Aconsegueixen eliminar del tot tumors de càncer de pàncrees en ratolins
La teràpia suposa una fita esperançadora, però encara està lluny de poder-se aplicar als humans
BarcelonaS'obre la porta als tractaments per a un dels càncers més mortals: el de pàncrees. Els investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) han aconseguit, per primera vegada, eliminar per complet tumors de pàncrees en models experimentals de ratolí utilitzant una triple combinació terapèutica.
L'estudi s'ha centrat en l'adenocarcinoma ductal de pàncrees, el tipus de tumor més freqüent. Els investigadors han ideat una estratègia que ataca tres punts clau d'aquest càncer: la mutació que inicia el tumor (anomenada KRAS) i les dues proteïnes implicades que promouen la proliferació, la supervivència i el creixement d'aquest càncer (anomenades EGFR i STAT3).
Després de sis anys de treball, s'ha demostrat l'eficàcia curativa d'aquesta triple teràpia. Els resultats s'han publicat a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences.
Així ha funcionat l'estudi
En concret, la triple teràpia s'ha provat en tres models experimentals de ratolins: uns amb cèl·lules del tumor implantades, uns de genèticament modificats i uns altres portadors de cèl·lules canceroses humanes.
Pel que fa als ratolins als quals es va implantar cèl·lules tumorals al pàncrees, se'ls va aplicar un tractament amb una combinació d'inhibidors. En concret, l'RMC-6236, inhibidor del KRAS; l'afatinib, inhibidor de l'EFGR, i l'SD36, degradador de l'STAT3. D'aquesta manera, es va aconseguir induir la regressió completa i duradora d'aquest tipus de càncer.
Els animals van sobreviure sense cap alteració òbvia durant almenys 250 dies. De fet, a l'analitzar els seus pàncrees, no es va detectar cap resta tumoral ni cap de teixit que envolta el tumor (conegut com a estroma). Per tant, els ratolins es poden definir com a lliures de tumor.
Després d'això, els investigadors van provar la triple teràpia en ratolins genèticament modificats, amb l'objectiu d'acostar-se a les característiques dels tumors humans. Tots els animals van reduir la seva càrrega tumoral, amb regressions completes en nou de dotze ratolins, que van viure almenys 100 dies lliures de malaltia i sense registrar recaigudes. En una altra prova, utilitzant l'RMC-6236 en monoteràpia, van aconseguir doblar la supervivència en tots els ratolins, però cap va sobreviure al tractament.
Finalment, el grup investigador va injectar el tumor de sis pacients humans a un total de 18 ratolins immunodeficients. Encara que aquests tumors no tenen les mateixes propietats que quan es trobaven en els pacients, sí que mantenen part de les seves característiques. En 16 dels 18 ratolins tractats amb la triple teràpia, el tumor va desaparèixer, sense observar recaigudes en 80 dels 120 dies que va durar el tractament.
La investigació, liderada pel director del Grup d'Oncologia Experimental del CNIO, l'espanyol Mariano Barbacid, ha comptat amb finançament de la Fundació Cris Contra el Càncer. L'equip d'investigadors, del qual formen part Carmen Guerra com a coautora principal i Vasiliki Liaki i Sara Barrambana com a primeres autores, ha destacat que, a més d'aconseguir una "regressió significativa i duradora" d'aquests tumors, la triple teràpia no va provocar "toxicitats significatives" en els animals.
Quan arribarà als humans?
Barbacid ha explicat que el procés per portar la triple teràpia a un assaig clínic amb humans serà llarg, perquè requereix finançament i avançar en els processos reguladors corresponents. Si tot avança a un ritme adequat, l'investigador confia que aquests estudis puguin estar en marxa en un termini de tres anys.
Tot i això, ha destacat que l'inhibidor de KRAS, l'RMC-6236, també conegut com a daraxonrasib i desenvolupat per la companyia biotecnològica Revolution Medicines, podria estar autoritzat al llarg d'aquest any o a principis del 2027. Segons estudis d'aquesta empresa, l'inhibidor usat en monoteràpia, fins i tot en segona línia en tumors metastàtics, permet una supervivència de 14 mesos, duplicant així la que s'aconsegueix amb règims de quimioteràpia.
A Espanya es diagnostiquen més de 10.300 casos de càncer de pàncrees a l'any i només entre el 8% i el 10% de pacients sobreviuen cinc anys després del diagnòstic.