Infermeres desaprofitades

BarcelonaFalten infermeres. En això coincideixen tant col·legis professionals i sindicats com el departament de Salut. A Catalunya hi ha 45.113 infermeres col·legiades. I es calcula que en falten un 50% més per complir amb la ràtio europea. A més, el 92% de les infermeres no tenen reconeguda la seva especialitat i demanen no només prescriure medicaments sinó que les deixin desenvolupar-se professionalment. Se senten desaprofitades. En el canvi de model sanitari -per adaptar-se a les noves necessitats de la població- en què treballa Salut, la infermeria té un rol destacat. Abans, però, caldrà solucionar els reptes pendents.

Equiparar a les ràtios europees

El dèficit d’infermeres és compartit per tots els agents del sector. El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) fixa en 18.000 -altres fonts parlen de 20.000 o més- el nombre de professionals que es necessiten per arribar a la mitjana europea. La ràtio actual és de 6,09 infermeres per cada mil habitants, mentre que a Europa és de 8,2 i la mitjana dels països de l’OCDE és de 9. Per què aquí n’hi ha menys? “És una qüestió de model del sistema sanitari. Hi ha sistemes que estan enfocats a la promoció, la prevenció i l’educació de la salut i, d’altres, com és el nostre, estan més enfocats a la malaltia”, explica Albert Tort, president del COIB.

La falta d’infermeres també comporta que estiguin assumint més pacients del que seria desitjable. “A Europa hi ha 6-8 pacients per infermera, i aquí entre 12 i 18. És una qüestió de seguretat del pacient. Si tens més pacients, la seguretat, lògicament, disminueix”, argumenta Pilar Delgado, directora de l’escola d’infermeria de la UB. “¿On s’ha vist que una infermera s’hagi de fer càrrec de 18 malalts?”, es pregunta Roser Ricomà, presidenta de l’Associació de Directors d’Escoles d’Infermeria de Catalunya (ADEIC). “És un risc per a la població brutal. Hem de començar a parlar clar. Qualitat és continuïtat”, afegeix. Més infermeres, millors resultats en salut. Ho diu l’evidència científica. Per cada pacient quirúrgic nou que atén una infermera, el risc de mortalitat augmenta un 7%. El mateix passa a l’atenció primària, on la mitjana és de 2.000 usuaris assignats per infermera i el desitjable és la meitat.

També demanen recuperar totes les places infermeres que s’havien perdut durant la crisi. I alerten que només a la demarcació de Barcelona es jubilaran 2.600 infermeres en els pròxims cinc anys i 6.500 en la pròxima dècada. “Tenim un greu problema a mitjà termini que serà difícil de resoldre si no es prenen mesures ràpides”, alerta Tort.

Aprofitar el coneixement infermer

Les infermeres són contundents: no es tracta que adquireixin més competències sinó que els deixin desenvolupar les que ja tenen. “El coneixement infermer està desaprofitat”, reconeix Roser Ricomà. Les infermeres poden autoritzar medicaments i productes sanitaris i surten del grau plenament formades per fer-ho. “Però les competències que adquireixen en el grau estan per sobre del que faran servir en el dia a dia”, assegura Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC). “Hem de sortir de l’estereotip antic segons el qual les infermeres són ajudants dels metges. Totes les professions es complementen per donar resposta a les necessitats de salut dels ciutadans”, defensa Tort. Però la realitat s’imposa. “Si estàs portant 18 pacients, l’únic que pots fer és posar medicació, controlar les constants i poc més. L’estructura hospitalària ha de canviar si volem aprofitar el coneixement infermer”, raona Delgado.

Les infermeres reivindiquen que elles són les professionals que més hores passen al costat del pacient. Tenen cura de la persona en tots els moments de la vida. Fan promoció i prevenció de la salut, per exemple, a l’atenció primària. Estan preparades per fer recerca i gestionar. I són molt ben valorades a fora. I les que marxen ho fan atretes per millors condicions laborals i ràtios de pacients que els permeten treballar “com cal”.

Condicions precàries i desgast mental

“No és només que faltin infermeres, el problema també és el tipus de contractació que se’ls fa: a algunes se les contracta per hores”, denuncia Ricomà. Es calcula que un 27,7% de les infermeres treballen en condicions precàries. N’hi ha que estan cobrant 800 euros. I les que treballen en el sector sociosanitari, com residències de gent gran, són les que ho fan en pitjors condicions.

Les infermeres tenen més risc de desenvolupar problemes de salut mental. Segons un estudi sobre salut i estils de vida, un 35,6% de les infermeres tenen trastorns depressius, angoixa o ansietat, un percentatge per sobre de la resta de professionals de la salut (18-20%) i de la població general (9,7%).

Reconèixer les especialitats professionals

Les infermeres es poden especialitzar, però ara mateix només està reconeguda -com a lloc de treball i econòmicament- l’especialitat de llevadora. La resta, com salut mental, geriatria, pediatria i atenció primària, no. “L’especialitat la fan per vocació. És probable que si tens l’especialitat de salut mental et contractin en un centre de salut mental, però no t’ho reconeixeran econòmicament. És un desaprofitament”, assegura Ricomà.

Receptar medicació i productes sanitaris

Una altra assignatura pendent és la prescripció infermera. Una pràctica habitual en aquest col·lectiu però que no està reconeguda legalment. “Estem en una situació d’il·legalitat”, admet Tort. La professió demana ser prescriptors de ple dret com ho són altres professionals com metges, odontòlegs i podòlegs. Les infermeres ja estan prescrivint productes sanitaris com sondes vesicals, bolquers, bosses de colostomia, analgèsics, pomades i materials de cura. També indiquen si cal pujar o baixar dosis d’insulina. “Jo assumeixo que li baixo la insulina a un pacient de diabetis, però a la història clínica queda registrat que ho fa el metge. Fem moltes coses per les quals no tenim seguretat jurídica”, lamenta Tort.

Treball en equip amb la resta de professionals

Lamenten la “predominància hegemònica” del metge en el model actual. A l’estat espanyol, per cada metge hi ha 1,1 infermeres, mentre que la mitjana europea és de 2,5. Reclamen més reconeixement. “A Anglaterra cap metge canvia el tractament sense parlar abans amb tu, i no es dona l’alta sense que la infermera hi intervingui”, reivindica Ricomà. A l’atenció primària la infermeria ha pogut desenvolupar el seu rol autònom. “Però em dol que no hi hagi feina d’equip. Ningú traurà competències a ningú, pel bé de l’usuari s’ha de fer treball en equip”, diu Alba Brugués. “Estem destinats a entendre’ns”, diu Pilar Delgado.

Una carrera amb elevada demanda

Malgrat tot, infermeria continua sent una professió atractiva i molt demandada. “A Catalunya no s’ha tancat cap escola d’infermeria i tenim la mateixa demanda o més: 1.800 places cada any”, explica Roser Ricomà. N’hi ha que es queden fora i, d’altres, que opten per infermeria perquè no han pogut entrar a la carrera que volien “i, quan veuen el que és, s’hi queden”, diu Delgado.

Solucions: un canvi de model

La solució passa per replantejar les organitzacions sanitàries, per no retallar en personal d’infermeria, per contractes més estables i de qualitat que incloguin hores de recerca i de formació, per augmentar les plantilles i per canviar la mentalitat. “Per què una infermera no pot ser gestora d’un CAP?”, es pregunta Pilar Delgado, que és, precisament, vicedegana de la Facultat de Medicina de la UB.