Sentència pionera contra TMB: l'amiant dels tallers va emmalaltir el Rafael
Una resolució del 2022 ja va reconèixer que un altre empleat havia mort a causa d'aquest material
BarcelonaRafael Rubio té 68 anys i està jubilat. Durant quatre dècades ha treballat als tallers de manteniment i reparació del metro de Barcelona situats a Vilapicina i ara una sentència li dona la raó: aquesta feina li ha perjudicat la salut de per vida. El causant, l'exposició a l'amiant. Fins ara, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ho negava, però el jutjat social número 4 de Barcelona ha donat la raó a Rubio i li ha reconegut la situació d'incapacitat permanent. És el primer treballador viu que aconsegueix una sentència favorable d'aquestes característiques, després que la justícia reconegués el 2022 que l'exposició a aquest material que fa unes dècades es feia servir a dojo en la construcció havia causat la mort d'un company seu. Ara el jutge també acredita que Rubio pateix fibrosi pulmonar i vincula la patologia a un origen professional.
Segons el Col·lectiu Ronda, aquesta resolució aplana el camí per a altres treballadors afectats que vulguin denunciar la situació. "En els pròxims anys tindrem noves sentències", ha advertit l'advocat Àlex Tisminetzky, que preveu fins a cinc resolucions en aquest sentit en dos anys. De moment hi ha almenys 26 persones més que tenen afectacions per culpa de l'amiant. El jutge recorda que "una avaluació de l'any 1988 va detectar presència d'amiant" als tallers del metro de Barcelona i que, posteriorment, una avaluació higiènica de l’any 1990 també en va trobar a les instal·lacions, especialment als túnels i als conductes de ventilació, fruit del desgast de les antigues sabates de fre, la pintura i altres components mecànics dels combois.
"Ni guanyo ni perdo res"
L'afectat va saber que tenia amiant als pulmons després d’una revisió mèdica que va fer-se l’any 2013, quan encara treballava al metro. No va ser fins al 2019, però, que aquesta troballa es va acabar traduint en una demanda contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Rubio recorda que quan va començar a treballar de mecànic per al metro de Barcelona els més grans ja l'avisaven que als tallers "hi havia molt verí", en referència a l'amiant. "Als anys 80 els caps ens deien que prenguéssim una mica de llet, que ens aniria bé perquè hi havia molta pols", afegeix. Tot i que assegura que té una vida més o menys normal, reconeix que no pot córrer ni pujar escales perquè es cansa. "Si s'espatlla l'ascensor no puc pujar", explica Rubio.
Segons l'afectat, l'empresa ha negat la seva condició i assegurava que "no tenia res". En canvi, recorda que el metge forense de la Ciutat de la Justícia li va donar la raó i ara aquesta sentència acredita la malaltia professional. La sentència estableix uns 10.700 euros anuals a favor de Rubio, tot i que no cobrarà res perquè no implica canvis en la seva pensió. "Ni guanyo ni perdo res", explica l'afectat, que es mostra satisfet amb la resolució perquè la resta d'afectats tinguin el camí més fàcil per denunciar la situació.
Segons el Col·lectiu Ronda i el sindicat CGT, el material continua present al metro i les mesures que ha pres l'empresa per eliminar-lo són "insuficients". Ara que els tribunals han reconegut la malaltia professional de l'afectat, en els pròxims dies presentaran una demanda per danys i perjudicis a l'empresa. "Si no reconeixes que hi ha amiant, no pots implementar mesures per eliminar-lo. Ara el metro haurà de pagar per haver-ho negat tot", ha assegurat Tisminetzky. En aquest sentit, l'advocat qüestiona si la millor manera de gastar els diners públics és destinar-los a bons advocats i pèrits per defensar que no hi ha amiant al metro.
Possible recurs de TMB
Segons la sentència, al metro hi ha materials amb amiant i durant anys ha estat present en part dels combois com els motors i les sabates de fre, fet que comportava l'emissió de fibres d'amiant a l'ambient, especialment als túnels. També en plaques destinades a apagar les espurnes als contenidors dels trens, resistències, juntes aïllants i l'armari elèctric de cabina, entre d'altres.
Després de fer-se pública la sentència, des de TMB expliquen que estan "valorant" la situació abans de "decidir si es presenta un recurs". Segons l'empresa la sentència "no determina que la malaltia sigui causada per l'amiant". Més enllà del cas concret, des de TMB insisteixen que fa més de 30 anys que estan desenvolupant un pla per retirar tot l'amiant, fins al punt que "el model de gestió que TMB ha desenvolupat durant els darrers anys en el procés de desamiantat de la xarxa de metro i de trens s'ha convertit en referència a escala europea".
L'empresa defensa que el 87% de l’amiant en instal·lacions de metro ha estat retirat o tractat i que, si s’analitza per quantitat de tones, el 88% ha estat eliminat o encapsulat. Pel que fa als trens, ha indicat que l’entrada en servei els nous combois de les sèries 7.000 i 8.000 aquest 2024 permetrà prescindir de tots els que tenien amiant. També ha dit que a tots els empleats que “potencialment havien estat exposats a l’amiant se’ls va fer un TAC d’alta resolució” i que els resultats van indicar que hi havia 28 persones que “presentaven imatges radiològiques que podrien estar relacionades amb una exposició a l’amiant, però també amb altres causes”.
