L'augment de contagis ja afecta els CAP i els hospitals

El comitè d'assessors del Govern també apostava per ampliar el passaport covid a teatres i cinemes

5 min
Un malalt de coronavirus a UCI

BarcelonaEl creixement de la pandèmia a Catalunya ja és innegable: la corba de contagis va començar a enfilar-se pel pont de Tot Sants, a principis de mes, i vint dies després ja es diagnostiquen 7.758 casos nous a la setmana, és a dir, més d’un miler de positius diaris de mitjana. I aquest augment de noves infeccions ja repercuteix en el sistema sanitari. A l'atenció primària s'han fet 9.000 visites relacionades amb el covid les últimes 24 hores, unes 41.000 l'última setmana. Als hospitals catalans la xifra d'ingressats pel virus també ha crescut un 60% en una setmana i aquest dimecres ja hi ha 565 hospitalitzats (48 més respecte a ahir), 127 dels quals són atesos a les unitats de cures intensives (UCI), vuit més que dimarts. La gran majoria són pacients majors de 50 anys. Amb tot, i per bé que ha admès preocupació per “l’increment important” d'activitat sanitària dedicada al coronavirus des del cap de setmana arreu del país, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha assegurat que l'impacte d'aquest nou embat és força més baix que el d'onades anteriors. "De moment té un comportament similar al de la cinquena onada, cosa que ens reforça la idea que la vacunació és molt útil per prevenir la severitat de la malaltia i les morts", ha afirmat.

També les dades de mortalitat, que han repuntat aquesta setmana, són baixes si es comparen amb les d'altres onades, com ha subratllat Cabezas. En els últims set dies s'han registrat 27 víctimes mortals, gairebé quatre defuncions diàries de mitjana, però segons dades del departament de Salut la letalitat del virus (el nombre d'infectats per covid que acaben morint) s'ha anat desplomant a cada onada: ha passat del 21% de la primera, al 2% de la tercera i al 0,7% de la cinquena. La xifra actual és molt provisional i se situa en el 0,3% dels casos, i per això Salut ha tornat a fer una crida a les persones que encara no s'han vacunat, un 16% de la població major de 12 anys, perquè és la forma més "útil" de prevenir les conseqüències greus de la infecció.

Si les hospitalitzacions augmenten és perquè hi ha més transmissió del virus i les vacunes no són infal·libles, però no perquè hagin perdut eficàcia protegint dels contagis severs. Cabezas ha assenyalat que, respecte als que estan immunitzats amb pauta completa, les persones no vacunades tenen fins a 3 vegades més risc de contagiar-se, 2,3 vegades més risc d'acabar hospitalitzats i 4,2 vegades més probabilitats d'entrar en una UCI. A més, l'escenari d'haver d'ingressar en un centre sanitari es dispara encara més, en 18 vegades, si la persona no vacunada té entre 60 i 79 anys. Si es pren com a referència tota la població més gran de 50 anys, que és el col·lectiu amb més risc de patir la malaltia de manera severa, es constata que tenen fins a tres vegades més de probabilitats d'acabar hospitalitzats i cinc vegades més risc d'entrar a la UCI que els vacunats de la mateixa edat.

Des de dimarts, també el ministeri de Sanitat publica dades de l’estat immunitari dels contagiats i hospitalitzats. L’informe constata que la incidència entre els no vacunats (64,5 casos cada 100.000 habitants) triplica la dels vacunats (23,1). Entre els vacunats de 30 a 59 anys, només 0,4 casos cada 100.000 habitants necessita hospitalització enfront dels 3,9 casos entre els no vacunats. I la dada és encara més impactant si es mira la franja dels 60 a 79 anys: entre els vacunats, ingressen dos casos cada 100.000 habitants davant dels 35,7 casos entre els no vacunats. Per evitar que el repunt de casos es descontroli i hi hagi més casos greus als hospitals, Cabezas ha demanat limitar les interaccions socials i extremar les precaucions per frenar els contagis davant la proximitat del pont de la Puríssima, els sopars d’empresa i les festes de Nadal. És a dir, portar la mascareta, prioritzar espais ben ventilats i reunir-se amb el grup bombolla o amb les persones amb qui es té "molta relació”.

Pendents del passaport covid

El Govern vol fer obligatori el passaport covid per entrar als interiors de bars, restaurants i gimnasos, i per garantir les visites segures a les residències de gent gran. A l'espera de l'aval judicial –la mesura limita només el 16% de la població, els no vacunats, però afecta drets fonamentals i cal l’autorització del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)–, l'executiu confia que aquesta restricció entri en vigor divendres a partir de la mitjanit. De fet, la secretària de Salut Pública ha confirmat que aquest mateix dimecres es remetrà l'informe al tribunal, on s'argumentarà la necessitat de desplegar la mesura.

L'epidemiòloga i presidenta del comitè científic assessor del covid del Govern, Magda Campins, que ha acompanyat Cabezas en roda de premsa, ha admès que la proposta dels experts preveia que el passaport covid afectés de forma temporal més àmbits dels que finalment plantejarà la Generalitat a la justícia. En concret, i segons aquest document dels experts, també s'hauria d'haver estès al sector cultural (teatres, cinemes i concerts) i sanitari (treballadors d'hospitals, atenció primària i sociosanitaris). "El nostre és un document de màxims per tallar les cadenes de transmissió, però som conscients que no és fàcil d'implementar. No només depèn del Govern, sinó del TSJC, que ho ha d'aprovar", ha argumentat l'experta, que defensa que si empitjora la situació epidemiològica sí que caldrà estendre la restricció a aquests sectors. 

Les recomanacions del grup d'experts que lidera Campins s'articulen entorn de tres indicadors: si creix la incidència acumulada a 14 dies, si el percentatge de tests d'antígens positius supera el 4% i si l'atenció primària fa més de 10.000 visites al dia. I la interpretació de tots tres alhora dona lloc a tres nivells d'alerta de contagi, a partir dels quals les autoritats haurien de prendre mesures. El nivell baix, que és l'escenari de Catalunya fins fa poques setmanes, inclouria únicament l'ús del passaport covid per a entorns com l'oci nocturn i els actes socials on hi ha ball. El nivell moderat mantindria aquests usos i l'estendria a tot tipus d'esdeveniments amb més de 500 persones. I el nivell alt, que és el que vol aplicar ara el Govern, l'ampliaria també a espais de risc com la restauració, els gimnasos i el sector cultural. De moment, però, el Govern no ha inclòs el sector cultural en aquesta nova restricció.

En aquests moments Catalunya té una incidència acumulada a 14 dies de 165 casos per cada 100.000 habitants i un percentatge de tests positius del 8,46% i s'apropa a les 10.000 visites diàries en l'atenció primària. Així, i segons el comitè científic assessor, està en una situació de risc alt de transmissió. "Sobre si [el certificat obligatori] serà suficient o no [per frenar la transmissió], nosaltres pensem que hi pot ajudar, juntament amb la resta de mesures, com l'ús de la mascareta", s'ha limitat a dir Cabezas. Però el departament de Salut ho ha apostat tot a l'aval del tribunal, ja que no hi ha cap pla B. "Hem començat per demanar-lo en aquests tres àmbits clars i delimitats perquè sabem que hi ha un risc alt de contagi associat", ha resumit Cabezas.

stats