacients per infermera, però es pot arribar als 40 i, a la nit, si no hi ha prou professionals, a 80.

Cada any es graduen unes 1.900 infermeres a Catalunya, però el departament de Salut reivindica que el curs que ve s’obriran 600 places més a les universitats. En teoria, doncs, d’aquí quatre anys es graduaran unes 2.500 professionals cada any, però les infermeres són escèptiques. “No està clar que puguin ser-ne tantes, perquè totes han de fer pràctiques en un sistema sanitari que treballa sota molta pressió, i tot i això aquesta xifra no permetrà fer el relleu generacional que necessitem”, afirma Galbany, en relació amb la jubilació de les infermeres que tenen més de 63 anys i que ara mateix són un dels actius principals de la professió. 

També hi ha el problema de la retribució. Una infermera té un sou que oscil·la entre els 1.200 i els 2.200 euros bruts mensuals depenent de la titularitat del centre i de cada conveni col·lectiu. A més, els sindicats denuncien que no es reconeix l’especialització, ja que les infermeres acabades de graduar cobren el mateix que les que han fet una residència. Segons Famadas, des del 2008 es calcula que les infermeres han perdut un 25% de poder adquisitiu. “Si aconseguim uns sous més justos i competitius, podrem retenir el talent, atraure estudiants i fins i tot que les emigrants tornin”, resumeix Famadas.

Totes aquestes condicions, subratllen les infermeres consultades, fan que moltes de les professionals es perdin: deixen la professió o emigren a territoris on hi ha millors condicions. Satse vol reunir-se amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i aconseguir respostes a les reivindicacions, i per això té previstes més mobilitzacions. Una de les idees és mobilitzar-se davant de l'ICS les setmanes vinents. 

stats